61.
chispa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 espurna, guspira. 2 [diamante pequeño] diamant petit. 3 [de lluvia] gota, goteta. 4 fig [gracia] enginy m, gràcia, agudesa. 5 engruna, pèl m, punta, bri m. Una chispa de ingenio, una engruna d'enginy. 6 [en frases negativas] gens, cap mica, gens ni mica. No tiene chispa de gracia, no té gens [...]
|
62.
lanza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 llança. 2 [del coche] llança, timó m. 3 [soldado] llancer m, llança m. 4 [de una manga de riego] bec m, broc m. 5 a punta de lanza fig i fam [severamente] a punta d'espasa. 6 correr lanzas hist justar amb llança. 7 echar lanzas en la mar fig i fam tirar aigua a mar, donar cops d'espasa a l [...]
|
63.
casquillo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [contera] virolla f, guaspa f. 2 [de lámpara] culot. 3 [cartucho vacío] casquet. 4 [parte metálica del cartucho] càpsula f. 5 [de saeta] punta f. 6 [de botella] tap de corona. 7 tecnol [cojinete] boixa f, dolla f. 8 amer [herradura] ferradura. 9 reírse a casquillo quitado fam i p fr riure com [...]
|
64.
apuntar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] apuntar. Apuntó la necesidad de elevar las cuotas, va apuntar la necessitat d'elevar les quotes. 7 [señalar un escrito] marcar, senyalar. 8 [anotar] apuntar, prendre nota. 9 p fr [sacar punta] fer punta. 10 p fr [concertar] concertar, convenir. 11 p fr [sujetar con puntas, clavos] apuntar. 12 p fr [una [...]
|
65.
la 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, no la conec. Cógela por la punta, agafa-la per la punta. La invitaba, la invitava. No la entiendo, no l'entenc. 4 [a usted] us, la, l'. La invito, us invito. 5 fam [enfáticamente] la, l'. ¡La hemos hecho buena!, sí que l'hem feta bona!6 a la que [cuando] a la que. A la que te distraes ya ha huido, a [...]
|
66.
pico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de ave] bec. 2 [parte saliente] punta f, bec. 3 [de un mueble] cantell, bec, caire. Darse un golpe contra el pico de un mueble, donar-se un cop contra el cantell d'un moble. 4 [de un cuello, de un pañuelo] bec, punta f. 5 [herramienta] pic. 6 [de vasija] bec, broc, galet. 7 [montaña] pic, cim [...]
m 1 [de ave] bec. 2 [parte saliente] punta f, bec. 3 [de un mueble] cantell, bec, caire. Darse un golpe contra el pico de un mueble, donar-se un cop contra el cantell d'un moble. 4 [de un cuello, de un pañuelo] bec, punta f. 5 [herramienta] pic. 6 [de vasija] bec, broc, galet. 7 [montaña] pic, cim, agudell. 8 [de un sombrero] punta f, bec, corn. 9 [de madera] estella f, punta f. 10 fig [de una suma] escaig, escadús, remitjó, més de.... Tuve que pagar un millón y pico, vaig haver de pagar un milió i escaig (o més d'un milió). 11 fig [suma considerable] picossada f. Cobró un buen pico, va cobrar una bona picossada. 12 fig i fam [boca] bec, boca f. 13 fig [labia] parola f, verbositat f. 14 amer zool [percebe] peu de cabra, percebe. 15 a pico a pic. 16 andar (o irse) de picos pardos fig i fam anar a fer (o moure) borina, anar de marxa. 17 callar (o cerrar) el pico fig acopar el bec, no dir ni piu (o ni ase ni bèstia), no badar (o no obrir) boca, fer muts (o mutis, o fer muts i a la gàbia). 18 ¡callar el pico! fig moixoni!, mutis!, muts i a la gàbia! 19 costar un pico costar una picossada. 20 darse el pico [besarse] donar-se el bec. 21 de pico només de boca (o de boca), només de paraula (o de paraula). 22 hincar el pico fig [morir] tòrcer el coll, fer el darrer badall, anar al clot (o al sot), anar-se'n al calaix. 23 irse del pico (o tener mucho pico) p fr anar-se'n de la boca, tenir molta llengua (o tenir la llengua llarga, o ésser llarg de llengua), ésser un bocamoll (o un bocafluix, o un llenguallarg, o un llengut). 24 pico de cigüeña bot [Erodium ciconium] bec de cigonya. 25 pico de frasco ornit tucà. 26 pico verde ornit [pájaro carpintero] picot. 27 tener un pico de oro fig i fam tenir una boca d'or (o un bon bec). 28 y pico i escaig (o escadús, o remitjó). |
67.
ocasión
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ocasió, avinentesa. Si se presentase la ocasión, si es presentava l'ocasió. 2 [mercancía de lance] article d'ocasió m. 3 asir (o coger) la ocasión por los pelos agafar l'ocasió per la punta dels cabells. 4 con ocasión de en ocasió de, amb motiu de. 5 dar ocasión donar peu (o ocasió). 6 dar [...]
|
68.
clarear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dar claridad] aclarir. 2 [aclarar] esbandir, aclarir. Clarear la ropa, esbandir la roba. v intr 3 [el día] clarejar. 4 clarejar. El horizonte clarea, l'horitzó clareja. 5 al clarear a punta de dia (o d'alba), al rompent de l'alba. v pron 6 [un tejido] esmolar-se, aclarir-se. El codo del [...]
|
69.
guía
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
guía de conducta, una guia de conducta. 8 mar guia. 9 min guia. 10 mec guia. 11 econ [documento] guiatge m, salconduit m. 12 [del bigote] punta. 13 bot [de una planta] cimal m, cimalada, branca mestra. 14 pl [riendas] regnes. [...]
|
70.
amanecer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v impers 1 apuntar el dia, fer-se clar, fer-se de dia, clarejar. Amanece tarde en invierno, es fa de dia tard a l'hivern. 2 amaneciendo a punta d'alba (o de dia), a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a l'albada. v intr 3 arribar a trenc d'alba. Ayer amanecimos en la [...]
|