1.
engañar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 enganyar. Engañar a un amigo, enganyar un amic. Me engañó la vista, la vista m'enganyà. 2 [traicionar] enganyar. 3 [defraudar] enganyar, decebre. 4 fig enganyar, distreure. Engañar el hambre, enganyar la gana. 5 ¡a mí no me engañan! no m'enganyaran pas!v pron 6 enganyar-se, equivocar-se. 7 [...]
|
2.
emprimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fig, fam i p fr [engañar] enganyar, aixecar la camisa. Emprimar a alguien, enganyar algú. 2 art [imprimar] emprimar. [...]
|
3.
mamola
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 moixaina. 2 hacer a uno la mamola [enganyar] aixecar la camisa. [...]
|
4.
embudar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 posar un embut a. 2 [la caza] esquivar, aücar. 3 fig [engañar] enganyar, ensarronar. [...]
|
5.
descrestar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 descrestar. 2 amer [engañar] enganyar. [...]
|
6.
entrampar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un animal] entrampar. 2 fig i p fr [engañar] enganyar, enredar. 3 fig i p fr [un negocio] embrollar, embullar. 4 estar entrampado estar entrampat. v intr 5 [endeudarse] entrampar-se pron. v pron 6 [caer en una trampa] entrampar-se. 7 [empeñarse] entrampar-se. [...]
|
7.
burlar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [engañar] enganyar, enredar. 2 fig [desorientar] esquivar, eludir. El ladrón burló a sus perseguidores, el lladre va esquivar els seus perseguidors. 3 [eludir] eludir, evitar. Burlar la acción de la justicia, eludir l'acció de la justícia. v pron 4 [mofarse] burlar-se, riure's. [...]
|
8.
dar el pego
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc fam 1 [engañar con la apariencia] enganyar. 2 [un objeto] passar per bo (o per autèntic). [...]
|
9.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) [golpear] pegar fort. 14 pegar duro (o fuerte) [en un trabajo] posar call. 15 pegar duro (o fuerte) [el sol] picar fort. 16 pegarla fam posar banyes, fer el salt, tenir un embolic amb, enganyar. v intr 17 p fr [fuego, planta] prendre. 18 [armonizar] lligar, adir-se pron. Estos dos colores no pegan, aquests [...]
v tr 1 enganxar, aferrar. Pegar un cromo en el álbum, enganxar un cromo a l'àlbum. 2 [fijar] enganxar, fixar, plantar. 3 [coser] cosir, clavar. 4 [golpear] pegar intr. Pegó a su hermano, va pegar al seu germà. 5 [un golpe, una bofetada] clavar, pegar, etzibar, donar, plantar. 6 [un grito] fer. 7 [un grito a alguien] clavar, engegar. 8 [un salto] pegar, fer. 9 [un tiro] engegar. 10 [fuego] calar. 11 encomanar, contagiar. Me pegó su tartamudez, m'encomanà la seva quequesa. 12 [los ojos] aclucar. No he pegado ojo en toda la noche, no he aclucat l'ull en tota la nit. 13 pegar duro (o fuerte) [golpear] pegar fort. 14 pegar duro (o fuerte) [en un trabajo] posar call. 15 pegar duro (o fuerte) [el sol] picar fort. 16 pegarla fam posar banyes, fer el salt, tenir un embolic amb, enganyar. v intr 17 p fr [fuego, planta] prendre. 18 [armonizar] lligar, adir-se pron. Estos dos colores no pegan, aquests dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). 24 quien pega primero pega dos veces qui pega primer pega dos cops (o dos pics), qui pega davant pega dues voltes. v pron 25 enganxar-se, aferrar-se. 26 [un vehículo] arrambar-se. Pegarse a la acera, arrambar-se a la vorera. 27 [un guiso] agafar-se, enganxar-se. El arroz se ha pegado, l'arròs s'ha agafat. 28 [un tiro] tirar-se, engegar-se. Se pegó un tiro, s'engegà un tret al cap. 29 fig [a una persona] enganxar-se. 30 fig [contagiarse] encomanar-se, contagiar-se. La gripe se pega, la grip s'encomana. 31 fig i fam encomanar-se, contagiar-se. Tiene una manera de reír que se pega mucho, té una manera de riure que s'encomana molt. 32 [vida] portar tr. ¡Vaya vida que se pega!, quin tren de vida que porta! 33 [aficionarse] afeccionar-se a, apassionar-se per. 34 pegársela a uno [engañar] ensarronar algú, aixecar la camisa a algú. 35 pegársela a uno [en el matrimonio] posar banyes, fer el salt. |