[Se conjuga como: acordar]
v tr
1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall.
2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar.
3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç.
4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda.
5 [dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot.
6 fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc.
7 [el vientre] relaxar.
8 aeron tirar, llançar, deixar anar.
9 mar afluixar, amollar, deixar anar.
10 fam engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral.
11 fam sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa.
12 fam [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada.
13 fam [un tiro] amollar, etzibar.
14 fam deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent euros.
15 fam mús [un gallo] fer.
16 soltar una carcajada (o una risotada) esclafir una rialla (o el riure).
v pron
17 escapolir-se, escapar-se. El ladrón se soltó de los policías, el lladre es va escapolir dels policies.
18 [cuerda, nudo, etc] desfer-se, deslligar-se.
19 [principiar] llançar-se. El niño se ha soltado a andar, el nen s'ha llançat a caminar.
20 deixar-se anar. Soltarse el pelo, deixar-se anar els cabells.
21 [un tornillo] descargolar-se.
22 fig [el vientre] laxar-se.
23 fig sortir-se'n. Soltarse en un empleo, sortir-se'n, en un treball.
24 fig [volverse desenvuelta una persona] deseixir-se.
25 fig llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat.
26 fig llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès.
