31.
nit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mitjanit. Cada mitjanit ella es despertava. gran nit, tard en la nit. matinada, en la frase de la matinada; s'usa per a significar les hores de la nit després de les dotze. A les dues de la matinada. a entrada de nit, el començament de la nit. 2 fosca. 3 Fer-se de nit: vesprejar [...]
|
32.
afortunat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sortóso sortat faust venturós feliç, que ocasiona felicitat. El dia feliç en què la vaig trobar. astruc benastruc benaventurós treure la rifa(fig.) pondre-li totes(a algú). A tu totes et ponen, i a mi tot em surt malament. eixir (a algú) el sol a mitjanit, tenir una sort inesperada. néixer amb [...]
|
33.
probablement
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
probable. presumptivamento presumiblement sens dubte(significa certament, però també s'usa en el sentit de probablement) a bon compte, segons allò que hom pot jutjar. A bon compte, no arribarà fins a mitjanit. deu(+ infinitiu). Deu fer fred, avui, a fora. Deu haver plogut, a la muntanya [...]
|
34.
eso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron demost 1 això, açò. Eso no me convence, això no em convenç. 2 a eso de cap a, devers, pels volts de. A eso de las nueve, cap a les nou. A eso de medianoche, devers mitjanit. 3 ¡eso! (o ¡eso es!) això mateix. 4 eso mismo això mateix. 5 ¡eso sí! això sí!6 ¡eso sí que no! això sí que no!, això [...]
|
35.
antípoda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Cp. antisci o antec: el qui ocupa, en la terra, un punt situat en el mateix meridià que un altre, però en distint hemisferi i la mateixa latitud, periecs: dit dels qui viuen en el mateix paral·lel però en meridians oposats, de manera que quan per a l'un és migdia per a l'altre és mitjanit 2 [...]
|
36.
noche
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
noche al vespre. 5 al caer la noche a boca (o entrada) de nit (o de fosc). 6 a media noche a mitjanit. 7 ¡buenas noches! bona nit!, bona nit i bona hora!8 cerrar la noche caure la nit. 9 de la noche de la nit. 10 de la noche a la mañana en un tancar i obrir d'ulls, de cop i volta, de la nit al dia. 11 [...]
|
37.
sol 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a mitjanit fig i fam [tenir una sort inesperada] caerle (o tocarle) a uno la lotería. 16 entrar a algú el sol al cap med coger (o pillar) una insolación. 17 farà bon sol fig i fam el día del juicio, cuando las ranas críen pelo. Farà bon sol quan et tornaré els diners, el día del juicio te devolveré [...]
|
38.
aproximadament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
homes. a la ratlla de si fa no fa cosa de. Fa cosa d'un any. entorn de. Entorn de mitjanit. Entorn de dues roves. pels volts de, temps aproximat. Vindrem pels volts de Nadal. al tombant de(parlant de l'hora). Va arribar al tombant de les vuit. Cp. passar bou per bèstia grossa (locució). Manuel [...]
|
39.
caer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
noche, el día, etc] caure. 10 [fallar] fallar, fracassar. No ha aprobado porque cayó en la gramática, no ha aprovat perquè ha fallat en la gramàtica. 11 [presentarse] deixar-se caure. Cayó en mi casa a medianoche, es va deixar caure a casa meva a mitjanit. 12 [en una trampa, emboscada, etc] caure. 13 [...]
VERB MODEL v intr 1 [hacia abajo] caure. 2 [colgar] caure. 3 [un vestido] penjar. La falda te cae por un lado, la faldilla et penja per un costat. 4 [sucumbir] caure. 5 [decaer] decaure, perdre, anar de caiguda. 6 [pecar] caure. 7 [los colores] perdre. 8 [el sol] declinar, pondre's pron. 9 [la noche, el día, etc] caure. 10 [fallar] fallar, fracassar. No ha aprobado porque cayó en la gramática, no ha aprovat perquè ha fallat en la gramàtica. 11 [presentarse] deixar-se caure. Cayó en mi casa a medianoche, es va deixar caure a casa meva a mitjanit. 12 [en una trampa, emboscada, etc] caure. 13 [sobrevenir] caure. 14 [la lotería, un premio, etc] tocar, caure. Me ha caído el gordo, m'ha tocat la grossa. 15 [en cierta fecha] caure. Navidad cae en martes, Nadal cau en dimarts. 16 [adivinar] caure-hi (o caure en). ¿Cuál es su significado? Ahora no caigo, quina és la seva significació? Ara no hi caic. 17 [encontrarse en un lugar] caure. 18 [pertenecer] pertànyer, formar part de. No cae dentro de mis atribuciones, no pertany a les meves atribucions. 19 caer bajo ésser de, pertànyer a. Caer bajo la jurisdicción de, ésser de la jurisdicció de. 20 caer bien (o mal) caure bé (o malament). 21 caer como chinches (o como moscas) morir (o caure) com mosques. 22 caer dentro de pertànyer a, formar part de. 23 caer de su peso (o por su propio peso, o de suyo) fig caure pel seu propi pes. 24 caer encima caure sobre (o damunt). 25 caer en el garlito (o en el lazo, o en la trampa) caure al parany (o a la trampa). 26 caer enfermo (o malo) caure malalt. 27 caer en manos (o en poder) de caure en mans (o en poder) de. 28 caer en redondo caure rodó. 29 caer fuera de no pertànyer, no formar part de. 30 caer gordo no fer gens de gràcia. 31 caer muy bajo [en dignidad] caure molt avall. 32 caer por caure (o trobar-se) per. 33 cayendo y levantando aquí caic, aquí m'aixeco. 34 cayó cuan largo era (o cayó de plano) va caure ben llarg (o tot pla). 35 dejar caer deixar caure, deixar anar. 36 dejarse caer deixar-se anar. Se dejó caer en el sillón, es va deixar anar en la butaca. 37 dejarse caer [presentarse] deixar-se caure, treure el nas. 38 dejarse caer con fig despenjar-se amb. 39 estar al caer [a punto de suceder] estar per caure (o si cau no cau). 40 ¡ya caigo! ja hi caic!v tr 41 pop deixar caure. ¡No caigas la botella!, no deixis caure l'ampolla!v pron 42 caure intr. Caerse de sueño, caure de son. Me he caído, he caigut. 43 [de miedo, risa, etc] morir-se. 44 caerse redondo caure rodó. |