81.
ojo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aguzar los ojos posar (o clavar) els ulls. 20 alegrársele a alguien los ojos no veure-hi de cap ull. 21 a los ojos de [según] als ulls de. 22 alzar los ojos alçar els ulls. 23 andar con ojo (o con cien ojos) fig [con cautela] anar amb peus de plom. 24 a ojo (o a ojo de buen cubero) a bell ull (o a ull, o [...]
|
82.
rollo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amorosa] embolic, rotllo, aventura f. 7 dar mal rollo fam donar mal de ventre, fer molt poca gràcia. 8 largar el rollo fam clavar una llauna. 9 ¡largue el rollo! fam engega el disc!10 rollo macabeo (o patatero) fam conya, murga, punyeta, porra. 11 tener rollo (o mucho rollo) fig i fam tenir corda (o molta [...]
|
83.
plantar 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [plantar semillas, postes, etc] plantar. 2 fig [una institución, religión] implantar, establir. 3 fig i fam [un golpe, una bofetada] plantar, clavar. 4 fig i fam plantar, posar. Le han plantado en la calle, l'han plantat al carrer. 5 fig i fam [abandonar] plantar, abandonar. Su novia lo ha [...]
|
84.
toro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[reprenderle] cantar les veritats, clavar un juli, moure un vol. 9 estar hecho un toro fig i fam ésser fort com un roure. 10 pillarle (o cogerle) a uno el toro fam tirar-se-li el temps al damunt, acabar-se-li el temps. 11 ser un toro corrido fig i fam ésser un gat vell. 12 toro bravo taurom toro brau. 13 toro [...]
|
85.
meter
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ingressar. 5 fam [comprometer] ficar. Meter en un lío, ficar en un embolic. 6 [aplicar] clavar. No le da miedo meter la tijera, no li fa por de clavar les tisores. 7 [invertir] posar, invertir, esmerçar. 8 [una prenda, una costura] estrènyer. 9 fam endossar, encolomar. El frutero me ha metido unas manzanas [...]
|
86.
vista 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [sentido] vista. 2 [acción de ver] vista. El muro impedía la vista del paisaje, el mur impedia la vista del paisatge. 3 [mirada] vista. Fijar la vista sobre alguien, clavar la vista sobre algú. 4 [paisaje, panorama] vista. 5 art i fotog [representación] vista. 6 art [hueco, orificio] vista. 7 [...]
|
87.
barba 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sense retocar. 14 barbas de chivo barba de boc. 15 con toda la barba fam amb tota la barra. 16 cuando las barbas del vecino veas pelar, echa las tuyas a remojar quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. 17 echar a las barbas clavar (o tirar, o fer petar) per la cara. 18 en las [...]
|
88.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
importància. 24 [saludos] donar. Dar los buenos días, donar el bon dia. Dar las gracias, donar les gràcies. 25 [asestar] donar, pegar, etzibar, clavar. Le dio una patada, un golpe, li donà una puntada de peu, un cop. 26 [acción brusca] fer. Dar un tirón, fer una estrebada. Dar un salto, fer un salt. 27 [...]
|
89.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una [...]
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix. 34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells. 35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap. 36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir. 45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se. |
90.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar [...]
|