Resultats de la cerca frase exacta: 7
Diccionari castellà-català
|
1.
transgredir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr transgredir. Transgredir una disposición, transgredir una disposició. [...]
|
|
2.
infringir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr infringir, transgredir. [...]
|
|
3.
trasgredir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr → transgredir [...]
|
|
4.
desacatar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [faltar al respeto] desacatar. Desacatar a la autoridad, desacatar l'autoritat. 2 desobeir. Desacatar las órdenes, desobeir les ordres. 3 infringir, transgredir. Desacatar las leyes, infringir les lleis. [...]
|
|
5.
traspasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, traspassar la botiga de queviures. 5 p fr [una ley, un reglamento] transgredir, infringir. 6 [un jugador profesional a otro equipo] traspassar. 7 traspassar, travessar. El sudor le traspasaba la ropa, la suor li traspassava la roba. [...]
|
|
6.
quebrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
incident va trencar la seva vocació. 5 fig [el color de la cara] trencar. 6 dr [una ley, etc] trencar, transgredir, violar. v intr 7 p fr [enemistarse] trencar, rompre. 8 p fr [flaquear] flaquejar. 9 econ fallir, fer fallida, abatre's pron. Una empresa que ha quebrado, una empresa que ha fet fallida. v [...]
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 trencar, rompre. Quebrar un cristal, trencar un vidre. 2 [doblar] doblegar, trencar. Quebrar el cuerpo, doblegar el cos. 3 fig [la voz, el color, etc] trencar. Quebrar la voz, trencar la veu. 4 fig trencar, interrompre. Este incidente quebró su vocación, aquest incident va trencar la seva vocació. 5 fig [el color de la cara] trencar. 6 dr [una ley, etc] trencar, transgredir, violar. v intr 7 p fr [enemistarse] trencar, rompre. 8 p fr [flaquear] flaquejar. 9 econ fallir, fer fallida, abatre's pron. Una empresa que ha quebrado, una empresa que ha fet fallida. v pron 10 trencar-se, rompre's. 11 med [herniarse] trencar-se, sofrir trencadura. 
|
|
7.
saltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
saltat un botó. 21 saltar-se, saltar tr. Vuelve a leerlo: te has saltado un renglón, torna-ho a llegir: t'has saltat una ratlla. 22 [infringir] saltar-se, transgredir tr, infringir tr, fer cas omís de. Saltarse todos los preceptos, saltar-se tots els preceptes. [...]
|
[Se conjuga como: apretar]
v tr
1 trencar, rompre. Quebrar un cristal, trencar un vidre.
2 [doblar] doblegar, trencar. Quebrar el cuerpo, doblegar el cos.
3 fig [la voz, el color, etc] trencar. Quebrar la voz, trencar la veu.
4 fig trencar, interrompre. Este incidente quebró su vocación, aquest incident va trencar la seva vocació.
5 fig [el color de la cara] trencar.
6 dr [una ley, etc] trencar, transgredir, violar.
v intr
7 p fr [enemistarse] trencar, rompre.
8 p fr [flaquear] flaquejar.
9 econ fallir, fer fallida, abatre's pron. Una empresa que ha quebrado, una empresa que ha fet fallida.
v pron
10 trencar-se, rompre's.
11 med [herniarse] trencar-se, sofrir trencadura.