101.
fuego
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fuego [reses] marcar amb ferro roent. 30 meter fuego fig [animar] activar, estimular. 31 pegar (o prender) fuego encendre (o calar) foc. 32 romper el fuego mil obrir el foc. 33 romper el fuego fig mil [empezar] rompre el glaç. 34 tocar a fuego tocar a foc. [...]
|
102.
sol 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 sol. Ponerse el sol, pondre's el sol. 2 [unidad monetaria del Perú] sol. 3 fig sol. Eres un sol, ets un sol. 4 [en las plazas de toros] lloc al sol, solana f. 5 arrimarse al sol que más calienta fig i fam posar-se al costat del més fort. 6 dar el sol tocar el sol. 7 de sol a sol de sol a sol [...]
|
103.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
arma [ante el Santísimo] retre armes. 33 rendir las armas [rendirse] retre les armes. 34 ¡sobre el hombro, arma! mil sobre l'espatlla, arma!35 sobre las armas sobre les armes. 36 ¡tercien armas! mil tercegeu armes!37 tocar arma (o a arma) tocar a armes (o a les armes). 38 tomar armas (o las armas [...]
|
104.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
frente fig i fam no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment). 21 pillarse los dedos fig i fam picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits. 22 poner a uno los cinco dedos en la cara posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú. 23 poner el dedo en la llaga fig i fam tocar el [...]
|
105.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). [...]
|
106.
ápice
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) [dejarlo igual] no canviar res de (o en), no tocar res de (o en). No cambiar un ápice en un discurso, no canviar res en un discurs. 9 no cambiar un ápice en [personalmente] no canviar gens en. No ha cambiado un ápice en sus principios, no ha canviat gens en els seus principis. [...]
|
107.
bulto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grupo] de comparsa, de figurant, per a fer nombre. Ir de bulto, anar-hi de comparsa. 11 escurrir (o guardar, o huir) el bulto [en un trabajo] esquitllar-se, escapolir-se, desaparèixer, tocar el dos. 12 escurrir (o guardar, o huir) el bulto [evadir un tema] fugir d'estudi. 13 escurrir (o guardar, o huir [...]
|
108.
caer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[sobrevenir] caure. 14 [la lotería, un premio, etc] tocar, caure. Me ha caído el gordo, m'ha tocat la grossa. 15 [en cierta fecha] caure. Navidad cae en martes, Nadal cau en dimarts. 16 [adivinar] caure-hi (o caure en). ¿Cuál es su significado? Ahora no caigo, quina és la seva significació? Ara no hi caic. 17 [...]
|
109.
bote
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 16 dar botes de alegría fer salts d'alegria. 17 dar el bote fig i fam [echar] engegar a dida (o a passeig, o a la quinta forca), treure fora. 18 darse el bote fig i fam [irse] tocar el dos, fotre (o fúmer) el camp. 19 de bote en bote fig i fam de gom a gom. 20 estar en el bote fig i fam ésser al sac [...]
|
110.
vuelta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
qualsevol dia. 23 a la vuelta [de regreso] a la tornada. 24 a la vuelta de al cap de. A la vuelta de diez años, al cap de deu anys. 25 a la vuelta de la esquina passada la cantonada. 26 a la vuelta de la esquina fig [muy cerca] a tocar, molt a la vora, a quatre passes, a prop. 27 a la vuelta de la esquina [...]
f 1 volta. La tierra da vueltas alrededor del sol, la terra fa voltes entorn del sol. 2 [giro] volta. Da la vuelta a la página, fes la volta a la pàgina. 3 [recorrido] volta. 4 [figura] volta. Las vueltas de una cuerda, les voltes d'una corda. 5 [dorso] dors m, revers m. Escribir a la vuelta de la hoja, escriure al dors del full. 6 [paseo] volta. 7 [a una llave] volt m, volta. Es necesario dar dos vueltas a la llave, cal fer donar dos volts a la clau. 8 [vista] gira. Las vueltas de una capa, les gires d'una capa. 9 [en labores] passada. 10 [regreso] retorn m, tornada. La vuelta del hijo pródigo, el retorn del fill pròdig. 11 [dobladura] volta. La vuelta de la portalada, la volta de la portalada. 12 [devolución] devolució, tornada. 13 [dinero] canvi m. Ten cuidado con la vuelta, compte amb el canvi. 14 [recompensa] paga, recompensa. 15 [ronda] volta. La segunda vuelta de las elecciones, la segona volta de les eleccions. 16 [recodo] tombant m. 17 [vez] volta, vegada. 18 arquit volta. 19 p fr jocs [voltereta] girada. 20 agr llamada. 21 fig volta. Dar vueltas a un asunto, donar voltes a un assumpte. 22 fig [cambio] tomb m, salt m. Esto dará la vuelta cualquier día, això donarà un tomb qualsevol dia. 23 a la vuelta [de regreso] a la tornada. 24 a la vuelta de al cap de. A la vuelta de diez años, al cap de deu anys. 25 a la vuelta de la esquina passada la cantonada. 26 a la vuelta de la esquina fig [muy cerca] a tocar, molt a la vora, a quatre passes, a prop. 27 a la vuelta de la esquina [por todas partes] pertot arreu, a tot arreu, a cada passa. Una cocinera así no la vas a encontrar a la vuelta de la esquina, una cuinera així no la trobaràs a tot arreu. 28 andar a vueltas con fig donar voltes a. 29 a vuelta de a còpia de. 30 a vuelta de correo a correu seguit, pel primer correu. 31 buscar las vueltas fig [a alguien] buscar les pessigolles. 32 cogerle las vueltas [a alguien] saber (o conèixer) el tarannà. 33 ¡con vuelta! fam [cosa prestada] que torni! 34 dar cien vueltas [pensar] donar voltes. 35 dar cien vueltas [superar] donar cent (o mil) voltes a algú. 36 dar la vuelta [alrededor] fer la volta. 37 dar la vuelta [al revés] girar al revés (o a l'inrevés, o de l'inrevés). Dar la vuelta a un jersey, girar el jersei al revés. 38 dar la vuelta [del derecho] del dret. 39 dar la vuelta de campana fer una volta de campana. 40 dar media vuelta fer mitja volta. 41 dar media vuelta fig [marcharse] girar cua, tocar el dos. 42 dar muchas vueltas donar-hi voltes i més voltes a una cosa. 43 darse una vuelta [por algún sitio] arribar-se. Cualquier día me daré una vuelta por tu casa, qualsevol dia m'arribaré a casa teva. 44 dar una vuelta fig [paseo] fer una volta. 45 dar vueltas [girar] fer (o donar) voltes (o giravoltes). 46 dar vueltas [pensar] donar voltes. 47 dar vueltas la cabeza rodar el cap. 48 de vuelta de tornada, de retorn. 49 estar de vuelta tornar a ésser aquí. ¡Ya estoy de vuelta!, ja torno a ésser aquí! 50 estar de vuelta de todo haver-ne vist de tots colors (o de verdes i de madures), tant donar-se'n de tot. 51 hacer dar vueltas [a alguien] fer anar d'un lloc a l'altre. 52 ¡hasta la vuelta! a reveure!, fins a la tornada! 53 no hay que darle vueltas fig i fam no cal donar-hi més voltes. 54 no tener vuelta de hoja [una cosa] no tenir retop. 55 poner de vuelta y media a uno deixar com un drap brut algú. 56 tomar la vuelta de mar anar (o tirar) a la volta de. 57 ¡vuelta! fam [exclamación de fastidio] tornem-hi! 58 vuelta a escena [de un artista] tornada a escena, retorn. 59 vuelta al ruedo taurom volta a l'arena. 60 vuelta al trabajo retorn a la feina (o al treball). 61 vuelta atrás marxa enrere. 62 vuelta ciclista volta ciclista. 63 vuelta de tierra mar volta d'en terra. |