91.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que, per a allò que. Para lo que sirve..., per al que serveix...16 para lo que [en comparación de] comparat amb el que (o amb allò que). Todavía le pagan demasiado para lo que trabaja, encara li paguen massa comparat amb el que treballa. 17 para mí [a mi parecer] per a (o per) mi. 18 para que perquè [...]
|
92.
por
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de una acción] per. Todavía está por hacer, encara està per fer. Piso por alquilar, pis per llogar. 22 [reparto] per. Tocan a media docena por cabeza, toquen a mitja dotzena per cap. 23 [distribución temporal] el, la. Les pagan a tanto por hora, els paguen a tant l'hora. 24 [en detalle] per. Punto [...]
|
93.
bien
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bien encara que amb dificultats. Mal que bien acabó la carrera, encara que amb dificultats, va acabar la carrera. 71 más bien més aviat. Sentía más bien compasión que miedo, sentia més aviat compassió que por. 72 merecer bien de p fr merèixer l'agraïment de. 73 muy bien ben bé. Caben muy bien cinco mil [...]
|
94.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aconseguir. El partido ha sacado cincuenta diputados, el partit ha obtingut cinquanta diputats. 14 [mostrar] exhibir, fer veure. Todavía no ha sacado sus mañas, encara no ha exhibit les seves habilitats. 15 [hacer aparecer] fer sortir. Sacar los colores a la cara, fer sortir els colors a la cara. Le sacaron [...]
|
95.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a [...]
|
96.
día
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) el dia. 15 antes del día [al amanecer] a trenc d'alba, a punta de dia (o d'alba). 16 antes del día [antes del alba] encara fosc, abans de l'alba. 17 a tantos días fecha (o vista) d'aquí a tants dies, d'avui en tants [dies]. 18 a tantos días fecha (o vista) econ [una letra, etc] a tants dies de vista [...]
|
97.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 veure-hi. Tienen ojos y no ven, tenen ulls i no hi veuen. No veo nada, no hi veig gens. v tr 2 veure. Ver una cosa, veure una cosa. No veo nada, no veig res. 3 [darse cuenta, percibir, entender] veure. Veo que no ha llegado, veig que encara no ha arribat. 4 [visitar a alguien [...]
VERB MODEL v intr 1 veure-hi. Tienen ojos y no ven, tenen ulls i no hi veuen. No veo nada, no hi veig gens. v tr 2 veure. Ver una cosa, veure una cosa. No veo nada, no veig res. 3 [darse cuenta, percibir, entender] veure. Veo que no ha llegado, veig que encara no ha arribat. 4 [visitar a alguien] veure. 5 [el médico] visitar, veure. 6 mirar, veure, examinar. He visto tus documentos, he mirat els teus documents. 7 veure. Como hemos visto esta mañana, tal com hem vist aquest matí. 8 [procurar] veure, mirar. 9 dr entendre en, conèixer de. Ver una causa, entendre en una causa. 10 a más ver (o hasta más ver) a reveure. 11 a ver a veure, vejam. 12 a ver si a veure si, vejam si. A ver si hay agua, a veure si hi ha aigua. 13 como si lo viera com si ho veiés. 14 darse a (o dejarse) ver deixar-se veure. 15 deje que vea deixeu-m'ho veure. 16 dígame a ver a veure (o vejam), digueu. 17 eso está por ver (o eso habrá que verlo) això és a reveure, això caldrà veure-ho. 18 habría que ver que fora bo de veure que. 19 ¡hay que ver! [protesta] ja està bé!, quina barra! 20 ¡hay que ver! [admiración] déu-n'hi-do. ¡Hay que ver la gente que hay!, déu-n'hi-do, quina gentada! 21 hay que verlo para creerlo cal veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara! 26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho vulguis saber. ¡No veas lo que le espera!, no ho vulguis saber, allò que li espera! ¡Tiene un piso que no veas!, no ho vulguis saber, quin pis té 28 no ver ni jota (o no ver tres en un burro) [ser miope] no veure un bou a tres passes. 29 nunca he visto tal cosa (o cosa igual) mai no he vist res de semblant. 30 por lo que veo (o por lo que se ve, o por lo visto) segons es veu (o segons que es veu). 31 que no veo fig i fam que no m'hi veig. Tengo un hambre que no veo, tinc una fam que no m'hi veig. 32 ...que no veas fam ...que déu-n'hi-do. 33 ¡quién te ha visto y quién te ve! fam qui t'ha vist i qui et veu!, qui ho hauria dit! 34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo ja ho veig, ara ho veig. 41 ya verás ja ho veuràs. 42 ya ves, ya ve usted ja veus, ja ho veieu. 43 y si te he visto no me acuerdo fam [persona] fa veure que no em coneix. 44 y si te he visto no me acuerdo fam [cosa] i ja l'has vist prou. v pron 45 veure's. 46 témer intr. Me veo que se ha dejado el grifo abierto, temo que s'hagi oblidat l'aixeta oberta. 47 véase página... vegeu pàgina... 48 verse a la legua (o de lejos) fig veure de lluny. 49 verse en veure's en, trobar-se en. Verse en un apuro, veure's en un compromís. 50 vérselas con uno fig veure's amb algú. 51 vérselas y deseárselas [pasarlas negras] veure's negre. 52 visto que... [en vista de que] vist que..., en vista que..., atès que... |
98.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Estos zapatos están todavía buenos, aquestes sabates encara són bones. 6 [agradable] bo -ona. Pasar una buena tarde, passar una bona tarda. 7 [que obra bien] bo -ona. Un hombre bueno, un home bo. 8 [mucho] molt -a. Buenos dineros me ha costado, m'ha costat molts diners (o molts de diners que m'ha costat [...]
|
99.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tot a sobre. Tiene dos años y todavía se lo hace encima, té dos anys i encara s'ho fa tot a sobre. 79 hacerse rogar fer-se pregar. 80 hacerse suyo fig [a alguien] fer-se seu. 81 ¿qué se habrá hecho de...? què se'n deu haver fet de...? [...]
|