21.
punta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] punta de cigar (o de cigarret), burilla, llosca. 8 [clavo] clau m, punta d'enllatar. 9 fig punta. Tener una punta de salado, tenir una punta de salat. 10 heràld punta. 11 [de ganado] ramat m. 12 [en aposición] punta. Horas punta, hores punta. 13 pl p fr [encaje] puntes. 14 acabar en punta fig i fam [...]
f 1 [extremo agudo] punta. 2 [extremo] punta. La punta de la lengua, la punta de la llengua. 3 [saliente, pico] punta. El sombrero de cuatro puntas, el capell de quatre puntes. 4 [asta del toro] banya. 5 geog punta, punta de terra. 6 [sabor agrio del vino] punt m (o punta) d'agre. 7 [colilla] punta de cigar (o de cigarret), burilla, llosca. 8 [clavo] clau m, punta d'enllatar. 9 fig punta. Tener una punta de salado, tenir una punta de salat. 10 heràld punta. 11 [de ganado] ramat m. 12 [en aposición] punta. Horas punta, hores punta. 13 pl p fr [encaje] puntes. 14 acabar en punta fig i fam acabar en sec. 15 a punta de lanza fig i fam [severamente] a punta d'espasa. 16 a punta de pala fam a palades, a dojo. 17 de punta a punta de cap a cap. 18 de punta en blanco fig i fam de vint-i-un botó. 19 estar de punta fig i fam [enemistado] estar de punta. 20 estar hasta la punta de los pelos fig i fam [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple. 21 ponerse de punta fig i fam [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se. 22 punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana. 23 punta de diamante tecnol punta de diamant. 24 punta de París tecnol [alfiler de París] tatxa. 25 punta seca art punta seca. 26 sacar punta a [un lápiz] fer punta. 27 sacar punta a fig [interpretar mal] tergiversar, falsejar, deformar. Siempre le sacáis punta a todo lo que digo, sempre deformeu tot el que dic. 28 sacar punta a fig [sacar provecho] treure el suc, esprémer. A este tema ya le has sacado bastante punta, d'aquest tema ja n'has tret prou suc (o aquest tema ja l'has espremut prou). 29 tener en la punta de la lengua fig i fam tenir a la punta de la llengua. 30 terminar en punta fig i fam [acabar en punta] acabar en sec. |
22.
restar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[faltar] faltar, mancar. Restan quince días para terminarse el año, falten quinze dies per acabar l'any. [...]
|
23.
ahumado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [lleno de humo] fumat -ada, ennegrit -ida. 2 fumat -ada. Jamón ahumado, pernil fumat. 3 [gafas] fosc -a. 4 fig [borracho] begut -uda, torrat -ada. Cuando acabó la cena iba un poco ahumado, quan va acabar de sopar estava una mica torrat. m 5 fumatge. El ahumado del pescado, el fumatge del [...]
|
24.
balanza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
por inclinar la balanza en nuestro favor, la seva opinió va acabar de fer caure la balança a favor nostre. [...]
|
25.
último
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
últimos de a la fi de, a final de, a les acaballes de. 6 estar en las últimas fig i fam [morirse] ésser a les acaballes. 7 estar en las últimas fig i fam [sin dinero] estar escurat, no tenir un xavo (o una malla). 8 por último finalment, per acabar, a l'últim, per fi, en fi. 9 ser lo último fig i fam [...]
|
26.
apurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, arribar al fons de. 7 fig [apretar] obligar, constrènyer. Ya vendrá cuando le apure el hambre, ja vindrà quan l'hi obligui la gana. 8 fig [la paciencia] esgotar, acabar. 9 [apremiar] donar pressa, fer córrer. Dejad que lo haga buenamente sin apurarle, deixeu que ho faci bonament, sense fer-lo córrer. 10 [...]
|
27.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar [...]
|
28.
celebrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[alegrarse] celebrar, alegrar-se pron, congratular-se pron. Celebro tu curación, celebro el teu guariment. 6 [reír] riure. Celebrar las gracias de un niño, riure les gràcies d'un nen. 7 [un contrato] cloure, acabar. v pron 8 tenir lloc, efectuar-se, ésser intr. Los funerales se celebrarán mañana, els [...]
|
29.
cabo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
reunir, o unir) cabos fig lligar caps. 15 cabo suelto cap per a lligar. 16 dar cabo a [una cosa] donar cap a, acabar, perfer. 17 dar cabo de [una cosa] destrossar completament. 18 de cabo a rabo (o de cabo a cabo p fr) de cap a cap, de cap a peus. 19 estar al cabo de la calle (o al cabo de cierto asunto [...]
|
30.
agotar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
caminada m'ha exhaurit. 5 [la tierra] exhaurir. 6 [un tema] exhaurir, esgotar. 7 agotar la paciencia de alguien fer acabar la paciència d'algú. 8 estar agotado estar esgotat (o baldat, o rendit, o cruixit). v pron 9 esgotar-se, exhaurir-se. 10 se me ha agotado la paciencia se m'ha acabat la paciència. [...]
|