1.
quien
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron rel 1 qui. Quien pega primero pega dos veces, qui pega primer pega dos cops. El hombre de quien hablábamos, l'home de qui parlàvem. 2 qui, el [f: la] qui [pl: els qui, les qui]. Quien haya dicho esto miente, el qui hagi dit això menteix. Sí; soy quien te piensas, sí; soc el qui et penses. 3 [...]
pron rel 1 qui. Quien pega primero pega dos veces, qui pega primer pega dos cops. El hombre de quien hablábamos, l'home de qui parlàvem. 2 qui, el [f: la] qui [pl: els qui, les qui]. Quien haya dicho esto miente, el qui hagi dit això menteix. Sí; soy quien te piensas, sí; soc el qui et penses. 3 qui, aquell -a qui (o que) [pl: aquells -es qui (o que)], tothom qui (o que). Que lo oiga quien quiera, que ho senti tot aquell qui vulgui. 4 a quien [complemento directo] que. La persona a quien quiero, la persona que estimo. 5 a quien [complemento indirecto] a qui. Las personas a quienes (o a quien) hablo, les persones a qui parlo. 6 como quien com qui, com aquell que (o qui). 7 como quien dice com aquell qui diu, per dir-ho d'alguna manera. 8 de quien de qui, del qual, de la qual, dels quals, de les quals. La persona de quien te pido informes, la persona de qui (o de la qual) et demano informes. 9 es... quien és... qui, és... el qui (o la qui). Es su hijo quien le tiene atado, és el seu fill qui (o el qui) el té lligat. 10 habrá quien lo sepa hi haurà qui ho sabrà, hi deu haver algú que ho sàpiga. 11 hay quien dice hi ha qui diu, n'hi ha algun que diu. 12 no es quien para no ésser ningú per a. No es quien para impedirlo, no es ningú per a impedir-ho. 13 no hay quien se ocupe de él no hi ha qui s'ocupi d'ell (o qui se n'ocupi). 14 quien más quien menos qui més qui menys, tothom. 15 quien mucho abarca poco aprieta qui molt abraça poc estreny. |
2.
quién
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron interr i exclam 1 qui. ¿Quién es?, qui és? ¿Quiénes son estos chicos?, qui són aquests nois? Pregúntale con quién hablaba, pregunta-li amb qui parlava. 2 dar el quién vive cridar l'alto. 3 ¡quién pudiera! qui pogués!, qui ho pogués fer!4 quién... quién qui... qui, els uns... els altres. Todos [...]
|
3.
yente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m el qui va. Los yentes y vinientes, els qui van i els qui venen. [...]
|
4.
cuál
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i pron interr 1 quin -a. ¿A cuál de nosotros te refieres?, a quin de nosaltres et refereixes? ¿Cuáles son tus libros?, quins són els teus llibres?adj i pron 2 cuál... cuál qui... qui, els uns... els altres. Todos ayudaban: cuál barriendo, cuál haciendo la comida, tots ajudaven: qui (o els uns [...]
|
5.
cúyo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ya pron interr p fr de qui. ¿Cúyo es este libro?, de qui és aquest llibre? [...]
|
6.
alguien
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron indef 1 algú. Alguien tiene que hacerlo, algú ha de fer-ho. 2 fam [persona importante] qui sap qui. 3 creerse alguien pensar-se ésser qui sap qui. 4 ser alguien ésser algú, ésser important. Si quieres llegar a ser alguien tendrás que trabajar, si vols arribar a ser algú hauràs de treballar. [...]
|
7.
archipámpano
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m (o archipámpano de las Indias) fam qui sap què. Creerse el archipámpano de las Indias, creure's qui sap què. [...]
|
8.
pautador
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m qui fa pautes. [...]
|
9.
nosotros
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-tras pron pers 1 nosaltres. Ven con nosotros, vine amb nosaltres. Nosotras somos artistas, nosaltres som artistes. 2 entre (o para entre) nosotros entre nosaltres. 3 somos nosotros quienes (o los que) som nosaltres qui (o els qui, o aquells que). [...]
|
10.
listero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m el qui passa llista. [...]
|