91.
chupado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de chupar] 2 xuclat -ada, amagrit -ida. Chupado de mejillas, xuclat de galtes. 3 estar chupado fam [ser muy fácil] ésser bufar i fer ampolles, ésser peix al cove. [...]
|
92.
pachucho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 [fruta] passat -ada, massa madur -a. 2 fig [débil] pioc -a, fumut -uda, alacaigut -uda, esmaperdut -uda. 3 estar pachucho fig estar fumut, estar (o anar) pioc, no estar fi, no estar catòlic. [...]
|
93.
quemado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de quemar] 2 estar quemado [molesto] estar cremat (o picat, o ressentit). 3 estar quemado [agotado] estar cremat (o esgotat). m 4 cremat. Siento olor a quemado, sento pudor de cremat. 5 [chamicera] bosc cremat. [...]
|
94.
erre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [nombre de letra] erra. 2 erre que erre fam tretze són tretze, tossut que tossut. 3 estar erre (o hacer erres, o tropezar en las erres) fig i fam [estar borracho] estar pet (o pitof, o trompa), portar una bona pítima (o una mantellina). [...]
|
95.
sobrado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de sobrar] 2 [de sobra] suficient. Tiene sobrados méritos, té mèrits suficients. 3 andar (o estar) sobrado tenir-ne de sobra. 4 andar (o estar) sobrado [de dinero] tenir diners de sobra. 5 no andar (o no estar) sobrado no sobrar-li'n gaires. m 6 arquit [desván] golfa f [...]
|
96.
pie
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
izquierdo llevar-se amb el peu esquerre (o amb l'altre peu). 55 meter un pie en algún sitio fig tenir (o estar amb) un peu dins. 56 nacer de pie (o de pies) fig i fam néixer amb la flor al cul (o amb el pa sota l'aixella). 57 no dar pie con bola fig i fam no tocar pilota, no ensopegar-ne ni una. 58 no poner [...]
m 1 [de hombre, animal o planta] peu. Tener los pies grandes, pequeños, tenir els peus grossos, petits. 2 [de mueble, escalera, estatua, montaña] peu. 3 [de un escrito] peu. Al pie del poema, al peu del poema. 4 [de foto o dibujo] peu. 5 [de las medias] peu. 6 [medida] peu. 7 [de verso] peu. 8 [poso] pòsit, solatge, baixos pl. 9 [tinte] peu. 10 agr [planta, árbol] peu. 11 agr [de uva, de aceituna] peu. 12 fig [fundamento] peu, fonament. 13 pl [de cama] peus. Te dejo una manta a los pies de la cama, et deixo una flassada als peus del llit. 14 pl [de iglesia] entrada f sing, porta f sing. 15 pl fig cama f sing. Tener buenos pies, tenir bona cama (o tenir cama). 16 a cuatro pies [a gatas] de grapes, de (o a) quatre grapes. 17 a los pies de fig als peus de. 18 al pie de al peu de. 19 a pie de fábrica a peu de fàbrica. 20 al pie de la letra [exactamente] al peu de la lletra. 21 al pie de la obra a peu d'obra. 22 al pie del cañón fig al peu del canó. 23 a pie [andando] a peu. 24 a pie firme a peu ferm. 25 a pie juntillas (o a pie juntillo, o a pies juntillas) [con los pies juntos] a peus junts. 26 a pie juntillas (o a pie juntillo, o a pies juntillas) fig a ulls clucs. Yo te creo a pies juntillas, jo et crec a ulls clucs. 27 arrastrar los pies [al andar] arrossegar els peus (o la cama). 28 atar de pies y manos fig lligar de peus i mans. 29 besar los pies fig [expresión de cortesía] besar els peus. 30 buscarle (o empeñarse en buscarle) tres pies al gato fig cercar (o buscar) cinc (o tres) peus al gat. 31 caer de pie (o de pies, o de pie como los gatos) fig [salir indemne] caure de potes com els gats. 32 cojear del mismo pie fig coixejar del mateix peu. 33 con buen (o mal) pie amb bon (o mal) peu. Empezar con buen pie, començar amb bon peu. 34 con el pie en el estribo fig amb un peu a l'estrep. 35 con pies de plomo fig [cautelosamente] amb peus de plom. 36 con un pie en el aire fig i fam amb un peu a dintre i un peu a fora, aguantat per un pèl (o per un fil). 37 dar con el pie fig [despreciar] donar una bufetada. 38 dar pie [dar ocasión] donar peu. 39 de a pie mil de peu. Soldado de a pie, soldat de peu. 40 de a pie fig mil del carrer. El hombre de a pie, l'home del carrer. 41 de pie (o de pies) [persona] dret, a peu dret, dempeus. 42 de pies a cabeza [completamente] de cap a peus, de dalt a baix. 43 echar pie a tierra [desmontar] baixar del (o de) cavall, saltar del cavall. 44 echarse a los pies de alguien fig llançar-se als peus d'algú. 45 en pie [de pie] dret, en peus, a peu dret, dempeus. 46 en pie fig [vigente] en vigor, vigent. 47 en pie de guerra fig en peu de guerra. 48 entrar con el pie derecho fig entrar amb bon peu. 49 estar en pie fig [problema] restar en peu. 50 faltarle a uno los pies fig perdre l'equilibri. 51 hacer pie [en el agua] tocar el fons, trobar peu. 52 hacer una cosa con los pies fig [hacerla muy mal] fer una cosa amb els peus. 53 írsele los pies a uno fig relliscar. Se me fueron los pies y caí, vaig relliscar i vaig caure. 54 levantarse con el pie izquierdo llevar-se amb el peu esquerre (o amb l'altre peu). 55 meter un pie en algún sitio fig tenir (o estar amb) un peu dins. 56 nacer de pie (o de pies) fig i fam néixer amb la flor al cul (o amb el pa sota l'aixella). 57 no dar pie con bola fig i fam no tocar pilota, no ensopegar-ne ni una. 58 no poner los pies en un sitio no posar els peus en un indret. 59 no tener ni pies ni cabeza fig no tenir cap ni peus, no tenir cap ni centener. 60 no tenerse en pie no aguantar-se dret, no tenir-se. 61 parar los pies a alguien fig parar els peus a algú. 62 pensar con los pies fig pensar amb els peus. 63 perder pie [en el agua] perdre peu. 64 ¡pie a tierra! mil baixeu a terra!, descavalqueu! 65 pie de atleta [dolencia] peu d'atleta. 66 pie de banco fig i fam [necedad] sortida de peu de banc. 67 pie de becerro bot [aro] sarriassa. 68 pie de burro zool [bálano] bàlan, gla de mar. 69 pie de cabra [palanca] peu de cabra. 70 pie de cabra zool [percebe] peu de cabra, percebe. 71 pie de imprenta peu d'impremta. 72 pie de liebre bot [Trifolium arvense] peu de llebre. 73 pie derecho arquit peu dret. 74 pie de rey tecnol peu de rei, calibrador. 75 pie equino med [malformación] peu de pinya. 76 pie forzado [en poesía] peu forçat. 77 pie plano peu pla. 78 pies con cabeza capiculats. Pon las botellas pies con cabeza, posa les ampolles capiculades. 79 ¡pies para qué os quiero! cames ajudeu-me! 80 ponerle el pie encima (o sobre el cuello) fig [someterle] posar-li el peu a la gola (o al coll). 81 poner en pie posar dret. 82 poner pie en tierra [desembarcar] baixar en terra. 83 poner pie en tierra [desmontar] baixar del (o de) cavall, saltar del cavall. 84 poner pies en pared fig [obstinarse] ficar la banya en un forat. 85 poner pies en polvorosa fig girar cara (o cua), tocar el dos, fúmer el camp. 86 quedar en pie [una dificultad] restar en peu. 87 saber de qué pie cojea uno fig conèixer la flaca d'algú, saber de quin peu es dol (o coixeja). 88 sacar los pies del plato (o de las alforjas) fig [una persona] plantar cara, alçar la cresta. 89 salir (o sacar) con los pies por delante fig i fam [muerto] sortir (o portar) de panxa enlaire. 90 ser más viejo que el andar a pie ésser més vell que anar a peu. 91 tener un pie en el hoyo (o en la sepultura) fig tenir un peu a la tomba, tenir una cama al fossar (o al calaix). 92 tomar pie [tomar pretexto] prendre peu. 93 volver pie atrás [desandar lo andado] desfer el camí, tornar enrere. |
97.
ahí
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
buscaba, vet aquí el que cercava. 13 por ahí [lugar indeterminado cercano] per aquí a fora, per aquí a la vora, per aquí al voltant. Me voy a dar una vuelta por ahí, me'n vaig a fer un tomb per aquí a fora. Las tijeras deben estar por ahí, les tisores deuen ser per aquí al voltant. 14 por ahí [lugar [...]
|
98.
avenido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 avingut -uda. 2 estar bien (o mal) avenido con estar ben (o mal) avingut amb, entendre's bé (o malament) amb. [...]
|
99.
boqueada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 badall [precursor de la mort] m. 2 dar (o estar dando) las boqueadas fam fer els darrers badalls (o els darrers sospirs), estar a les acaballes. 3 dar (o estar dando) las boqueadas fig i fam estar a les acaballes. La vela está dando las boqueadas, l'espelma està a les acaballes. [...]
|
100.
antípoda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [o m] 1 antípoda. 2 fig [contrario] antípoda. 3 estar en las (o los) antípodas estar als antípodes, ésser els dos pols. [...]
|