f
1 rialla, riure m.
2 [burla] riota. Es la risa de todo el mundo, és la riota de tothom.
3 caerse (o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse, o partirse) de risa fig i fam partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
4 dar risa fer riure.
5 de risa de riure, de broma.
6 de risa de pa sucat amb oli.
7 estallar de risa fig i fam tenir riolera, tenir moltes ganes de riure.
8 estallar de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
9 estar muerto de risa fig i fam morir-se de riure.
10 estar muerto de risa fig i fam [estar inactivo] sense que hom en faci cas. Ahí está muerto de risa el libro que le dejé, aquí hi ha el llibre que li vaig deixar sense que n'hagi fet cas.
11 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
12 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [estallar de risa] tenir riolera, tenir moltes ganes de riure.
13 mondarse (o morirse, o retorcerse, o troncharse) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
14 ¡qué risa! quin tip de riure!
15 risa de conejo (o falsa, o fingida) rialla forçada.
16 risa sarcástica riure sarcàstic.
17 risa sardónica (o sardesca, o sardonia) med rialla sardònica.
18 ser la risa ésser la riota.
19 tomar (o echar) a risa fig i fam prendre-s'ho de broma.
