61.
capote
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [abrigo] capot. 2 taurom capa f. 3 fig, fam i p fr [cargazón de nubes] carregament. 4 fig, fam i p fr [ceño fruncido] arrufada de celles (o de nas) f, mala cara f. 5 jocs [naipes] capot. Dar capote, donar (o fer) capot. 6 decir para su capote fig i fam dir-se, dir-se (o pensar) dintre seu. 7 [...]
|
62.
manta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, a betzef. 9 liarse uno la manta a la cabeza fig tirar pel (o al) dret, fer un cop de cap, tirar la capa al toro. 10 tirar de la manta fig descobrir el pastís (o pastell). m i f 11 fam [perezoso] dropo -a, vagarro -a, sapastre -a. [...]
|
63.
caballo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 zool [Equus caballus] cavall. 2 [del ajedrez] cavall. 3 [en el juego de cartas] cavall. 4 [burro de serrar] cavall. 5 min massa (o capa) de roca f. 6 [heroína] cavall. 7 a caballo a cavall. 8 a caballo en la tapia fig sense mullar-se el cul. 9 a caballo regalado no hay que mirarle (o no le [...]
|
64.
lance
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f. 10 taurom passada de capa f. 11 de lance d'ocasió, de segona mà, venturer. Un auto de lance, un auto d'ocasió. 12 lance apretado situació difícil, tràngol. 13 lance de fortuna cop de sort. 14 lance de honor [desafío] afer d'honor, duel. 15 tener pocos lances fig i fam [ser fácil] ésser cosa (o [...]
|
65.
banco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de piedra, de madera, en las iglesias] banc. 2 econ [establecimiento de crédito] banc. 3 [de cambista] banc, taula f. 4 [de carpintero] banc. 5 [de arena] banc, barra f, alfac. 6 [de peces] banc, mola f. 7 arquit golfes f pl. 8 arquit àtic. 9 geol [estrato] banc, capa f, estrat. 10 amer [de [...]
|
66.
uña
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] perboc m. 9 [del ancla] ungla. 10 [saliente] ungla. 11 fig [inclinación al hurto] ungla. 12 arreglarse las uñas [hacerse la manicura] fer-se les ungles. 13 con uñas y dientes [con todos los medios] amb dents i ungles, a capa i espasa, a peu i a cavall. 14 enseñar (o mostrar) las uñas fig treure les [...]
|
67.
vuelta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hoja, escriure al dors del full. 6 [paseo] volta. 7 [a una llave] volt m, volta. Es necesario dar dos vueltas a la llave, cal fer donar dos volts a la clau. 8 [vista] gira. Las vueltas de una capa, les gires d'una capa. 9 [en labores] passada. 10 [regreso] retorn m, tornada. La vuelta del hijo pródigo [...]
f 1 volta. La tierra da vueltas alrededor del sol, la terra fa voltes entorn del sol. 2 [giro] volta. Da la vuelta a la página, fes la volta a la pàgina. 3 [recorrido] volta. 4 [figura] volta. Las vueltas de una cuerda, les voltes d'una corda. 5 [dorso] dors m, revers m. Escribir a la vuelta de la hoja, escriure al dors del full. 6 [paseo] volta. 7 [a una llave] volt m, volta. Es necesario dar dos vueltas a la llave, cal fer donar dos volts a la clau. 8 [vista] gira. Las vueltas de una capa, les gires d'una capa. 9 [en labores] passada. 10 [regreso] retorn m, tornada. La vuelta del hijo pródigo, el retorn del fill pròdig. 11 [dobladura] volta. La vuelta de la portalada, la volta de la portalada. 12 [devolución] devolució, tornada. 13 [dinero] canvi m. Ten cuidado con la vuelta, compte amb el canvi. 14 [recompensa] paga, recompensa. 15 [ronda] volta. La segunda vuelta de las elecciones, la segona volta de les eleccions. 16 [recodo] tombant m. 17 [vez] volta, vegada. 18 arquit volta. 19 p fr jocs [voltereta] girada. 20 agr llamada. 21 fig volta. Dar vueltas a un asunto, donar voltes a un assumpte. 22 fig [cambio] tomb m, salt m. Esto dará la vuelta cualquier día, això donarà un tomb qualsevol dia. 23 a la vuelta [de regreso] a la tornada. 24 a la vuelta de al cap de. A la vuelta de diez años, al cap de deu anys. 25 a la vuelta de la esquina passada la cantonada. 26 a la vuelta de la esquina fig [muy cerca] a tocar, molt a la vora, a quatre passes, a prop. 27 a la vuelta de la esquina [por todas partes] pertot arreu, a tot arreu, a cada passa. Una cocinera así no la vas a encontrar a la vuelta de la esquina, una cuinera així no la trobaràs a tot arreu. 28 andar a vueltas con fig donar voltes a. 29 a vuelta de a còpia de. 30 a vuelta de correo a correu seguit, pel primer correu. 31 buscar las vueltas fig [a alguien] buscar les pessigolles. 32 cogerle las vueltas [a alguien] saber (o conèixer) el tarannà. 33 ¡con vuelta! fam [cosa prestada] que torni! 34 dar cien vueltas [pensar] donar voltes. 35 dar cien vueltas [superar] donar cent (o mil) voltes a algú. 36 dar la vuelta [alrededor] fer la volta. 37 dar la vuelta [al revés] girar al revés (o a l'inrevés, o de l'inrevés). Dar la vuelta a un jersey, girar el jersei al revés. 38 dar la vuelta [del derecho] del dret. 39 dar la vuelta de campana fer una volta de campana. 40 dar media vuelta fer mitja volta. 41 dar media vuelta fig [marcharse] girar cua, tocar el dos. 42 dar muchas vueltas donar-hi voltes i més voltes a una cosa. 43 darse una vuelta [por algún sitio] arribar-se. Cualquier día me daré una vuelta por tu casa, qualsevol dia m'arribaré a casa teva. 44 dar una vuelta fig [paseo] fer una volta. 45 dar vueltas [girar] fer (o donar) voltes (o giravoltes). 46 dar vueltas [pensar] donar voltes. 47 dar vueltas la cabeza rodar el cap. 48 de vuelta de tornada, de retorn. 49 estar de vuelta tornar a ésser aquí. ¡Ya estoy de vuelta!, ja torno a ésser aquí! 50 estar de vuelta de todo haver-ne vist de tots colors (o de verdes i de madures), tant donar-se'n de tot. 51 hacer dar vueltas [a alguien] fer anar d'un lloc a l'altre. 52 ¡hasta la vuelta! a reveure!, fins a la tornada! 53 no hay que darle vueltas fig i fam no cal donar-hi més voltes. 54 no tener vuelta de hoja [una cosa] no tenir retop. 55 poner de vuelta y media a uno deixar com un drap brut algú. 56 tomar la vuelta de mar anar (o tirar) a la volta de. 57 ¡vuelta! fam [exclamación de fastidio] tornem-hi! 58 vuelta a escena [de un artista] tornada a escena, retorn. 59 vuelta al ruedo taurom volta a l'arena. 60 vuelta al trabajo retorn a la feina (o al treball). 61 vuelta atrás marxa enrere. 62 vuelta ciclista volta ciclista. 63 vuelta de tierra mar volta d'en terra. |
68.
ala
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] [no es tradueix]. Me ha costado dos mil del ala, m'ha costat dos mil. 26 llevar plomo en el ala fig [de capa caída] tenir un perdigó a l'ala, anar a mal borràs. 27 tomar alas fig prendre's (o agafar-se, o permetre's) llibertats. 28 volar con sus propias alas fig saber-se arreglar (o apanyar, o [...]
|
69.
asiento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, allisada f. 13 [de una navaja] esmolada f, esmolament. 14 fig [de las bases] establiment. 15 [poso] pòsit, solatge, solada f. 16 constr [de un edificio] assentament. 17 constr [para los ladrillos] capa d'argamassa f. 18 fig i p fr [indigestión] racó. 19 [sensatez] seny, senderi, enteniment. 20 contracte [...]
|
70.
suerte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, escollir parella a la sort. 5 [condición] condició, estat m. 6 [clase] sort, mena. 7 p fr [calidad] qualitat, classe. De primera, segunda suerte, de primera, segona qualitat. 8 agr [campo] sort. 9 jocs jugada. 10 taurom [tercio] terç m. 11 taurom [lance] passada de capa. 12 amer [lotería] bitllet m. 13 [...]
|