31.
aviar 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
salir a la calle, arreglar-se per sortir al carrer. 12 [encaminarse] aviar-se. 13 [proveerse] fornir-se, proveir-se. 14 [apañarse] apanyar-se, espavilar-se. ¡Que se avíe!, que s'apanyi!15 [apresurarse] apressar-se, afanyar-se. 16 fam sortir del pas. ¿Puedes prestarme algún dinero para aviarme?, pots [...]
|
32.
hombre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 home. 2 [señor] home. Ha venido un hombre, ha vingut un home. 3 mil [soldado] home. 4 pop [marido] home. 5 buen hombre bon home. 6 como un solo hombre tots a l'una, com un sol home. 7 de hombre a hombre de tu a tu. 8 el hombre de la calle [la gente] la gent del carrer, la gent. 9 el hombre [...]
|
33.
abrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fruto] esbadocar-se, pellobrir-se, pellpartir-se. 18 [la cabeza] obrir-se, badar-se, esberlar-se. 19 [el tiempo] aclarir-se. 20 [agrietarse] esquerdar-se. 21 donar intr. Puertas que se abren en la calle, portes que donen al carrer. 22 [sincerarse] obrir-se, confiar-se, sincerar-se. Abrirse a (o con [...]
|
34.
camino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [vía] camí. Camino vecinal, de herradura, de sirga, camí veïnal, de ferradura, de sirga. 2 [itinerario] camí. 3 fig [del honor, de la gloria, de la virtud, etc] camí, curs. 4 fig [medio] camí. 5 abrir camino fer carrer, obrir pas. 6 abrir camino (o el camino) [empezar algo] obrir camí (o el [...]
|
35.
mayor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [comparativo] major, més gros (o gran). Estas tijeras son mayores que las otras, aquestes tisores són més grosses que les altres. 2 major, principal. Calle mayor, carrer major. 3 [de más edad] més gran. Tu hijo es mayor que el mío, el teu fill és més gran que el meu. 4 gran. La hermana mayor [...]
|
36.
carrera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [corrida] correguda. He venido en una carrera, he vingut en una correguda. 2 esport cursa, carrera. Carreras de velocidad, de bicicletas, curses de velocitat, de bicicletes. 3 [de los astros] carrera, curs m, camí m. 4 [calle] carrer m, carretera. 5 [recorrido] curs m, trajecte m. La carrera [...]
|
37.
salida
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
carrer dona accés a la carretera. 25 tener salida para todo fig tenir resposta per a tot. [...]
f 1 [acción de salir] sortida, eixida. ¿Cuál será la hora de salida?, quina serà l'hora de sortida? 2 sortida, eixida. Salida de emergencia, sortida d'emergència. 3 [campos] afores m pl, eixides pl reg. 4 [saliente] sortint m. 5 [de un astro] sortida, eixida. 6 [de un libro, revista] aparició, publicació. 7 [excursión] sortida, eixida, excursió. 8 fig possibilitat. Esta carrera no tiene muchas salidas, aquesta carrera no té gaires possibilitats. 9 fig [solución] sortida. El asunto se ha complicado mucho: no sé si encontraremos alguna salida, l'afer s'ha complicat molt: no sé si trobarem cap sortida. 10 fam [pretexto, habilidad inesperada] sortida, pensada. 11 fam [ocurrencia] acudit m, sortida. Tiene salidas muy divertidas, té sortides molt divertides. 12 econ [venta] sortida. Tener salida, tenir sortida. 13 econ [posibilidad de venta] sortida. 14 mil atac sobtat m. 15 teatr sortida. La salida de un personaje en escena, la sortida d'un personatge en escena. 16 dar la salida fer el senyal de sortida. 17 dar salida econ donar sortida. Dar salida a un producto, donar sortida a un producte. 18 de salida sortint, a la sortida. 19 encontrar salida fig [productos] tenir sortida. 20 salida de baño [albornoz] barnús. 21 salida de pie (o de pata) de banco fam sortida de peu de banc. 22 salida de tono estirabot. ¡Tiene cada salida de tono...!, surt amb uns estirabots...! 23 salida nula esport sortida nul·la. 24 tener salida a (o en) donar accés a. Esta calle tiene salida en la carretera, aquest carrer dona accés a la carretera. 25 tener salida para todo fig tenir resposta per a tot. |
38.
agarrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, arrelar. El pino piñonero agarra bien en la arena, el pi pinyoner agafa bé en el sauló. 16 amer [ir] enfilar (tr o intr), tirar, agafar tr. Agarra por esta calle, enfila [per] aquest carrer. 17 [girar] trencar, tombar. Después de aquella casa agarra por la derecha, després d'aquella casa trenca a la dreta [...]
|
39.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, damunt davall. 26 poner de patas en la calle fig i p fr [a alguien] treure (o plantar) al carrer. 27 ser un mala pata fig tenir poca solta, no ésser gens graciós. 28 tener mala pata fig tenir pega, tenir mala sort. 29 tener mala pata fig [poca gracia] tenir poca-solta, no ésser gens graciós. [...]
|
40.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pelota fue a parar a la calle, la pilota va anar a parar al carrer. 11 ir a parar a anar a raure a, arribar a, anar a parar a. No podía haber ido a parar a mejores manos, no podia haver anat a raure a millors mans. 12 no parar no parar. 13 no parar en no ésser mai a. No para nunca en casa, no és mai a [...]
|