1.
eludir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr eludir. [...]
|
2.
o 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [letra] o. Las oes, les os. [...]
|
3.
o 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
conj [reviste la forma u delante de una palabra que empiece por o o por ho] o. Juan o Pedro, en Joan o en Pere. Uno u otro, un o altre. [...]
|
4.
aludir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [hablar de] al·ludir, fer al·lusió. Aludir a unas amenazas, al·ludir a unes amenaces. 2 [referirse en un texto] al·ludir tr. Aludir a alguien en un discurso, al·ludir algú en un discurs. [...]
|
5.
burlar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [engañar] enganyar, enredar. 2 fig [desorientar] esquivar, eludir. El ladrón burló a sus perseguidores, el lladre va esquivar els seus perseguidors. 3 [eludir] eludir, evitar. Burlar la acción de la justicia, eludir l'acció de la justícia. v pron 4 [mofarse] burlar-se, riure's. [...]
v tr 1 [engañar] enganyar, enredar. 2 fig [desorientar] esquivar, eludir. El ladrón burló a sus perseguidores, el lladre va esquivar els seus perseguidors. 3 [eludir] eludir, evitar. Burlar la acción de la justicia, eludir l'acció de la justícia. v pron 4 [mofarse] burlar-se, riure's. |
6.
soslayar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 esbiaixar, obliquar. 2 [eludir] esquivar, defugir. [...]
|
7.
evadir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 evadir, eludir, defugir. v pron 2 evadir-se, escapar-se. [...]
|
8.
racanear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam 1 ésser garrepa. 2 [eludir el trabajo] ronsejar, remolejar. [...]
|
9.
evasión
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [huida] evasió. 2 [para eludir] evasió. 3 evasión de capitales evasió de capital. [...]
|
10.
rehuir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: huir] 1 defugir, eludir, esquivar. Rehuir un peligro, defugir un perill. 2 evitar, guardar-se pron. Rehuía pasar por allí, evitava de passar-hi. [...]
|