71.
mosca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam mig témer-se (o esperar-se, o pensar-se) una cosa, ensumar (o flairar) una cosa. [...]
|
72.
tener
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 5 fer. Este mapa tiene metro y medio por ochenta centímetros, aquest mapa fa metre i mig per vuitanta centímetres. 6 [contener] guardar. Tener galletas en una caja, guardar galetes en una capsa. 7 contenir. La caja tiene galletas, la caixa conté galetes. 8 [pesar] pesar, fer. 9 ahí (o aquí) tiene [...]
VERB MODEL v tr 1 tenir, tindre. Tener una tienda de juguetes, tenir una botiga de joguines. Tener mucho calor, tenir molta calor. Tener poco sentido del humor, tenir poc sentit de l'humor. Tener ganas de jugar, tenir ganes de jugar. 2 [tener cogido] tenir, tindre, aguantar, sostenir. Tener una botella en las manos, tenir una ampolla a les mans. Tener un niño en brazos, tenir un infant als braços. 3 mantenir. El programa de televisión me tuvo en vilo constantemente, el programa de televisió em mantingué enjòlit constantment. 4 tenir, tindre. Tener junta de accionistas, tenir junta d'accionistes. 5 fer. Este mapa tiene metro y medio por ochenta centímetros, aquest mapa fa metre i mig per vuitanta centímetres. 6 [contener] guardar. Tener galletas en una caja, guardar galetes en una capsa. 7 contenir. La caja tiene galletas, la caixa conté galetes. 8 [pesar] pesar, fer. 9 ahí (o aquí) tiene vet aquí, heus ací. 10 conque ¿esas tenemos? com que sí? 11 no tener más que no haver de fer res més que. No tuvo más que gritar para que acudieran, no va haver de fer res més que cridar perquè vinguessin. 12 no tener más que lo puesto fig anar amb la camisa a l'esquena, no tenir de què fer mànigues (o estelles). 13 no tener nada que ver en no tenir res a veure en. 14 no tener ni para empezar no tenir-ne ni per a començar. 15 no tener por dónde coger fig [una persona] ésser més dolent que la tinya. 16 no tener por dónde coger fig [una cosa] no poder anar ni amb rodes. 17 no tener qué comer, qué beber no tenir res per menjar, per beure. 18 no tener que ver no tenir-hi res a veure. 19 quien más tiene, más quiere com més en tenen més en volen, com més n'hi ha més se'n vol. 20 tanto tienes, tanto vales digues-me el que tens i et diré el que vals. 21 tener a bien dignar-se, fer el favor. Le rogamos tenga a bien presentarse en la oficina, us preguem que feu el favor de presentar-vos a l'oficina. 22 tener algo de recordar, tenir alguna cosa de. Estas telas tienen algo de Miró, aquestes teles recorden Miró. Sus gestos tienen algo de morboso, els seus gestos tenen alguna cosa de morbós. 23 tener ante sí tenir davant dels ulls. Tiene ante sí el culpable, té el culpable davant dels ulls. 24 tener ante sí tenir a l'abast (o a les mans). Tiene ante sí la solución, té la solució a l'abast. 25 tener como considerar com a, tenir per. Tener a la política como el arte de mentir, considerar la política com a l'art de mentir. 26 tener de comer, de beber tenir alguna cosa per menjar, per beure. 27 tener encima caure a sobre, tenir. Tiene encima problemas de todas clases, li cauen a sobre problemes de tota mena. 28 tener en menos menystenir, tenir en menys. No te tendrán en menos por no ser como ellos, no et menystindran pel fet que no siguis com ells. 29 tener en mucho tenir en molta estima. En casa le tienen en mucho, a casa meva el tenen en molta estima. 30 tener hecho tenir com, tenir... que fa. Tener la cocina hecha una pocilga, tenir la cuina com una cort de porcs. Tener el jardín hecho una pena, tenir el jardí que fa pena (o llàstima). 31 tenerlos bien puestos vulg tenir-los ben posats. 32 tener lo suyo [gracia] tenir (o fer) la seva gràcia. La obra no es nada del otro jueves, pero tiene lo suyo, l'obra no és res de l'altre món, però té la seva gràcia. 33 tener lo suyo [dificultad] tenir la seva dificultat. Traducir la Odisea tiene lo suyo, traduir l'Odissea té la seva dificultat. 34 tener para sí sospitar, creure en el fons, mig pensar-s'ho (o témer-s'ho). Tiene para sí que no ganará las oposiciones, es mig pensa (o creu en el fons) que no guanyarà les oposicions. 35 tener por tenir per, tenir en brama de. Tener a alguien por muy astuto, tenir algú per molt astut. 36 tener por tenir com a. Tener por amante, tenir com a amant. 37 tener por donar per. Tener por cierto, por descontado, donar per cert, per descomptat. 38 tener presente tenir present. 39 tener que haver de. Tener que salir temprano, haver de sortir d'hora. 40 tener que ver [una persona con otra] entendre's. Aquellos dos tienen que ver, aquells dos s'entenen. 41 tener sobre sí [tener a cuestas] tenir a càrrec seu. Tiene sobre sí a su abuela inválida, té a càrrec seu l'àvia invàlida. 42 tenerla tomada con alguien fig i fam tenir-la (o portar-la) votada a algú. v pron 43 [sostenerse] tenir-se. Tiene tanto sueño que no se tiene, té tanta son que no es pot tenir. Tenerse de pie, tenir-se dret. 44 p fr [contenerse] dominar-se, contenir-se. ¡Téngase usted!, domineu-vos! 45 no poder tenerse no tenir-se, no tenir-se (o no poder aguantar-se [o mantenirse]) dret. 46 tenérselas tiesas fig [una persona con otra] mantenir-se ferm (o dur), aguantar fort. 47 tenerse por tenir-se per, donar-se per, creure's, considerar-se com a. 48 téngase por dicho que doneu-vos per entès que, sapigueu que. ![]() |
73.
así
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Iremos, así llueva a cántaros, hi anirem, encara que plogui a bots i barrals. 5 [con presente de subjuntivo] [ojalá] així, mal, tant de bo [amb imperfet de subjuntiu]. ¡Así te mueras!, així et morissis!6 [que] que [amb present de subjuntiu]. Así Dios te ayude, que Déu t'ajudi. 7 así así així així, mig [...]
|
74.
árbol
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
guerra, arbre mort tothom l'estella. 34 el que (o quien) a buen árbol se arrima buena sombra le cobija el qui troba bon padrí, ja ha corregut mig camí, qui té padrins el bategen dues vegades. [...]
|
75.
loco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[hacer tonterías] fer el boig. 13 hacerse el loco fer el pagès. 14 la loca de la casa fig la imaginació. 15 loco de atar (o de remate, o rematado, o como una cabra) boig rematat (o com una cabra). 16 un loco hace ciento fig qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig. 17 volver loco a alguien [...]
|
76.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, menuell. 11 dedo cordial (o de en medio, o del corazón) dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol). 12 dedo del pie dit del peu. 13 dedo gordo dit gros (o polze), polze. 14 dedo índice índex, dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre). 15 meter los dedos a uno fig, fam i p fr [...]
|
77.
mundo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 17 hundirse el mundo enfonsar-se (o ensorrar-se) el món, caure el món a sobre. 18 irse al otro mundo fig [morir] anar-se'n a l'altre món (o del món). 19 medio mundo mig món. 20 no es nada del otro mundo no és res de l'altre món. 21 no ser de este mundo fig no ésser d'aquest món. 22 ponerse el mundo [...]
|
78.
palo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[de una letra] pal. 14 heràld pal. 15 [del fruto] cua f. 16 [en un gallinero] barrastral. 17 [para jugar al golf] bastó, pal. 18 [estaca] pal, estaca f. 19 amer [árbol] arbre. 20 amer [trago] glop. 21 a medio palo amer a mig fer. 22 a palos a bastonades, a garrotades. 23 a palo limpio a garrotada seca [...]
|
79.
paso 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 71 paso corto [equitación] pas curt. 72 paso de armas pas d'armes. 73 paso de cebra pas zebra. 74 paso de costado [equitación] pas de costat. 75 paso del Ecuador [en los barcos] pas de l'Equador. 76 paso del Ecuador fig [entre estudiantes] festa de mitja carrera (o de mig camí). 77 paso de peatones [...]
|
80.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en los periódicos, el van fer sortir als diaris. 16 [ganar] treure, guanyar. Ha sacado medio millón en la rifa, ha tret mig milió a la rifa. 17 treure a, guanyar. Sacar la lotería, la apuesta, treure a la rifa, guanyar l'aposta. 18 [obtener de alguien] arrencar. Los sobrinos le sacan todo lo que [...]
|