11.
ostentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [mostrar] ostentar. 2 [con afectación o vanidad] ostentar. Ostentar sus títulos, ostentar els seus títols. 3 [poseer] ostentar, posseir, detenir. Ostenta un título nobiliario, ostenta un títol nobiliari. [...]
|
12.
prender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asir] agafar. 2 [detener a alguien] agafar, capturar, detenir. 3 [sujetar] enganxar, clavar. Se prendió una rosa en el vestido, s'enganxà (o es clavà) una rosa al vestit. 4 [fuego] calar. Prendió fuego a la casa, va calar foc a la casa. 5 [luz] encendre. Prende la luz, encén el llum. v [...]
v tr 1 [asir] agafar. 2 [detener a alguien] agafar, capturar, detenir. 3 [sujetar] enganxar, clavar. Se prendió una rosa en el vestido, s'enganxà (o es clavà) una rosa al vestit. 4 [fuego] calar. Prendió fuego a la casa, va calar foc a la casa. 5 [luz] encendre. Prende la luz, encén el llum. v intr 6 [arraigar una planta] prendre, arrelar. 7 [concebir una hembra] prendre. 8 [una vacuna] obrar, operar, actuar. 9 [el fuego] prendre. El fuego no ha prendido, el foc no ha pres. v pron 10 [engalanarse una mujer] empolainar-se, compondre's. |