91.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que, per a allò que. Para lo que sirve..., per al que serveix...16 para lo que [en comparación de] comparat amb el que (o amb allò que). Todavía le pagan demasiado para lo que trabaja, encara li paguen massa comparat amb el que treballa. 17 para mí [a mi parecer] per a (o per) mi. 18 para que perquè [...]
|
92.
por
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de una acción] per. Todavía está por hacer, encara està per fer. Piso por alquilar, pis per llogar. 22 [reparto] per. Tocan a media docena por cabeza, toquen a mitja dotzena per cap. 23 [distribución temporal] el, la. Les pagan a tanto por hora, els paguen a tant l'hora. 24 [en detalle] per. Punto [...]
|
93.
bien
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bien encara que amb dificultats. Mal que bien acabó la carrera, encara que amb dificultats, va acabar la carrera. 71 más bien més aviat. Sentía más bien compasión que miedo, sentia més aviat compassió que por. 72 merecer bien de p fr merèixer l'agraïment de. 73 muy bien ben bé. Caben muy bien cinco mil [...]
|
94.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aconseguir. El partido ha sacado cincuenta diputados, el partit ha obtingut cinquanta diputats. 14 [mostrar] exhibir, fer veure. Todavía no ha sacado sus mañas, encara no ha exhibit les seves habilitats. 15 [hacer aparecer] fer sortir. Sacar los colores a la cara, fer sortir els colors a la cara. Le sacaron [...]
|
95.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pare. 25 fam [durar] tirar. Este traje tirará todavía todo el invierno, aquest vestit tirarà encara tot l'hivern. 26 fam [subsistir mejor o peor] tirar. Mira, voy tirando, mira, vaig tirant. 27 [esgrimir] tirar tr, esgrimir tr. Tirar a la espada, tirar l'espasa. 28 esport tirar, llançar, xutar. Tirar a [...]
|
96.
día
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) el dia. 15 antes del día [al amanecer] a trenc d'alba, a punta de dia (o d'alba). 16 antes del día [antes del alba] encara fosc, abans de l'alba. 17 a tantos días fecha (o vista) d'aquí a tants dies, d'avui en tants [dies]. 18 a tantos días fecha (o vista) econ [una letra, etc] a tants dies de vista [...]
|
97.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 veure-hi. Tienen ojos y no ven, tenen ulls i no hi veuen. No veo nada, no hi veig gens. v tr 2 veure. Ver una cosa, veure una cosa. No veo nada, no veig res. 3 [darse cuenta, percibir, entender] veure. Veo que no ha llegado, veig que encara no ha arribat. 4 [visitar a alguien [...]
|
98.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Estos zapatos están todavía buenos, aquestes sabates encara són bones. 6 [agradable] bo -ona. Pasar una buena tarde, passar una bona tarda. 7 [que obra bien] bo -ona. Un hombre bueno, un home bo. 8 [mucho] molt -a. Buenos dineros me ha costado, m'ha costat molts diners (o molts de diners que m'ha costat [...]
adj 1 bo -ona. Unas buenas tijeras, unes bones tisores. 2 [conveniente] bo -ona. Bueno para la salud, bo per a la salut. 3 [fácil] bo -ona, de bon. Un metal bueno de doblar, un metall bo de doblegar (o de bon doblegar). 4 [hábil] bo -ona. Tiene buenas manos, té bones mans. 5 [servible] bo -ona. Estos zapatos están todavía buenos, aquestes sabates encara són bones. 6 [agradable] bo -ona. Pasar una buena tarde, passar una bona tarda. 7 [que obra bien] bo -ona. Un hombre bueno, un home bo. 8 [mucho] molt -a. Buenos dineros me ha costado, m'ha costat molts diners (o molts de diners que m'ha costat). 9 [considerable] bo -ona. Hemos esperado una buena semana, ens hem esperat una bona setmana. 10 [irónicamente] ben bé. Se gastó sus buenos cinco euros, es gastà ben bé els seus cinc euros. 11 [sencillo] bo -ona. Un buen chico, un bon xicot. 12 a buenas a les bones. 13 ¿adónde bueno? vós per aquí? 14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona! 16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona! 17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia! 18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda! 19 ¡buenas! [por la noche] bona nit! 20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard! 21 ¡buenas! [al marcharse] adeu-siau!, estigueu bo (o bons)!, passi-ho bé! 22 ¡bueno! [está bien] bé!, d'acord!, conforme! 23 ¡bueno! [basta] ja està bé!, prou!, ja n'hi ha prou! 24 ¡bueno! [sorpresa] alça!, renoi! ¡Bueno! ¡No nos faltaba más que esto!, alça! només ens faltava aquesta! 25 ¡bueno, bueno, bueno...! [indicando confusión] a veure, a veure.... 26 bueno de bo per a, de bon. Una raíz buena de comer, una arrel bona per a menjar (o de bon menjar). 27 ¡bueno está...! ja està bé...! 28 ¡bueno está lo bueno! ja n'hi ha prou!, ja està bé! 29 dar por bueno donar per bo. 30 dar una buena a alguien clavar un bon juli (o una bona pallissa) a algú. 31 de buenas de bon humor. 32 de buenas a primeras [bruscamente] de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, quan menys t'ho penses. 33 de buenas a primeras [a primera vista] de primer moment, abans de tot (o de tota altra cosa), primer que res, en primer lloc, d'entrada, d'antuvi (o de bell antuvi), primer de tot, de primer cop d'ull. 34 ¿de dónde bueno? vós per aquí? 35 eso sí que está bueno aquesta sí que és bona. 36 eso sí que estaría bueno sí que la faríem bona. 37 está (o estás) bueno si està (o estàs) bé si, va (o vas) bé si. 38 ¡estamos buenos! estem (o anem) bé! 39 estar bueno [rico] ésser bo. Está muy bueno este pastel, és molt bo aquest pastís. 40 estar bueno [de salud] estar bo. 41 estar bueno [oportuno] estar bé, ésser oportú. Regañándole estuviste muy bueno, vas estar molt bé renyant-lo. 42 estar de buenas tenir la bona. 43 ¡estaría (o estaríamos) bueno (o buenos)! sí que la faríem bona! 44 estaría bueno que... ara fora bo que... 45 librarse de una buena deslliurar-se'n d'una de bona. 46 lo bueno el (o allò) que és bo, les coses bones. 47 lo bueno es que fam el bo del cas és que, la cosa bona és que. 48 lo bueno, si breve, dos veces bueno poques paraules i ben dites, com més curt millor. 49 por las buenas a les bones. 50 por las buenas [bruscamente] sense més ni més, de cop i volta. 51 por las buenas o por las malas si us plau per força, per força, de grat o per força. 52 ¡qué bueno! amer [¡qué bien!] que bé! ¡Que bueno que viniste!, que bé que hagis vingut! 53 ¡qué bueno sería que...! que bé aniria que...!, que n'aniria de bé que...! 54 ¿qué dice de bueno? què expliqueu (o dieu, o hi ha) de bo? 55 una buena una de bona. 56 venir bueno [un periódico] valer la pena, ésser interessant. 57 venirse a buenas anar a les bones. 58 verá (o verás, etc) lo que es bueno [en tono de amenaza] ja t'ho trobaràs. Sigue molestando y sabrás lo que es bueno, continua molestant i ja t'ho trobaràs. 59 verá (o verás, etc) lo que es bueno sabràs quin pa (o el pa que) hi donen. Cuando vayas a la mili sabrás lo que es bueno, quan vagis al servei sabràs quin pa hi donen. m i f 60 bo -ona. Los buenos y los malos, els bons i els dolents. |
99.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tot a sobre. Tiene dos años y todavía se lo hace encima, té dos anys i encara s'ho fa tot a sobre. 79 hacerse rogar fer-se pregar. 80 hacerse suyo fig [a alguien] fer-se seu. 81 ¿qué se habrá hecho de...? què se'n deu haver fet de...? [...]
|