1.
adular
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [halagar] adular, llagotejar. [...]
|
2.
requebrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: apretar] 1 galantejar, tirar floretes. 2 p fr [adular] adular, llagotejar. [...]
|
3.
enjabonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 ensabonar. 2 fig i fam [reprender] reptar. 3 fig i fam [adular] ensabonar, adular. [...]
|
4.
lisonjear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adular] llagotejar, adular. 2 [agradar, halagar] afalagar. v pron 3 alegrar-se, congratular-se, celebrar tr. Me lisonjeo de tu triunfo, m'alegro del teu triomf. [...]
|
5.
jabonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [la ropa, la barba, etc] ensabonar. 2 fig i fam [adular] ensabonar. [...]
|
6.
halagar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adular] afalagar. 2 [agradar] afalagar. Un espectáculo que halaga la vista, un espectacle que afalaga la vista. [...]
|
7.
barbear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tocar (o arribar) amb la barba. 2 [afeitar] barbejar, afaitar. 3 amer fam [adular] tocar (o fer) la barbeta. 4 fam fer caure [un boví agafant-lo pel morro]. v intr 5 [llegar a la altura] ranejar. 6 taurom [el toro] ensumar la barrera. [...]
|
8.
afilar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 esmolar, afilar. Afilar un cuchillo, esmolar un ganivet. 2 [sacar punta] afuar, refilar. 3 [con afilador, muela o piedra de afilar] esmolar, molar. 4 [un lápiz] fer punta a. 5 amer fam [cortejar] festejar. 6 fam [adular] ensabonar. v pron 7 afilar-se, aprimar-se. Afilársele la cara a uno [...]
|
9.
coro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
costat. 10 [adular] fer la gara-gara. [...]
|
10.
barba 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
barbas de alguien fig a les barbes d'algú. 19 hacer la barba [afeitar] fer la barba. 20 hacer la barba [adular] tocar (o fer) la barbeta. 21 llevar (o gastar) barba portar (o dur) barba. 22 por barba fam per barba, per cap. Toca a seis euros por barba, toquen sis euros per barba. 23 subirse a las barbas [...]
f 1 [parte de la cara] barba, mentó m, barbó m. 2 [pelo] barba. Barba cerrada, larga, espesa, barba serrada, llarga, espessa. 3 [de cabra, pez, etc] barba. 4 [de ballena] barba. 5 [enjambre] primer eixam m, eixam m primari. 6 [de la colmena] tapa del rusc. 7 pl [de las plantas] barbes, barbim m sing. 8 pl [del papel] barba sing. 9 pl [de las plumas] barba sing, barbicel·la sing. 10 pl [de una flecha] plomes. 11 pl barba sing. Las negras barbas del pirata, la negra barba del pirata. 12 barba cabruna bot [Tragopogon pratensis] barbeta, barba de cabra. 13 barba corrida barba completa, barba sense retocar. 14 barbas de chivo barba de boc. 15 con toda la barba fam amb tota la barra. 16 cuando las barbas del vecino veas pelar, echa las tuyas a remojar quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. 17 echar a las barbas clavar (o tirar, o fer petar) per la cara. 18 en las barbas de alguien fig a les barbes d'algú. 19 hacer la barba [afeitar] fer la barba. 20 hacer la barba [adular] tocar (o fer) la barbeta. 21 llevar (o gastar) barba portar (o dur) barba. 22 por barba fam per barba, per cap. Toca a seis euros por barba, toquen sis euros per barba. 23 subirse a las barbas de alguien fig [faltar al respeto] pujar a l'esquena d'algú, plantar cara a algú. 24 tener pocas barbas ésser barbamec. 25 tirarse de las barbas fig estirar-se els cabells. |