41.
sentada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 asseguda, seguda. 2 [manifestación] seguda. 3 de una sentada d'una tirada, d'un sol cop, d'una sola vegada. [...]
|
42.
quemar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cremar, bleir, abrusar. Quemar unas ramas, cremar algunes branques. 2 [una comida] cremar. Quemar la carne, cremar la carn. 3 [destruir] cremar. La lejía quema la ropa, el lleixiu crema la roba. 4 fam cremar. El sol te ha quemado la cara, el sol t'ha cremat la cara. 5 fam [tirar el dinero [...]
|
43.
puesta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [ocaso] posta, ocàs m. A la puesta del sol, a posta de sol. 2 [cantidad que se apuesta] posta. La puesta mínima es de diez euros, la posta mínima és de diez euros. 3 [de huevos] posta. 4 [acción de poner] posada. La puesta en práctica de un proyecto, la posada en pràctica d'un projecte. 5 [...]
|
44.
apagar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [el fuego, la luz] apagar. 2 [eclipsar] apagar, amagar. El sol apaga las estrellas, el sol apaga els estels. 3 [la cal] apagar, amarar. 4 [la sed] apagar. 5 [sonido] esmorteir, amortir, apagar. 6 fig apagar, apaivagar. Apagar la cólera, apagar la còlera. 7 apaga y vámonos fam bona nit i [...]
|
45.
moreno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj 1 morè -ena, moreno -a, bru -una. 2 [por el sol] morè -ena, moreno -a, bru -una, colrat -ada. 3 [de raza negra] negre -a. 4 amer [mulato] mulat -a. 5 [pan] morè -ena, moreno -a. 6 ponerse moreno colrar-se, embrunir-se, bronzejar-se. m i f 7 [de raza negra] negre -a. f 8 [pan] pa morè (o [...]
|
46.
inclemencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 inclemència. 2 a la inclemencia [al descubierto] a la intempèrie, a l'aire lliure, a sol i a serena, a cel obert. [...]
|
47.
madrugada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [alba] matinada. 2 de madrugada de bon matí, a trenc d'alba, a punta de sol (o d'alba, o de dia). [...]
|
48.
rocío
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 rosada f, ros m, rou m. 2 p fr [llovizna] ruixim, plovisqueig, roina f. 3 rocío de sol bot [Drosera rotundifolia] dròsera f. [...]
|
49.
agrietar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [la tierra] clivellar. Tanto sol va a agrietar la tierra, tant de sol clivellarà la terra. 2 [la piel, los labios, las manos] tallar, clivellar. El frío me ha agrietado los labios, el fred m'ha tallat els llavis. 3 [una pared] esquerdar, esquerdissar. v pron 4 [la tierra] clivellar-se. 5 [...]
|
50.
rayo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 raig, doll. Un rayo de sol, de luz, un raig de sol, de llum. 2 [radio] raig. 3 [meteoro] llamp. 4 fig llamp. Cayó el rayo de la cólera divina, va caure el llamp de la còlera divina. 5 fig [muy rápido] llamp. Corre como un rayo, corre com un llamp. 6 fig raig, escletxa f. Un rayo de esperanza [...]
m 1 raig, doll. Un rayo de sol, de luz, un raig de sol, de llum. 2 [radio] raig. 3 [meteoro] llamp. 4 fig llamp. Cayó el rayo de la cólera divina, va caure el llamp de la còlera divina. 5 fig [muy rápido] llamp. Corre como un rayo, corre com un llamp. 6 fig raig, escletxa f. Un rayo de esperanza, un raig d'esperança. 7 echar rayos por los ojos fig treure foc pels queixals. 8 ¡mal rayo te parta! fig mal llamp et mati (o t'encengui, o t'arreplegui)! 9 más vivo que un rayo més viu que una centella. 10 ¡que te parta un rayo! mal llamp et mati (o t'encengui)!, ves-te'n al diable! 11 rayo de Júpiter constr junt de jou. 12 rayos beta raigs beta. 13 rayos catódicos raigs catòdics. 14 rayos incidentes raigs incidents. 15 rayos infrarrojos raigs infraroigs. 16 rayos ultravioletas raigs ultraviolats. 17 rayos X [equis] raigs X (ics), raigs Röntgen. ![]() |