71.
matalote
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [caballo] flac -a, esquelètic -a, amb matadures. m 2 rossa f, rossí. 3 matalote de proa, de popa mar [en una formación] vaixell de proa, de popa. [...]
|
72.
contemplación
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 contemplació. 2 [en plural] [consideraciones] contemplacions, miraments m, complaences. 3 no andar con contemplaciones no tenir miraments. 4 tratar con (o sin) contemplaciones tractar amb (o sense) contemplacions. [...]
|
73.
cuentagotas
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m inv 1 comptagotes. 2 con cuentagotas fig amb comptagotes, a gotes, de gota en gota, a miques, de mica en mica, a poc a poc, a poc a poquet. [...]
|
74.
musaraña
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 zool [musgaño] musaranya. 2 fig [bicho] cuca. 3 mirar a (o pensar en) las musarañas fig i fam badar, comptar les bigues, estar amb un pam de nas. [...]
|
75.
mismísimo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ma adj 1 fam mateix -a. 2 [personalidad] en persona. Hablé con el mismísimo presidente, vaig parlar amb el president en persona. 3 en el mismísimo centro (o corazón) de al bell mig de, al cor de. [...]
|
76.
comparación
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 comparació. 2 en comparación con en comparació amb (o de, o a), per comparació a, si es compara amb. 3 no admitir comparación no tenir punt de comparació, no ésser comparable. 4 sin comparación [con mucha diferencia] de bon tros. Es, sin comparación, el más simpático, és, de bon tros, el més [...]
|
77.
florear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adornar con flores] florejar, guarnir amb flors. 2 [con el cedazo] sedassar, sedassejar. v intr 3 [en esgrima] florejar. 4 mús florejar. 5 [decir piropos] dir amoretes, tirar floretes. [...]
|
78.
marear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [conducir un barco] marejar, governar. 2 marejar. Ir en coche le marea, anar amb cotxe el mareja. 3 fig i fam marejar, atabalar. Le marearon a preguntas, el van marejar a preguntes. 4 p fr [vender] vendre al detall. v pron 5 [tener náuseas] marejar-se. 6 [en un barco] marejar-se. 7 [...]
|
79.
apostar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
del cine, enguany el jurat del festival ha apostat per una jove promesa del cine. v pron 6 jugar-se. Apostarse todo el dinero, jugar-se tots els diners. 7 [en un lugar] apostar-se. 8 apostárselas con veure's amb cor de competir amb. Me las apuesto con cualquiera de vosotros, em veig amb cor de [...]
[Se conjuga como: acordar] [en el significado de 'poner en un sitio' es regular] v tr 1 jugar-se pron, apostar. Aposté diez euros a que no vendría, vaig jugar-me deu euros que no vindria. 2 [en las quinielas] travessar, apostar. He apostado cinco euros a las quinielas, he travessat cien euros. 3 [poner en un sitio] apostar. Apostó a un hombre en lo alto del campanario, apostà un home dalt del campanar. v intr 4 jugar, apostar. Apostar en las carreras de caballos, apostar a les curses de cavalls. 5 [depositar la confianza] apostar. Este año el jurado del festival ha apostado por una joven promesa del cine, enguany el jurat del festival ha apostat per una jove promesa del cine. v pron 6 jugar-se. Apostarse todo el dinero, jugar-se tots els diners. 7 [en un lugar] apostar-se. 8 apostárselas con veure's amb cor de competir amb. Me las apuesto con cualquiera de vosotros, em veig amb cor de competir amb qualsevol de vosaltres. 9 ¿qué te apuestas (o se apuesta, etc) a que...? què t'hi jugues (o s'hi juga, etc) que...? ![]() |
80.
ánima
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [alma del purgatorio] ànima. 2 fig [de arma de fuego] ànima. 3 pl toc d'ànimes m. 4 pl [hora de ánimas] toc d'ànimes m, quan toquen (o tocaven) a ànimes. Volvió a casa a las ánimas, tornà a casa a toc d'ànimes. 5 ánima bendita ànima del purgatori, ànima en pena. 6 en mi (o en su) ánima ant amb [...]
|