11.
retortero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 p fr [vuelta] volta f. 2 andar (o ir) al retortero fig i fam [estar muy ocupado] anar de bòlit (o de cul). 3 andar (o ir) al retortero fig i fam [ansioso] frisar per, fondre's per. 4 llevar (o traer) al retortero fig i fam [dominar] tenir dins el puny, tenir ficat a la butxaca, fer ballar com [...]
|
12.
rabiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
rabiar, m'agrada d'allò més. 5 está que rabia [enfadado] està rabiós, treu foc pels queixals. 6 estar a rabiar con alguien estar enrabiat amb algú. 7 hacer rabiar a alguien [hacerle enfadar] fer enrabiar algú. 8 rabiar por fig [desear mucho] frisar per, sospirar per, glatir per. [...]
|
13.
arder
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 cremar. La casa ardía por el lado de mediodía, la casa cremava per la banda de migdia. 2 fig cremar, bullir, estar encès. Arder de pasión, cremar de passió. 3 fig abrusar-se pron. Arder en amor, abrusar-se d'amor. 4 fig frisar. Ardo por saber el resultado, friso per saber el resultat. 5 [...]
v intr 1 cremar. La casa ardía por el lado de mediodía, la casa cremava per la banda de migdia. 2 fig cremar, bullir, estar encès. Arder de pasión, cremar de passió. 3 fig abrusar-se pron. Arder en amor, abrusar-se d'amor. 4 fig frisar. Ardo por saber el resultado, friso per saber el resultat. 5 fig convulsionar-se pron. El país ardía en guerra, el país es convulsionava per la guerra. 6 fig ésser en plena bullícia. La ciudad ardía en fiestas, la ciutat era en plena bullícia de les festes. 7 agr [el estiércol] fermentar. 8 estar que arde fig [una persona] treure foc pels queixals, bullir-li a algú la sang a les venes. 9 estar que arde fig [una situación] estar que bufa. v tr 10 [abrasar] cremar. v pron 11 cremar-se. 12 agr [las plantas] cremar-se. |
14.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
babarotes (o miroies), fer gruar. 6 alargársele a alguien los dientes fig i fam morir-se de desig algú, frisar, fondre's. 7 armado hasta los dientes fig i fam armat fins a les dents. 8 crujirle (o rechinarle) a alguien los dientes carrisquejar (o cruixir) les dents a algú. 9 dar diente con diente (o [...]
|