81.
tarde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tard. 10 de tarde en tarde de tard en tard, de tant en tant. 11 hacérsele tarde a uno fer-se tard a algú. No vino porque se le hizo tarde, no vingué perquè se li va fer tard. 12 lo más tarde al més tard, a tot tardar. 13 más vale tarde que nunca (o nunca es tarde si la dicha es buena) fig mai no és [...]
|
82.
igual
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
resultarà que no hi són. 12 al igual que a l'igual de. 13 dar (o ser) igual ésser igual, tant donar-se'n. Me da igual que vengas hoy o mañana, tant se me'n dona que vinguis avui o demà. 14 de igual a igual d'igual a igual. 15 ¡es igual! és igual!, tant se val!16 igual que [de la misma manera que] igual que [...]
|
83.
desprender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desprende chispas, el pedrenyal treu espurnes. 5 [desprenderse] desprendre's de. La serpiente desprende su piel, la serp es desprèn de la seva pell. v pron 6 [soltarse] desprendre's. Estaba tan poco encolada que se ha desprendido ella sola, era tan poc enganxada que s'ha desprès ella sola. 7 [despojarse [...]
|
84.
puñalada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 punyalada. 2 fig punyalada. Este rechazo ha sido para él una puñalada, aquest refús ha estat per a ell una punyalada. 3 coser a puñaladas fig i fam cosir a punyalades. 4 no ser puñalada de pícaro fig i fam no ésser pas urgent, no caldre córrer tant. 5 puñalada trapera fig i fam cop baix, mala [...]
|
85.
flojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, minso -a, pobre -a. Una cosecha floja, una collita fluixa. 6 fig fluix -a. Un estudiante flojo, un estudiant fluix. 7 gastr [horno] fluix -a, baix -a. 8 traérsela floja a alguien fig i fam tant se li'n fot (o se li'n dona, o li fa), no fer-li fred ni calor. Lo que diga él me la trae floja, el que digui [...]
|
86.
ardite
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 hist [moneda] ardit. 2 me importa un ardite fam tant se me'n dona, tant se me'n dona naps com cols, no m'importa gens. 3 no valer un ardite fam no valer ni una malla. [...]
|
87.
largo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
millones largos de pasajeros, arribaren dos milions llargs de passatgers. 10 gram llarg -a. Una sílaba larga, una síl·laba llarga. 11 mar [suelto, arriado] arriat -ada. 12 mar [viento] llarg -a. 13 a largo plazo a llarg termini. 14 cuan largo (o todo lo largo que) tan llarg com. Cayó cuan largo era, caigué [...]
|
88.
pito
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
flautas fam entre naps i cols, entre una cosa i l'altra, tot rient rient. 10 ¡me importa tres pitos! fam tant se me'n fum (o se me'n dona)!, tant me fa!, m'importa un rave!11 no importarle (o no dársele) un pito fam no donar-se-li'n un clau, no importar gens ni gota (o gens ni mica). 12 no toco pito en [...]
m 1 [silbato] xiulet. 2 [castañeta] espetec de dits. 3 fam [cigarrillo] cigarret. 4 jocs [taba] taba f, osset. 5 jocs [en el dominó] u. 6 entom [garrapata] paparra f. 7 ornit [pájaro carpintero] picot. 8 cuando pitos, flautas, cuando flautas, pitos fam ara per naps, ara per cols. 9 entre pitos y flautas fam entre naps i cols, entre una cosa i l'altra, tot rient rient. 10 ¡me importa tres pitos! fam tant se me'n fum (o se me'n dona)!, tant me fa!, m'importa un rave! 11 no importarle (o no dársele) un pito fam no donar-se-li'n un clau, no importar gens ni gota (o gens ni mica). 12 no toco pito en eso fig [no tengo nada que decir] no hi tinc res a dir, en això. 13 no toco pito en eso fig [no tengo nada que ver] no hi pinto res, en això, no hi represento res, en això. 14 no valer un pito fam no valer ni cinc (o res, o una malla, o un clau). 15 pito cano ornit [Picus canus] picot cendrós. 16 pito negro ornit [Dryocopus martius] picot negre. 17 pito real ornit [Picus viridis] picot verd. 18 pitos flautos [pamplinas] camàndules. 19 tomar por el pito del sereno fam tenir per un zero a l'esquerra (o per un no res). |
89.
pascua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
: bones festes. 7 estar como unas pascuas fig estar content com (o més alegre que) unes pasqües. 8 hacer la pascua fam [fastidiar] fer la guitza. 9 ocurrir de Pascuas a Ramos fig ocórrer molt de tant en tant. 10 Pascua de Navidad Nadal. 11 Pascua de Pentecostés pasqua de Pentecosta, pasqua granada. 12 [...]
|
90.
bledo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Chenopodium sp] blet. 2 me importa un bledo fig i fam m'importa un rave, tant se me'n dona, tant se me'n dona naps com cols, no m'importa gens. 3 no dársele a uno un bledo fig i fam no donar-ne ni cinc. [...]
|