101.
partido
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
partit. 18 venir (o venirse) a partido p fr [ceder] amainar (o baixar) veles, afluixar la corda. [...]
|
102.
patada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
patadas fig i fam [con desconsideración] a puntades de peu, a cops d'escombra. 7 dar cien patadas fig i fam venir a repel. 8 dar patadas en el suelo picar de peus a terra. 9 darse de patadas fig fer pega, no lligar. Este sillón se da de patadas con la cortina, aquesta butaca fa pega (o no lliga) amb la [...]
|
103.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veu!, qui ho hauria dit!34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo [...]
|
104.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents [...]
|
105.
momento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
por unos momentos de angustia, passen per uns moments d'angoixa. 5 fís moment. 6 a cada momento [con frecuencia] a cada moment, molt sovint. Lo repite a cada momento, ho repeteix a cada moment. 7 a cualquier momento en qualsevol moment. Puedes venir a cualquier momento, pots venir en qualsevol moment [...]
|
106.
resultar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, m'és bastant antipàtic. Aquí la vida resulta barata, aquí la vida és barata. 4 [costar] costar, venir. El traje me resultó en treinta euros, el vestit em costà trenta euros. 5 [ser bueno o conveniente] resultar. No resulta comer a la carta, no resulta menjar a la carta. 6 [pegar] adir-se pron, anar [...]
|
107.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de la derecha, agafa el passadís de la dreta. 24 [frío, calor] agafar. 25 [venir] venir, agafar, entrar. Me tomaron ganas de reír, em vingueren ganes de riure. 26 [medir] prendre. Tomar la altura, las medidas, de una estantería, prendre l'alçària, les mides, d'una prestatgeria. 27 [grabar [...]
v tr 1 [con la mano] prendre, agafar. 2 tenir. Toma, un regalo para ti, té, un regal per a tu. 3 [con otro instrumento] agafar. Toma agua de la fuente con un vaso, agafa aigua de la font amb un got. 4 [admitir, aceptar] agafar, prendre. Tomad el dinero que os den, agafeu els diners que us donaran. 5 prendre. Tomar el pulso, una entrada, vistas, lecciones, notas, apuntes, apariencia, aspecto, el aire, un baño, el sol, prendre el pols, una entrada, vistes, lliçons, notes, apunts, aparença, aspecte, l'aire, un bany, el sol. 6 prendre. Tomar un acuerdo, una decisión, pie, ocasión, pretexto, represalias, venganza, prendre un acord, una decisió, peu, ocasió, pretext, represàlies, venjança. 7 [comida, bebida] prendre. 8 prendre. Tomar el pecho, prendre el pit. 9 prendre. Tomar mujer, prendre muller. 10 prendre. Tomar fiado, prendre a crèdit. 11 [adoptar, adquirir] agafar. Tomar vicios, costumbres, agafar vicis, costums. 12 [consistencia, cuerpo, forma, fuerza] agafar, prendre. 13 [carrerilla, impulso] prendre, agafar. 14 [adquirir, comprar] comprar, adquirir. Tomar una tienda, un negocio, una casa, comprar una botiga, un negoci, una casa. 15 [alquilar] llogar, prendre a lloguer. Hemos tomado una casita en la costa, hem llogat una caseta a la costa. 16 [contratar] prendre, agafar. Tomar un criado, secretario, prendre un criat, secretari. 17 prendre. Tomar tierra, prendre terra. 18 [cariño, afecto, antipatía, odio] posar. 19 aprendre. Tomó esta expresión de labios de su madre, va aprendre aquesta expressió de llavis de la seva mare. 20 [un nombre] adoptar, prendre. 21 [recibir] rebre. Al cruzar la frontera el río toma otro nombre, en passar la frontera el riu rep un altre nom. 22 [un vehículo] agafar, prendre. Tomar el autobús, el avión, agafar l'autobús, l'avió. 23 agafar, prendre. Toma el pasillo de la derecha, agafa el passadís de la dreta. 24 [frío, calor] agafar. 25 [venir] venir, agafar, entrar. Me tomaron ganas de reír, em vingueren ganes de riure. 26 [medir] prendre. Tomar la altura, las medidas, de una estantería, prendre l'alçària, les mides, d'una prestatgeria. 27 [grabar] enregistrar. Tomar una canción en disco, enregistrar una cançó en disc. 28 [cubrir el macho a la hembra] cobrir. 29 fotog agafar. Tomar un paisaje, un grupo, agafar un paisatge, un grup. 30 fotog [una foto] fer. 31 jocs [hacer baza] fer basa. 32 jocs [la pelota] entomar, parar, tomar. 33 mil [conquistar] prendre. Tomar una posición, prendre una posició. 34 mil [las armas] prendre. 35 haberla tomado con venir-li la dèria de. Ahora la ha tomado con el inglés, ara li ha vingut la dèria de l'anglès. 36 lo toma o lo deja ho agafes o ho deixes. 37 más vale un toma que dos te daré fig val més un té que dos te'n daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 38 no tomar en serio una cosa no prendre's seriosament una cosa. 39 si se lo toma usted así si us ho preneu d'aquesta manera. 40 tenerla tomada con alguien portar-la (o tenir-la) votada a algú, prendre-la amb algú. 41 ¡toma! [sorpresa] renoi!, bufa! 42 ¡toma! té! ¡Toma! Ahora ya está todo claro, té!, Ara ja és tot clar. 43 ¡toma! apa!, té! ¿No querías engañarle tú...? Pues ¡toma!, no el volies enredar? Doncs, apa! 44 ¡toma! [para llamar al perro] té! 45 tomar a bien prendre a bé. 46 tomar a mal prendre a mal, prendre's malament. 47 tomarla con alguien prendre-la amb algú. 48 tomar por prendre per. Tomar a uno por otro, prendre algú per un altre. 49 tomar prestado manllevar. 50 tomar razón [en un registro] prendre nota. 51 ¡tómate esa! fam [¡chúpate esa!] fort!, massa poc!, t'està (o li està) bé!, beu-te aquest ou, que l'altre es cou! 52 toma y daca fam dona-me'n que te'n donaré, un té vol un do, qui dona rebre espera. v intr 53 [coger, tirar] tirar, tombar, tòrcer. Al llegar al molino toma a la derecha, en arribar al molí tira a la dreta. 54 p fr [coger, prender] prendre, agafar. En esta tierra toma bien el pino, en aquesta terra agafa bé el pi. v pron 55 [oxidarse] rovellar-se. 56 [comer, beber] prendre tr. 57 prendre's. Se toma atribuciones que nadie le ha dado, es pren atribucions que ningú no li ha donat. |
108.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mal (o en mal) acabar (o parar) malament. 20 sin parar sense parar. 21 venir a parar anar a parar a. 22 venir (o ir) a parar en reduir-se a, quedar en. v tr 23 [preparar] parar. Parar una ratonera, parar una ratera. 24 [detener] parar, aturar. No podía parar el caballo, no podia parar el cavall. 25 [...]
|
109.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). [...]
|
110.
lágrima
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espurnejar-li) els ulls. 7 correrle a uno las lágrimas regalimar-li a algú les llàgrimes cara avall. 8 deshacerse en lágrimas fig i fam desfer-se en plors (o en llàgrimes), plorar a llàgrima viva. 9 hacer saltar las lágrimas fer venir les llàgrimes als ulls. 10 lágrima de Batavia (o de Holanda) [gota de vidrio [...]
|