11.
tolerar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [consentir] tolerar. 2 [aguantar] tolerar, resistir, suportar. Mi estómago no tolera este tipo de comida, el meu estómac no tolera aquest tipus de menjar. Este puente no tolera el paso de camiones, aquest pont no tolera el pas de camions. [...]
|
12.
apechugar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [empujar] apitrar, empitrar. 2 fig i fam tocar tr. Siempre tengo que apechugar con las consecuencias, sempre n'haig de tocar les conseqüències. 3 fig i fam [soportar] empassar-se pron, suportar tr. 4 fig i fam [un trabajo pesado] afeixugar tr. [...]
|
13.
hocicar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [el jabalí, el puerco, el tejón] fotjar intr, furgar, barrigar. 2 [besuquear] morrejar, petonejar. v intr 3 [dar con la nariz] caure de morros (o de nassos, o de bigotis). 4 fig i fam [soportar] endurar tr, aguantar tr, suportar tr. 5 fig i fam [tropezar] ensopegar, topar, xocar [...]
|
14.
tragar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
's pron. Traga todo lo que le dicen, es beu tot el que li diuen. 5 hacer tragar fig i fam [colar] fer empassar. 6 no tragar (o no poder tragar) a uno fig i fam [detestar] no poder pair (o tragar) algú, no poder veure (o suportar, o sofrir) algú. v pron 7 empassar-se. Se tragó una espina de pescado [...]
|
15.
sufrir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, suportar. Sufrir las consecuencias de, sofrir les conseqüències de. 6 [permitir] sofrir, permetre. No sé cómo sufres que lo haga, no sé com sofreixes que ho faci. 7 no poder sufrir a alguien (o a algo) fam no poder sofrir algú (o alguna cosa). v intr 8 patir, sofrir. Sufre del hígado, pateix del fetge. 9 [...]
|
16.
poder 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
poder con fig i fam no poder suportar (o sofrir). No puedo con la hipocresía, no puc suportar la hipocresia. 9 no poder con fig i fam no poder fer res contra. No pueden con los gamberros, no poden fer res contra els brètols. 10 no poder más no poder més. 11 no poder menos (o por menos) de no poder sinó [...]
|
17.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo [...]
v tr 1 [arrojar] tirar, llançar, llençar, gitar. Tirar piedras al río, llançar còdols al riu. 2 [deshacerse] llençar, tirar. Tirar trastos al baúl, llençar andròmines al bagul. 3 [un líquido] vessar. Tiró el café en el mantel, vessà el cafè damunt les tovalles. 4 [derrocar] tirar a terra, abatre, enderrocar. Tirar una pared, tirar a terra una paret. 5 [disparar] tirar, disparar, engegar. Tirar una salva de aviso, tirar una salva d'avís. 6 [un cohete] tirar, llançar. 7 [una bomba] tirar, llançar. 8 [paracaidista] llançar. 9 [una línea, un plano] tirar. 10 [extender] tirar, estirar. 11 [derrochar] llençar, malgastar. Comprar esto es tirar el dinero, comprar això és llençar els diners. 12 fotog tirar. 13 gràf tirar. Será un éxito: vamos a tirar muchos ejemplares, serà un èxit: tirarem molts exemplars. 14 [dar, pegar] fer, donar, clavar. Tirar un pellizco, fer un pessic. Tirar un mordisco, clavar una mossegada. 15 tecnol [metales] estirar. 16 esport tirar, llançar, xutar. Tirar una falta, llançar una falta. v intr 17 [funcionar] tirar. Esta chimenea no tira nada bien, aquesta xemeneina no tira gens bé. 18 tirar. Tirar al plato, tirar al plat. Tirar con rifle, tirar amb rifle. 19 [atraer] atreure tr, atraure tr. El imán tira del hierro, l'imant atreu el ferro. 20 tibar. La piel me tira, la pell em tiba. 21 [torcer] tirar, tombar. Tire a la izquierda después del puente, tireu a l'esquerra després del pont. 22 fig [atraer] tirar, atreure tr, atraure tr. No le tira nada la televisión, no li tira gens la televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a gol, tirar a gol. Tirar a puerta, xutar a porta. 29 a más (o a todo) tirar fig a tot estirar. 30 dejar tirado a alguien fig [abandonar] deixar algú a l'estacada. 31 ir tirando fig i fam anar tirant. 32 tirando por alto tirant llarg, pel cap alt, a tot estirar. 33 tirando por bajo tirant curt, pel cap baix. 34 tirar de tirar, estirar. Tirar del arado, tirar l'arada. Tirar del cabello, estirar els cabells. 35 tirar de estirar de. Tirar de un cabo, estirar d'un cap. 36 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [gastar sin miramientos] tirar de veta, no mirar prim, anar en gran, no estar-se de res, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse en paracaídas, llançar-se en paracaigudes. 41 [tumbarse] tirar-se, llançar-se. Tirarse en la cama, tirar-se al llit. 42 esport [fútbol] estirar-se, fer una estirada. 43 fig i fam passar intr. Se tiró un año en la mili, va passar un any en el servei. 44 fig i fam aguantar tr, suportar tr. Tirarse todo el viaje sin dormir, suportar tot el viatge sense dormir. 45 vulg [tener relaciones sexuales] tirar-se. |
18.
sombra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ombra, ombria. 2 art ombra. 3 fig [fantasma] ombra. La sombra de un muerto, l'ombra d'un mort. 4 [generalmente en plural] fig confusió, atordiment m. 5 fig [apariencia] ombra. No puede soportar ni la sombra de una ofensa, no pot suportar ni l'ombra d'una ofensa. 6 fig [vestigio] rastre m. No [...]
|
19.
llevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pobra bèstia portava molt de pes. 5 portar, menar, conduir. Le llevó a darle la razón, el va portar a donar-li la raó. 6 [plantas] tenir. El rosal lleva muchas rosas, el roser té moltes roses. 7 [soportar sentimientos] portar, suportar. 8 [años] portar. Llevaba bien los años, portava bé els anys. 9 [...]
|