131.
mismo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ma adj 1 mateix -a. Los dos murieron el mismo día, tots dos van morir el mateix dia. Ella misma se ha descubierto, ella mateixa s'ha descobert. Iré hoy mismo, hi aniré avui mateix. 2 [para evitar la repetición de un nombre ya citado] en, el dit, el seu [seguit del nom]. Es un trabajo excepcional [...]
|
132.
razón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, es ven. Adreceu-vos a la porteria. 7 mat raó. 8 a razón de a raó de. Se paga a razón de seis euros por día, es paga a raó de sis euros per dia. 9 asistirle la razón [a alguien] tenir raó, estar carregat de raó. 10 cargarse de razón fig carregar-se de paciència. 11 con razón amb raó. 12 ¡con razón! és [...]
f 1 [mente] raó. 2 [acierto, verdad] raó. Tener la razón, tenir la raó. 3 [palabras, argumentos] raó. 4 [motivo] raó, causa, motiu m. 5 [recado] encàrrec m, avís m. Llevar una razón, donar un encàrrec. 6 [sitio donde se da razón de algo] adreceu-vos a, informeu-vos-en a. Se vende. Razón: portería, es ven. Adreceu-vos a la porteria. 7 mat raó. 8 a razón de a raó de. Se paga a razón de seis euros por día, es paga a raó de sis euros per dia. 9 asistirle la razón [a alguien] tenir raó, estar carregat de raó. 10 cargarse de razón fig carregar-se de paciència. 11 con razón amb raó. 12 ¡con razón! és clar! 13 con razón o sin ella amb raó o sense. 14 dar la razón [a alguien] donar la raó. 15 dar razón [de algo] donar raó. 16 en razón de [referente] quant a, pel que fa a. 17 entrar en razón posar-se (o venir) a la raó, posar-se a coses de raó. 18 fuera de razón [inoportunamente] fora de lloc. 19 hacer entrar en razón fer posar (o venir) a la raó, fer fer la raó. 20 hacer perder la razón fer perdre el seny (o la raó). 21 meter en razón fer posar (o venir) a la raó. 22 no atender a razones [alguien] no entendre's de raons, no escoltar raons. 23 perder la razón perdre el seny (o la raó). 24 ponerse en la razón [ceder] posar-se a la raó, venir a la raó. 25 por razón de per raó (o raons) de. 26 puesto en razón [razonable] enraonat, conforme a la raó. Eso que pide está puesto en razón, això que demana és enraonat. 27 razón aritmética raó aritmètica. 28 razón de Estado raó d'Estat. 29 razón de más para... raó de més per a... 30 razón de pie de banco [absurdo] raó foradada (o de peu de banc). 31 razón directa raó directa. 32 razón geométrica raó geomètrica. 33 razón inversa raó inversa. 34 razón social raó social. 35 tener razón tenir raó. 36 toma de razón [en un registro] nota d'intervenció. 37 tomar razón [en un registro] prendre nota. |
133.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
|
134.
batalla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
batalla fig plantar cara. Estar dispuesto a dar la batalla, estar disposat a plantar cara. 9 dar mucha batalla fig donar maldecaps, donar feina. 10 de batalla de batalla, de cada dia. Traje de batalla, vestit de batalla. 11 en batalla (o en orden de batalla) en ordre de batalla. 12 en desigual batalla fam [...]
|
135.
santo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 sant -a. El Espíritu santo, l'Esperit sant. m i f 2 sant -a. m 3 alzarse (o cargar) con el santo y la limosna fam arrambar amb tot. m i f 4 ¿a santo de qué...? per quins cinc (o set) sous?5 desnudar a un santo para vestir a otro fam despullar un sant per vestir-ne un altre. 6 el día (o [...]
|
136.
huevo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
castaña fig i fam assemblar-se com un ou a una castanya, haver-hi diferència (o ésser) com de la nit al dia, no tenir res a veure. 25 saber un huevo vulg saber-ne un niu. [...]
|
137.
vuelta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
segona volta de les eleccions. 16 [recodo] tombant m. 17 [vez] volta, vegada. 18 arquit volta. 19 p fr jocs [voltereta] girada. 20 agr llamada. 21 fig volta. Dar vueltas a un asunto, donar voltes a un assumpte. 22 fig [cambio] tomb m, salt m. Esto dará la vuelta cualquier día, això donarà un tomb [...]
|
138.
ese 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, pero es preferible ese, esa] 3 aqueix -a, aquest -a. Prefiero esa, prefereixo aqueixa. Ese lo dijo, aquest ho va dir. 4 ¡choque usted esa! toqueu-la!5 en una de esas fam a qualsevol moment, qualsevol dia. Si sigues haciendo ruido, en una de esas viene la policía, si continues fent soroll, a qualsevol [...]
|
139.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
primera pedra. 36 señalar con piedra blanca fig [un día, un suceso] gravar amb lletres d'or. 37 tirar la piedra y esconder la mano fig tirar la pedra i amagar la mà. 38 tirar piedras a su tejado fig tirar-se pedres al seu terrat, tirar-se terra als ulls. [...]
|
140.
siempre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir sempre. Está siempre con la sonrisa en los labios, té sempre el somriure als llavis. 5 lo de siempre el mateix de cada dia. 6 lo de siempre [irónicamente] la història (o la cançó) de sempre, la mateixa història (o cançó). 7 para (o por) siempre per sempre més, per sempre. 8 siempre que (o siempre [...]
|