71.
más
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps tindràs. 17 cuantos más quants més. 18 de lo más d'allò més. Es de lo más divertido, és d'allò més divertit. 19 de más de massa, de més, sobrer. Vámonos, que aquí estamos de más, anem-nos-en que aquí hi som de massa. 20 el más allá el més-enllà, l'altre món. 21 el que más y el que menos qui més [...]
|
72.
récord
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [marca] rècord. Detentar un récord olímpico, detenir un rècord olímpic. 2 en un tiempo récord fam en un temps rècord. [...]
|
73.
fecha
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
5 con fecha de amb data. Con fecha de 3 de junio, amb data 3 de juny. 6 de fecha reciente de fa poc. 7 de larga fecha de fa molt de temps, de molt de temps enrere. 8 en fecha próxima dintre de pocs dies (o poc temps). 9 fecha tope data límit. 10 hasta la fecha fins avui. 11 poner la fecha posar la [...]
|
74.
amenazar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 amenaçar. Amenazar de muerte, amenaçar de mort. 2 fig [estar inminente] amenaçar. El tiempo amenaza tempestad, el temps amenaça tempestat. [...]
|
75.
remoto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 [lejano] remot -a. Un país remoto, un país remot. En tiempos remotos, en temps remots. 2 [poco probable] remot -a. [...]
|
76.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe?10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir [...]
|
77.
desperdiciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [despilfarrar] malgastar, malbaratar, balafiar, dilapidar. Desperdiciar los bienes, malgastar els béns. 2 [desaprovechar] desaprofitar, perdre. Desperdiciar el tiempo, desaprofitar el temps. [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot. 6 fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc. 7 [el vientre] relaxar. 8 aeron tirar, llançar, deixar anar. 9 mar afluixar, amollar, deixar anar. 10 fam engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral. 11 fam sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa. 12 fam [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada. 13 fam [un tiro] amollar, etzibar. 14 fam deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent euros. 15 fam mús [un gallo] fer. 16 soltar una carcajada (o una risotada) esclafir una rialla (o el riure). v pron 17 escapolir-se, escapar-se. El ladrón se soltó de los policías, el lladre es va escapolir dels policies. 18 [cuerda, nudo, etc] desfer-se, deslligar-se. 19 [principiar] llançar-se. El niño se ha soltado a andar, el nen s'ha llançat a caminar. 20 deixar-se anar. Soltarse el pelo, deixar-se anar els cabells. 21 [un tornillo] descargolar-se. 22 fig [el vientre] laxar-se. 23 fig sortir-se'n. Soltarse en un empleo, sortir-se'n, en un treball. 24 fig [volverse desenvuelta una persona] deseixir-se. 25 fig llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat. 26 fig llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès. |
78.
sobrevenir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: venir] 1 [venir improvisamente] sobrevenir. 2 [una cosa después de otra] sobrevenir. 3 [a la sazón] venir a temps. [...]
|
79.
soltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] deseixir-se. 25 fig llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat. 26 fig llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès. [...]
|
80.
ayer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 ahir. Ayer tarde (o por la tarde), ahir a la tarda. 2 [poco tiempo ha] ahir, fa poc temps. 3 [en tiempo pasado] antany, abans. Ayer todo fue distinto, antany tot fou diferent. 4 antes de ayer [anteayer] abans-d'ahir, despús-ahir, dellà-ahir. 5 de ayer acá (o de ayer a hoy) d'ahir ençà, d [...]
|