41.
habla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, parla. Mis amigos son de habla inglesa, els meus amics són de llengua anglesa. 6 [discurso] discurs m, parlament m. 7 al habla en contacte. Ponte al habla con mi hermano, posa't en contacte amb el meu germà. 8 al habla [¡al aparato!] digueu!9 dejar sin habla deixar sense paraula, restar (o quedar) sense [...]
|
42.
acuerdo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acuerdo con [según] d'acord amb, de conformitat amb, segons. 10 de común acuerdo de comú acord. 11 estar de acuerdo en [una cosa] estar d'acord en. 12 estar de acuerdo en [seguido de verbo] estar d'acord a. 13 estar en su acuerdo estar en el seu seny. 14 ponerse de acuerdo posar-se d'acord, restar d'acord [...]
|
43.
fuego
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
discusión] posar (o tirar) llenya al foc, atiar el foc. 12 dar fuego donar foc. 13 echar fuego por los ojos fig treure foc pels queixals. 14 echar leña al fuego fig posar (o tirar) llenya al foc, atiar el foc. 15 entrar en fuego mil entrar en foc. 16 estar entre dos fuegos fig estar (o trobar-se, o restar [...]
|
44.
camisa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
varas ficar-se on no el demanen (o on no li importa), ficar-se en bucs. 15 no llegarle a uno la camisa al cuerpo no tocar-li a algú la roba a l'esquena, cagar-se de por. 16 quedarse sin (o en) camisa fig restar amb la camisa a l'esquena. 17 [militante de un partido] camisa. Un camisa azul, un camisa [...]
|
45.
mantener
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, etc] mantenir-se. Se mantiene firme en su propósito, es manté ferm en el seu propòsit. 11 mantenir-se, conservar-se. Estas costumbres se han mantenido desde tiempos inmemoriales, aquests costums s'han mantingut des de temps immemorials. 12 mantenir-se, restar. Mantenerse ágil, mantenir-se àgil. [...]
|
46.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ara surts amb bestieses. 27 salir disparado fig sortir disparat (o rabent, o com una bala). 28 salir empatados [votación] sortir (o restar) empatats. 29 salir mal parado fig sortir-ne malparat. 30 salir pitando (o de estampía) sortir rabent (o disparat, o com una bala, o com un llamp). 31 salir por [...]
VERB MODEL v intr 1 sortir, eixir. Hemos salido del cine a las ocho, hem sortit del cinema a les vuit. Salir de casa a dar un paseo, sortir de casa a fer una passejada. 2 [marcharse] sortir. El tren hacia Tarragona sale a las cinco, el tren cap a Tarragona surt a les cinc. 3 sortir. Sale cada sábado con sus amigos, surt cada dissabte amb els seus amics. 4 [aparecer] sortir, aparèixer. Ha salido en los periódicos, en la televisión, ha sortit als diaris, a la televisió. Salir el sol, sortir el sol. 5 [relieve] sortir, sobresortir. 6 [publicarse] sortir. 7 [juegos] sortir. 8 [en la lotería] sortir. 9 [ser elegido] sortir. 10 [una mancha] sortir, anar-se'n. 11 esport [corredores] sortir. 12 teatr sortir. 13 fig sortir. Salir de una dificultad, sortir d'una dificultat. 14 sortir. El jarabe ha salido demasiado espeso, el xarop ha sortit massa espès. 15 anar, sortir. ¿Cómo te ha salido el examen?, com t'ha anat l'examen? 16 venir, recordar tr. No me sale su nombre, no em ve (o no recordo) el seu nom. 17 [una oportunidad] sortir, sorgir, presentar-se pron. 18 a lo que salga (o a lo que saliere, o salga lo que saliere) [al buen tuntún] a la babalà, a si l'encerto l'endevino. 19 recién salido [de una escuela] acabat de sortir. 20 salir a sortir com, sortir igual a. El niño ha salido a su padre, el nen ha sortit com el seu pare. 21 salir a sortir a. La cena me salió a treinta euros, el sopar em sortí a trenta euros. 22 salir a donar. Esta calle sale a la carretera, aquest carrer dona a la carretera. 23 salir adelante fig sortir-se'n, tirar endavant. 24 salir bien, mal sortir bé, malament. Este proyecto le ha salido muy bien, aquest projecte li ha sortit molt bé. 25 salir bien librado (o parado) sortir-ne ben parat, sortir-se'n bé (o prou bé). 26 salir con sortir amb. Ahora sales con bobadas, ara surts amb bestieses. 27 salir disparado fig sortir disparat (o rabent, o com una bala). 28 salir empatados [votación] sortir (o restar) empatats. 29 salir mal parado fig sortir-ne malparat. 30 salir pitando (o de estampía) sortir rabent (o disparat, o com una bala, o com un llamp). 31 salir por fam [en una contienda] sortir en defensa d'algú, sortir a favor d'algú. v pron 32 sortir intr. El líquido se sale por este agujero, el líquid surt per aquest forat. El río se salió de su cauce, el riu va sortir de mare. El coche se salió de la carretera, el cotxe sortí de la carretera. 33 [rebosar] vessar intr, sobreeixir intr. 34 salirse con la suya fig [conseguir sus propósitos] sortir-se amb la seva. No sé cómo, pero siempre se sale con la suya, no sé com, però sempre se surt amb la seva. |
47.
bote
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, estar ben llest. 21 tener a alguien metido en el bote fig i fam tenir algú ficat a la butxaca. 22 tener en el bote fig i fam tenir-ho al pot (o al cove). 23 tocarle a alguien amarrar el bote amer fig [ser el último] restar a covar la cendra, quedar-se a apagar el llum. [...]
|
48.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita. 44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací?45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent. 46 ser aire fig ésser un buf. 47 tener aires de... tenir aires de...48 tomar el aire [...]
|
49.
calle
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amargar l'existència. 23 llevarse a uno de calle fig i fam [arrollarle] donar cent (o mil) voltes a algú. 24 no pisar la calle no moure's (o no sortir) mai de casa. 25 quedarse en la calle [arruinarse] restar amb la camisa a l'esquena. 26 rondar (o pasear) la calle fig [cortejar] fer l'aleta. [...]
|
50.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig fer plorar pedres. 9 de piedra fig de pedra. Quedarse de piedra, restar de pedra. 10 echar la primera piedra tirar la primera pedra. 11 ¡menos da una piedra! fig doncs encara gràcies!12 no dejar (o quedar) piedra por mover fig remoure cel i terra. 13 no dejar piedra sobre piedra no deixar pedra [...]
|