51.
andar 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 [recorrer] caminar. Andar a buen paso, caminar a bon pas. 2 [moverse] caminar, moure's pron. El coche no anda, l'auto no es mou. 3 fam [ir] anar, anar-se'n. ¡Anda a paseo!, ves-te'n a passeig!4 [desarrollarse] anar. El negocio anda muy mal, el negoci va molt malament. 5 [...]
|
52.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [habilidad] bones mans. 46 caer en manos de caure a les mans (o sota la mà, o en mans) de. 47 caerse de las manos fig caure de les mans. 48 cambiar (o mudar) de manos canviar de mans. 49 cargar la mano fig [con un ingrediente] anar-se'n de la mà, escapar-se (o anar-se'n) la mà. 50 cargar la mano [...]
|
53.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] sortir. 9 [ser elegido] sortir. 10 [una mancha] sortir, anar-se'n. 11 esport [corredores] sortir. 12 teatr sortir. 13 fig sortir. Salir de una dificultad, sortir d'una dificultat. 14 sortir. El jarabe ha salido demasiado espeso, el xarop ha sortit massa espès. 15 anar, sortir. ¿Cómo te ha salido el [...]
|
54.
medio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de, mitjançant. 31 quitar de en medio a uno treure algú del mig, desfer-se'n. 32 quitarse de en medio [irse] anar-se'n d'aquí (o d'allí), tocar el dos (o el pirandó), girar cua. 33 quitarse de en medio [apartarse] sortir del mig, fugir d'aquí (o d'allí), fer-se a un costat. f 34 → mediam i f 35 [...]
|
55.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres [...]
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina. 5 [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea. 6 venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites. 7 [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe? 10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga! 15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus. 17 venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació. 18 venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi. 26 venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret. 27 venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges. 28 venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes. 36 venirse una cosa encima de alguien fig i fam caure al damunt d'algú. ![]() |
56.
vida
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vida! (o ¡vida mía!) reiet meu!42 nunca en la vida mai de la vida. 43 para toda la vida per a tota la vida. 44 pasar a mejor vida anar (o passar) a millor vida, anar-se'n a l'altre món. 45 perder la vida perdre la vida. 46 ¡por mi vida! fig i p fr per l'amor de Déu!, per caritat!47 ¡por vida del [...]
|
57.
lengua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[estar muy cansado] treure un pam de llengua. 18 hacerse lenguas fig i fam [alabar] fer bocades. 19 írsele la lengua (o irse de la lengua) fig i fam anar-se'n de la llengua (o de la boca). 20 largo de lengua fig i fam llarg de llengua, llenguallarg, llengut, que té molta llengua (o la llengua llarga). 21 [...]
|
58.
que
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Haz lo que quieras, fes el que vulguis. Lo que todos deseaban era marcharse, allò que tots desitjaven era anar-se'n. 14 lo que com és (o era, etc) de, fins a quin punt és (o era, etc). Es increíble lo tímido que es, és increïble com és de tímid (o és increïble fins a quin punt és tímid). conj 15 que [...]
|
59.
vista 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marejar-se. 41 írsele a alguien la vista tras algo anar-se'n els ulls (darrere una cosa). 42 no perder de vista no perdre de petja. 43 no quitar la vista de encima no treure els ulls (o la vista, o la mirada) de sobre. 44 no volver la vista atrás no mirar enrere, no tornar sobre els seus passos. 45 nublarse [...]
|
60.
llevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[intención] portar de cap, tenir. Lleva la idea de marcharse, porta de cap la idea d'anar-se'n. 10 portar, dur, menar. Aquella calle lleva a su casa, aquell carrer porta a casa seva. 11 portar, dur. Todas llevaban pendientes, totes portaven arracades. 12 [dinero] portar, dur. No llevo bastante dinero para [...]
|