81.
cuidado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
indesitjable, home capaç de fer-ne de totes. 17 me tiene (o me trae) sin cuidado fam tant és!, tant me fa!, tant se val!, tant m'és!, no em preocupa, no hi pateixo. 18 no hay cuidado (o pierda cuidado) no hi ha perill. 19 pasar cuidados [estar intranquilo] passar ànsia. 20 pasar cuidados [preocuparse] passar [...]
|
82.
tarde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tard. 10 de tarde en tarde de tard en tard, de tant en tant. 11 hacérsele tarde a uno fer-se tard a algú. No vino porque se le hizo tarde, no vingué perquè se li va fer tard. 12 lo más tarde al més tard, a tot tardar. 13 más vale tarde que nunca (o nunca es tarde si la dicha es buena) fig mai no és [...]
|
83.
igual
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
resultarà que no hi són. 12 al igual que a l'igual de. 13 dar (o ser) igual ésser igual, tant donar-se'n. Me da igual que vengas hoy o mañana, tant se me'n dona que vinguis avui o demà. 14 de igual a igual d'igual a igual. 15 ¡es igual! és igual!, tant se val!16 igual que [de la misma manera que] igual que [...]
|
84.
puñalada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 punyalada. 2 fig punyalada. Este rechazo ha sido para él una puñalada, aquest refús ha estat per a ell una punyalada. 3 coser a puñaladas fig i fam cosir a punyalades. 4 no ser puñalada de pícaro fig i fam no ésser pas urgent, no caldre córrer tant. 5 puñalada trapera fig i fam cop baix, mala [...]
|
85.
flojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, minso -a, pobre -a. Una cosecha floja, una collita fluixa. 6 fig fluix -a. Un estudiante flojo, un estudiant fluix. 7 gastr [horno] fluix -a, baix -a. 8 traérsela floja a alguien fig i fam tant se li'n fot (o se li'n dona, o li fa), no fer-li fred ni calor. Lo que diga él me la trae floja, el que digui [...]
f 1 punyalada. 2 fig punyalada. Este rechazo ha sido para él una puñalada, aquest refús ha estat per a ell una punyalada. 3 coser a puñaladas fig i fam cosir a punyalades. 4 no ser puñalada de pícaro fig i fam no ésser pas urgent, no caldre córrer tant. 5 puñalada trapera fig i fam cop baix, mala jugada (o passada). |
86.
malogrado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj [artista, etc] malaguanyat -ada. Malogrado muchacho: ¡con lo que prometía!, malaguanyat xicot: tant que prometia! [...]
|
87.
bledo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Chenopodium sp] blet. 2 me importa un bledo fig i fam m'importa un rave, tant se me'n dona, tant se me'n dona naps com cols, no m'importa gens. 3 no dársele a uno un bledo fig i fam no donar-ne ni cinc. [...]
|
88.
pito
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
flautas fam entre naps i cols, entre una cosa i l'altra, tot rient rient. 10 ¡me importa tres pitos! fam tant se me'n fum (o se me'n dona)!, tant me fa!, m'importa un rave!11 no importarle (o no dársele) un pito fam no donar-se-li'n un clau, no importar gens ni gota (o gens ni mica). 12 no toco pito en [...]
|
89.
desprender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desprende chispas, el pedrenyal treu espurnes. 5 [desprenderse] desprendre's de. La serpiente desprende su piel, la serp es desprèn de la seva pell. v pron 6 [soltarse] desprendre's. Estaba tan poco encolada que se ha desprendido ella sola, era tan poc enganxada que s'ha desprès ella sola. 7 [despojarse [...]
|
90.
inquietar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 inquietar. v pron 2 inquietar-se. No os inquietéis tanto por él, no us inquieteu tant per ell. [...]
|