71.
chiste
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [agudeza] facècia. 2 [cuento gracioso] acudit, facècia f. 3 [gracia] gràcia f, sal f. No se le ve el chiste a esto, no se li veu la gràcia. 4 con chiste amb gràcia. 5 caer en el chiste [comprender] caure-hi, caure en. Ya caigo en el chiste, ja hi caic. 6 hacer chiste de uno riure's, rifar-se [...]
|
72.
tierra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [en mayúscula] [planeta] Terra. 2 [patria] terra, país m. 3 [región] terra, comarca. Debe de ser forastero: no parece de la tierra, deu ser foraster: no sembla de la terra. 4 [suelo] terra m, sòl m. Caer en tierra, caure a terra. 5 elect [cable] terra m. 6 besar la tierra fam caure de morros [...]
|
73.
desgracia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [suceso] desgràcia. 2 [suerte adversa] desgràcia, dissort, mala sort. 3 [pérdida de favor] desgràcia, desfavor m [o f]. 4 [torpeza] poca traça, malaptesa, matusseria. 5 caer en desgracia caure en desgràcia. 6 desgracia personal [víctima humana] desgràcia personal. En el accidente no ha habido [...]
|
74.
quinta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[ser llamado] caure soldat, ésser cridat a files. 7 entrar en quintas fig mil arribar a la majoritat. 8 librarse de quintas deslliurar-se de fer el servei [militar] (o de fer el soldat). [...]
f 1 [en mayúscula] [planeta] Terra. 2 [patria] terra, país m. 3 [región] terra, comarca. Debe de ser forastero: no parece de la tierra, deu ser foraster: no sembla de la terra. 4 [suelo] terra m, sòl m. Caer en tierra, caure a terra. 5 elect [cable] terra m. 6 besar la tierra fam caure de morros. 7 besar uno la tierra que otro pisa fig besar la terra que algú trepitja. 8 dar en tierra con una cosa fer anar per terra, deixar caure una cosa. 9 de la tierra de la terra. Queso de la tierra, formatge de la terra. 10 echar a tierra [derribar] tirar a terra. 11 echar (o tirar) por tierra fig [frustrar] engegar a rodar, engegar a can Pistraus. 12 echar tierra a un asunto tirar-hi terra damunt. 13 echarse por tierra fig [humillarse] arrossegar-se com un cuc, besar els peus d'algú. 14 en toda tierra de garbanzos a tot arreu, pertot arreu. 15 en tierra de ciegos, el tuerto es rey en terra de cecs, el borni és rei. 16 estar comiendo (o mascando) tierra fig [estar muerto] menjar terra, ésser al sac. 17 la tierra de María Santísima Andalusia. 18 poner tierra por medio tocar el pirandó, fotre (o fúmer) el camp. 19 tierra adentro terra endins. 20 tierra a tierra mar terra a terra. 21 tierra campa terra campa. 22 tierra de batán terra de paraire (o de batan). 23 tierra de cultivo (o de labor, o de labranza, o labrantía) terra conradissa (o de conreu), llauró. 24 tierra de miga terra argilosa. 25 tierra de nadie terra de ningú. 26 tierra de pan llevar (o paniega) terra bladera. 27 tierra de promisión (o prometida) terra promesa (o de promissió). 28 tierra de relleno constr terra de rebliment. 29 tierra de Siena terra de Siena. 30 Tierra Santa Terra Santa. 31 tierra vegetal terra negra (o de castanyer). 32 tierras de préstamo constr terres de préstec. 33 tierras raras quím terres rares. 34 tomar tierra fig [avión] prendre terra, aterrar. 35 ¡trágame, tierra! fig voldria fondre'm. 36 tragársele a uno la tierra fig fer-se fonedís. 37 venir (o venirse) a tierra una cosa caure per terra, venir-se'n. 38 ver tierras rodar (o córrer, o veure) món. |
75.
costal
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 [de las costillas] costal. m 2 [saco grande] costal. 3 [puntal] puntal. 4 no parecer costal de paja fam fer gràcia, caure en grat. Creo que esta chica no te parece costal de paja, em sembla que aquesta noia et fa gràcia. 5 no ser costal de paja [tener valor] no tenir preu, val més or que no [...]
|
76.
garra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de tigre, gato, etc] grapa, arpa. 2 [de águila] arpa. 3 [uña de estos animales] urpa. 4 fig [mano] grapa. 5 mar [del arpeo] ganxo m. 6 amer tros de cuir endurit m. 7 pl [lana de baja calidad] garres. 8 caer en las garras de alguien (o de cierta cosa) fig caure a les urpes d'algú (o d'alguna [...]
|
77.
hocico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de los animales] musell, morro. 2 [labios abultados] morros pl. 3 fig i fam [cara de una persona] bigotis pl. 4 [mueca de disgusto] morros pl. 5 caer (o dar, o darse) de hocicos fam caure de morros, donar-se (o clavar-se) una morrada. 6 dar con la puerta en los hocicos fam clavar la porta [...]
|
78.
sujetar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] subjectar, sotmetre. 5 fig [dominar] subjectar, dominar. v pron 6 subjectar-se. Sujetarse a unas normas, subjectar-se a unes normes. 7 subjectar-se, agafar-se. Me sujeté con fuerza para no caer, em vaig subjectar amb força per tal de no caure. [...]
|
79.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
seus negocis li han donat grans beneficis. 7 ¡deja eso! (o ¡déjalo!, o ¡déjalo estar!) deixa-ho córrer!8 dejar aparte deixar de banda. 9 dejar atrás deixar endarrere (o darrere, o enrere). 10 dejar caer fig deixar caure. Mientras hablábamos dejó caer que quería abandonar los estudios, mentre parlàvem [...]
|
80.
cerrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cerrar con (o contra) fig i fam [atacar] caure sobre, caure al damunt. La caballería cerró contra el enemigo, la cavalleria va caure sobre l'enemic. v pron 26 [una puerta, herida, flor, etc] tancar-se. La puerta se ha cerrado de golpe, la porta s'ha tancat de cop. 27 fig tancar-se. Se me cierran todos [...]
|