21.
puerco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj i m i f 1 [sucio] porc -a, brut -a. 2 [moralmente] porc -a. m 3 [cerdo] porc, bacó. 4 a cada puerco le llega su San Martín fig i fam a cada porc li ve el seu sant Martí. 5 echar margaritas a puercos llençar perles als porcs. 6 puerco espín zool [puercoespín] porc espí. 7 puerco de mar ict [...]
|
22.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se [...]
|
23.
chiste
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [agudeza] facècia. 2 [cuento gracioso] acudit, facècia f. 3 [gracia] gràcia f, sal f. No se le ve el chiste a esto, no se li veu la gràcia. 4 con chiste amb gràcia. 5 caer en el chiste [comprender] caure-hi, caure en. Ya caigo en el chiste, ja hi caic. 6 hacer chiste de uno riure's, rifar-se [...]
|
24.
clavado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj 1 [participio pasado de clavar] 2 [guarnecido con clavos] clavetejat -ada. 3 [herreteado] capçat -ada. 4 fig [exacto] clavat -ada. Este chico es clavado a su abuelo, aquest noi és clavat al seu avi. 5 fig [muy apropiado] clavat -ada. Esta chaqueta te viene clavada, aquesta jaqueta et ve [...]
|
25.
desgracia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desgracias personales, en l'accident no hi ha hagut desgràcies personals. 7 las desgracias nunca vienen solas una desgràcia no ve mai sola. 8 para mayor desgracia i per més desgràcia. 9 por desgracia per desgràcia, malauradament. [...]
|
26.
terciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 8 amer [aguar] abeurar. v intr 9 [intervenir] tercerejar. v pron 10 [una posibilidad] escaure's, venir bé. 11 si se tercia si ve a tomb, si s'escau, si molt convé. [...]
|
27.
lejos
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en el espacio] lluny. El pueblo no está tan lejos como nos habían dicho, el poble no és pas tan lluny com ens havien dit. 2 [en el tiempo] lluny. Las vacaciones ya no están lejos, les vacances ja no són lluny. 3 a lo lejos al lluny, a la llunyania. Se ve a lo lejos un grupo de árboles, es [...]
|
28.
tres
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 tres. El tres del mes que viene, el tres del mes que ve. 2 como tres y dos son cinco fig i fam com dos i dos fan (o són) quatre. 3 las tres menos cuarto tres quarts de tres. 4 las tres y cuarto, y media un quart de quatre, dos quarts de quatre. 5 ni a la de tres fig i fam de cap manera [...]
|
29.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 30 por lo que veo (o por lo que se ve, o por lo visto) segons es veu (o segons que es veu). 31 que no veo fig i fam que no m'hi veig. Tengo un hambre que no veo, tinc una fam que no m'hi veig. 32 ...que no veas fam ...que déu-n'hi-do. 33 ¡quién te ha visto y quién te ve! fam qui t'ha vist i qui et [...]
VERB MODEL v intr 1 veure-hi. Tienen ojos y no ven, tenen ulls i no hi veuen. No veo nada, no hi veig gens. v tr 2 veure. Ver una cosa, veure una cosa. No veo nada, no veig res. 3 [darse cuenta, percibir, entender] veure. Veo que no ha llegado, veig que encara no ha arribat. 4 [visitar a alguien] veure. 5 [el médico] visitar, veure. 6 mirar, veure, examinar. He visto tus documentos, he mirat els teus documents. 7 veure. Como hemos visto esta mañana, tal com hem vist aquest matí. 8 [procurar] veure, mirar. 9 dr entendre en, conèixer de. Ver una causa, entendre en una causa. 10 a más ver (o hasta más ver) a reveure. 11 a ver a veure, vejam. 12 a ver si a veure si, vejam si. A ver si hay agua, a veure si hi ha aigua. 13 como si lo viera com si ho veiés. 14 darse a (o dejarse) ver deixar-se veure. 15 deje que vea deixeu-m'ho veure. 16 dígame a ver a veure (o vejam), digueu. 17 eso está por ver (o eso habrá que verlo) això és a reveure, això caldrà veure-ho. 18 habría que ver que fora bo de veure que. 19 ¡hay que ver! [protesta] ja està bé!, quina barra! 20 ¡hay que ver! [admiración] déu-n'hi-do. ¡Hay que ver la gente que hay!, déu-n'hi-do, quina gentada! 21 hay que verlo para creerlo cal veure-ho per a creure-ho. 22 mire a ver a veure (o vejam), proveu-ho. 23 no hay quien te vea no hi ha manera de veure't. 24 no poder ver a uno fam no poder veure algú. 25 ¡nos vemos! fam a reveure!, fins ara! 26 no tener nada que ver con no tenir res a veure amb. 27 no veas fig i fam [figúrate] no ho vulguis saber. ¡No veas lo que le espera!, no ho vulguis saber, allò que li espera! ¡Tiene un piso que no veas!, no ho vulguis saber, quin pis té 28 no ver ni jota (o no ver tres en un burro) [ser miope] no veure un bou a tres passes. 29 nunca he visto tal cosa (o cosa igual) mai no he vist res de semblant. 30 por lo que veo (o por lo que se ve, o por lo visto) segons es veu (o segons que es veu). 31 que no veo fig i fam que no m'hi veig. Tengo un hambre que no veo, tinc una fam que no m'hi veig. 32 ...que no veas fam ...que déu-n'hi-do. 33 ¡quién te ha visto y quién te ve! fam qui t'ha vist i qui et veu!, qui ho hauria dit! 34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo ja ho veig, ara ho veig. 41 ya verás ja ho veuràs. 42 ya ves, ya ve usted ja veus, ja ho veieu. 43 y si te he visto no me acuerdo fam [persona] fa veure que no em coneix. 44 y si te he visto no me acuerdo fam [cosa] i ja l'has vist prou. v pron 45 veure's. 46 témer intr. Me veo que se ha dejado el grifo abierto, temo que s'hagi oblidat l'aixeta oberta. 47 véase página... vegeu pàgina... 48 verse a la legua (o de lejos) fig veure de lluny. 49 verse en veure's en, trobar-se en. Verse en un apuro, veure's en un compromís. 50 vérselas con uno fig veure's amb algú. 51 vérselas y deseárselas [pasarlas negras] veure's negre. 52 visto que... [en vista de que] vist que..., en vista que..., atès que... |
30.
importar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 7 no importa no ve d'aquí, no hi fa res, no importa, tant és, tant se val, és igual. [...]
|