151.
poder 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
igual. 14 en poder de en poder de. 15 hacer un poder fig i fam fer un esforç. 16 llegar a poder de arribar a poder (o a mans) de. 17 obra en mi poder su carta de... [correspondencia] m'ha arribat a les mans la vostra carta del.... 18 poder absoluto poder absolut. 19 poder adquisitivo poder adquisitiu [...]
|
152.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se [...]
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina. 5 [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea. 6 venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites. 7 [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe? 10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga! 15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus. 17 venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació. 18 venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi. 26 venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret. 27 venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges. 28 venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes. 36 venirse una cosa encima de alguien fig i fam caure al damunt d'algú. ![]() |
153.
falta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] defecte m, tara, imperfecció. No encuentro ninguna falta en el vestido, no trobo cap defecte al vestit. 5 [en un trabajo, escrito] falta. Un dictado con muchas faltas, un dictat amb moltes faltes. 6 esport falta. 7 [de la menstruación] falta. 8 [ausencia] falta, manca, mancança. He notado la falta de mi [...]
|
154.
igual
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. m 6 igual. Eres mi igual, ets el meu igual. 7 [cupón de los ciegos] cupó igual, d'igual. Treinta iguales para hoy, trenta d'iguals per avui. adv 8 igual. Pensamos igual, pensem igual. 9 [con presente o futuro] [aún] encara [amb fut o cond]. No subas que igual te caes, no pugis que encara cauràs (o [...]
|
155.
juicio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cerrada, judici a porta closa. 7 [astrología] pronòstic. 8 a juicio de segons el parer de. 9 a mi juicio segons el meu parer, al meu entendre. 10 asentar el juicio posar seny. 11 emitir un juicio sobre emetre un judici sobre, donar una opinió (o un parer) sobre. 12 estar en su juicio (o en su cabal juicio [...]
|
156.
cual
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'això. 10 en el cual en el qual, en què. El país en el cual vivimos, el país en el qual vivim. 11 lo cual la qual cosa. He cruzado el desierto, lo cual explica mi cansancio, he creuat el desert, la qual cosa explica el meu cansament. 12 por lo cual per la qual cosa, per això. 13 sin lo cual o si no, si [...]
|
157.
edad
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, època. En la edad de nuestros abuelos, al temps dels nostres avis. 5 a mi (tu, etc) edad a la meva (teva, etc) edat. 6 de cierta edad d'una certa edat. 7 de corta (o poca) edad de poca edat, petit. 8 de edad d'edat, de molta edat. Un señor de edad, un senyor d'edat. 9 de mediana edad de mitjana edat. 10 [...]
|
158.
hijo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ja m i f 1 fill -a. Antonio es mi hijo mayor, l'Antoni és el meu fill gran. 2 [nativo] fill -a. Es hijo de Cataluña, és fill de Catalunya. 3 fig [obra] fill -a. Una determinación hija de las circunstancias, una determinació filla de les circumstàncies. 4 fig [descendiente] fill -a. 5 fig crist [...]
|
159.
memoria
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[autobiografía] memòries. 10 pl p fr [recuerdos] memòries, records m, expressions. Memorias de mi parte a todos tus hermanos, memòries de part meva a tots els teus germans. 11 borrarse de la memoria esborrar-se de la memòria. 12 de buena (o feliz, o grata) memoria de bona (o gloriosa) memòria. 13 de infausta (o [...]
|
160.
quedar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
població. 10 [faltar] faltar, mancar. Quedan tres semanas para Navidad, falten tres setmanes per Nadal. 11 ¿en qué quedamos? en què quedem?12 por mí que no quede per mi que no quedi. 13 quedar atrás quedar endarrere (o enrere). 14 quedar bien quedar bé. Si le llevas flores quedarás muy bien, si li portes [...]
|