11.
hacia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 [dirección del movimiento] cap, cap a, en direcció a, vers, devers, envers. Hacia abajo, cap avall. Huyeron hacia Badalona, fugiren cap a Badalona. 2 [tiempo] cap a, vers, devers, pels volts de, aproximadament a. Vino hacia las nueve, va venir pels volts de les nou. 3 [dirección de un [...]
|
12.
pelota
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[testículos] pilotes, ous m, pebrots m. 10 como una pelota fig com una pilota, amunt i avall, d'un lloc a l'altre. Me hacen ir como una pelota, em fan anar com una pilota. 11 devolver la pelota fig [respuesta] tornar la pilota. 12 echarse la pelota fig [evadir la responsabilidad] passar-se la pilota. 13 en [...]
|
13.
teja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 constr teula. 2 bot [tilo] tell m. 3 [sombrero de teja] barret de teula m, teula. 4 a teja vana constr a salt de garsa. 5 a toca teja fig i fam bitllo-bitllo, trinco-trinco, al comptat. 6 de tejas abajo fig i fam de teulades en avall. 7 de tejas arriba fig i fam [en el cielo] de teulades en [...]
|
14.
pecho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pit. 19 dar el pecho p fr [a un peligro] fer (o plantar) cara. 20 descubrir el pecho fig obrir el pit. 21 echarse (o tomarse) a pecho una cosa prendre's a pit (o a la valenta) una cosa. 22 echarse entre pecho y espalda [tragar] enviar coll avall, empassar-se. 23 sacar el pecho fig fer (o plantar) cara [...]
|
15.
ala
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam [marcharse] tocar el dos, alçar veles. 18 arrastrar el ala fig i fam [enamorar] fer l'aleta. 19 arrastrar el ala fig i fam [no estar bien] anar aigua avall, ésser home a l'aigua. 20 caérsele a uno las alas del corazón fig [descorazonarse] caure a algú les ales del cor. 21 color ala de mosca [...]
|
16.
bajo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 11 hist baix -a. Baja edad media, baixa edat mitjana. adv 12 [abajo] avall. Caer muy bajo, caure molt avall. 13 baix. Volar bajo, volar baix. Por favor, hablen más bajo, si us plau, parleu més baix. 14 mús [en un tono más bajo] baix. Las sopranos cantan bajo, les sopranos canten baix. m 15 [lugar [...]
|
17.
bajar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 baixar, davallar. Bajar del segundo al primer piso, baixar del segon pis al primer. 2 [la marea] baixar. 3 [el frío, los precios, el nivel del agua, la fiebre, etc] baixar, disminuir, minvar, caure. 4 fig caure, perdre. Has bajado mucho en su opinión, has caigut molt avall en la seva [...]
|
18.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gallo [arruga] pota de gall. 21 pata de gallo [despropósito] ximpleria, bacinada, disbarat, estirabot, ciri trencat. 22 pata de mosca [garabato] pota de mosca. 23 pata de palo cama de fusta. 24 patas arriba fam [caído] potes enlaire, cames enlaire. 25 patas arriba fam [desordenado] de cap per avall [...]
f 1 [de animal] pota. 2 [pie de animal] peu m. Animal de pata hendida, animal de peu forcat. 3 [de mueble] petge m, pota. Las cuatro patas de una silla, els quatre petges d'una cadira. 4 p fr [de vestidos] tapa. 5 fam [del hombre] pota. 6 ornit [hembra del pato] ànega. 7 a cuatro patas [a gatas] de grapes, de (o a) quatre grapes. 8 a la pata coja a peu coix. 9 a la pata la llana fig amb franquesa, sense compliments, sense embuts. 10 a pata fam [andando] a peu. 11 con las patas de atrás fig amb els peus. Hacer algo con las patas de atrás, fer quelcom amb els peus. 12 echar las patas por alto fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter la pata fig ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, ficar el rem. 18 pata de banco fig i fam sortida de peu de banc, ciri trencat. Salir con una pata de banco, tenir una sortida de peu de banc, sortir amb un ciri trencat. 19 pata de cabra [herramienta de zapatero] pota de cabra. 20 pata de gallo [arruga] pota de gall. 21 pata de gallo [despropósito] ximpleria, bacinada, disbarat, estirabot, ciri trencat. 22 pata de mosca [garabato] pota de mosca. 23 pata de palo cama de fusta. 24 patas arriba fam [caído] potes enlaire, cames enlaire. 25 patas arriba fam [desordenado] de cap per avall, damunt davall. 26 poner de patas en la calle fig i p fr [a alguien] treure (o plantar) al carrer. 27 ser un mala pata fig tenir poca solta, no ésser gens graciós. 28 tener mala pata fig tenir pega, tenir mala sort. 29 tener mala pata fig [poca gracia] tenir poca-solta, no ésser gens graciós. |
19.
lágrima
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espurnejar-li) els ulls. 7 correrle a uno las lágrimas regalimar-li a algú les llàgrimes cara avall. 8 deshacerse en lágrimas fig i fam desfer-se en plors (o en llàgrimes), plorar a llàgrima viva. 9 hacer saltar las lágrimas fer venir les llàgrimes als ulls. 10 lágrima de Batavia (o de Holanda) [gota de vidrio [...]
|
20.
arriba
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
arriba y abajo amunt i avall. 11 de arriba fig [de Dios] del cel. 12 de arriba abajo de dalt a baix. 13 de... para arriba [más de] més de. Tiene de cincuenta años para arriba, té més de cinquanta anys. 14 de... para arriba [a partir de] de... en (o per) amunt. Los de veinte años para arriba, els de vint [...]
|