91.
sentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [a alguien] asseure. 2 [establecer] establir. Sentar unas premisas, establir unes premisses. 3 sentar por escrito fixar (o establir) per escrit. v intr sentar bien (o mal) 4 [comida] assentar-se (o posar-se) bé (o malament). 5 [a la salud] assentar-se bé (o [...]
|
92.
excepción
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 excepció. 2 a (o hecha, o con) excepción de a excepció de, fora (o llevat) de. 3 de excepción excepcional. Testigo de excepción, testimoni excepcional. 4 la excepción confirma la regla (o no hay regla sin excepción) l'excepció confirma la regla (o no hi ha regla sense excepció). [...]
|
93.
onomástico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj 1 onomàstic -a. 2 el día onomástico (o la onomástica) el dia onomàstic (o la festa onomàstica, o l'onomàstica). [...]
|
94.
participio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 gram participi. 2 participio activo (o de presente) participi de present. 3 participio pasado (o pasivo, o de pretérito) participi passat. [...]
|
95.
tabarra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f fam 1 tabarra, llauna, lata, murga. 2 dar la tabarra clavar (o donar) la tabarra (o la lata, o la llauna). [...]
|
96.
molde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 motlle (o motllo). 2 gràf motlle (o motllo). 3 p fr [en costura] agulla de fer mitja f. 4 gastr motlle (o motllo). 5 de molde (o como de molde, o ni de molde, o que ni de molde) fam [adecuadamente] que ni pintat (o com a pintat, o pintat). Este vestido te está de molde, aquest vestit et va que [...]
|
97.
mujer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [persona hembra] dona. 2 [esposa] dona, muller. 3 [la que hace trabajos toscos] dona. La mujer de la limpieza, la dona de fer feines. 4 ¡mujer! dona!5 mujer de gobierno dona de claus (o de govern). 6 mujer de la vida airada (o de mal vivir, o del arte, o de mala nota, o del partido, o pública [...]
|
98.
barómetro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m baròmetre. Barómetro de mercurio (o de cubeta), baròmetre de mercuri (o de cubeta). [...]
f 1 rialla, riure m. 2 [burla] riota. Es la risa de todo el mundo, és la riota de tothom. 3 caerse (o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse, o partirse) de risa fig i fam partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 4 dar risa fer riure. 5 de risa de riure, de broma. 6 de risa de pa sucat amb oli. 7 estallar de risa fig i fam tenir riolera, tenir moltes ganes de riure. 8 estallar de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 9 estar muerto de risa fig i fam morir-se de riure. 10 estar muerto de risa fig i fam [estar inactivo] sense que hom en faci cas. Ahí está muerto de risa el libro que le dejé, aquí hi ha el llibre que li vaig deixar sense que n'hagi fet cas. 11 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 12 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [estallar de risa] tenir riolera, tenir moltes ganes de riure. 13 mondarse (o morirse, o retorcerse, o troncharse) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 14 ¡qué risa! quin tip de riure! 15 risa de conejo (o falsa, o fingida) rialla forçada. 16 risa sarcástica riure sarcàstic. 17 risa sardónica (o sardesca, o sardonia) med rialla sardònica. 18 ser la risa ésser la riota. 19 tomar (o echar) a risa fig i fam prendre-s'ho de broma. ![]() |
99.
esquifada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj arquit [bóveda] cilíndrica (o de mig punt, o de canó seguit, o de tartana). [...]
|
100.
parrandear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam anar de marxa (o de festa), anar (o sortir) a fer gresca. [...]
|