181.
comer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
què fer estelles. 22 ser de buen comer [una persona] menjar amb gust (o amb plaer), no ésser un llepafils. 23 ser de buen comer [una comida] fer de bon menjar. v pron 24 [con exageración] menjar-se. Se ha comido un pan entero, s'ha menjat un pa sencer. 25 fig [en todos los sentidos figurados [...]
v tr 1 menjar. Comer pan, menjar pa. 2 [una cantidad determinada] menjar-se pron. Comer la carne, menjar-se la carn. 3 [al mediodía] menjar per dinar. Hoy hemos comido paella, avui hem menjat paella per dinar. 4 [por la noche] menjar per sopar. 5 [corroer] menjar-se pron. El agua come las piedras, l'aigua es menja les pedres. 6 [consumir] menjar-se pron, rosegar. La rabia le come, la ràbia se'l menja. 7 jocs [ajedrez o damas] menjar-se pron, matar. Comer la reina, menjar-se la reina. 8 sin comerlo ni beberlo fig i fam sense moure un dit (o un peu, o una mà), sense fer-hi res, sense tenir-hi art ni part. Se encontró rico sin comerlo ni beberlo, es va veure ric sense moure un dit. v intr 9 menjar. 10 [al mediodía] dinar. Comemos a las dos, dinem a les dues. 11 [por la noche] sopar. 12 comer como un sabañón (o un regimiento, o por cuatro) menjar com una llima (o com un ogre, o com un llop), ésser una llima. 13 dar de comer donar menjar. Dar de comer al hambriento, donar menjar al qui té fam. 14 dar de comer [a un niño] péixer. 15 dar de comer fig donar per a viure. El negocio no da de comer, el negoci no dona per a viure. 16 donde comen dos comen tres allà on menja un en mengen dos. 17 echar de comer [a los animales] donar menjar. 18 el comer y el rascar todo es empezar la gana ve menjant. 19 no comer ni dejar comer fig no fer ni deixar fer. 20 no tener qué (o de qué) comer no tenir res per a menjar, no tenir un pa a la post. 21 no tener qué (o de qué) comer [ser pobre] no tenir de què fer estelles. 22 ser de buen comer [una persona] menjar amb gust (o amb plaer), no ésser un llepafils. 23 ser de buen comer [una comida] fer de bon menjar. v pron 24 [con exageración] menjar-se. Se ha comido un pan entero, s'ha menjat un pa sencer. 25 fig [en todos los sentidos figurados] menjar-se. Se come la mitad de las palabras, es menja la meitat dels mots. Se ha comido la herencia de su padre, s'ha menjat l'herència del seu pare. 26 [concomerse] consumir-se de picor. 27 comerse con los ojos (o con la vista) fig [algo o a alguien] menjar-se amb els ulls (o amb la vista). 28 comerse unos a otros fig estar com gat i gos. 29 comerse vivo a uno menjar algú viu (o de viu en viu). 30 está para comérselo (o comérsela) fig és d'allò més bonic, te'l menjaries a petons. 31 ¿y eso con qué se come? com lliga, tot això?, com es compagina, tot això? |
182.
gust
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [sabor] sabor, gusto. Aquest xarop té molt mal gust, este jarabe tiene muy mal sabor. 2 [plaer] gusto, ganas f pl. Menja amb un gust!, ¡come con un gusto!3 [cosa no indispensable] gusto, capricho. No podem permetre'ns cap gust, no podemos permitirnos ningún capricho. 4 [afecció] gusto, afición [...]
|
183.
copular
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. unir, reunir. 2 v. intr. Unir-se carnalment. folgar-se(euf.). Es va folgar amb ella amb molt gran plaer (Boades, citat per Alc.). jeure (o jaure) (amb algú), tenir-hi relacions sexuals. dormir amb (algú), íd. conèixer (una dona), en llenguatge bíblic, íd. ajuntar-se cardar(vulg.), [...]
|
184.
regal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Gust donat als sentits i, fig. a l'ànima: plaer. 2 Do material que hom fa a algú. presentCp. ofrena obsequi finesa, petit regal que hom fa com a expressió d'afecte. espòrtula sorpresa, regal inesperat. estrena(hab. en pl.), regal que hom dona com a gratificació d'un servei. Donar, rebre [...]
|
185.
gusto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. El gusto griego, el gust grec. 5 gust, plaer. He tenido mucho gusto en saludarle, he tingut molt de gust a saludar-vos. 6 [voluntad] voluntat f. Hace siempre su gusto, fa sempre la seva voluntat. 7 a gusto [con gusto] de gust. He pagado muy a gusto, he pagat molt de gust. 8 a gusto [bien] a gust [...]
|
186.
agradable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Que agrada, que fa plaer. agradóso agradívol, afable, de tracte agradable. abellidor. Amb paraules abellidores. amè, es diu d'un lloc agradable a la vista. Una fondalada amena. També es diu d'una cosa que entreté, que recrea (comèdia, lectura, conversa, tracte, etc.). rialler, d'aspecte [...]
|
187.
molèstia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, molèsties de la vida. Cp. disgust, flagell (fig.). Ant. Comoditat. Plaer. Delícia. Gust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
188.
fer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[causar un efecte] hacer. Fer bé, mal, fer ombra, hacer bien, mal, hacer sombra. 23 causar, dar. Fer plaer, goig, causar placer, gozo. 24 [anys] cumplir, hacer. Avui fa dotze anys, hoy cumple doce años. 25 [dir] decir. Ell va fer: calleu tots!, él saltó y dijo: ¡callad todos!26 [obrar d'acord amb una [...]
|
189.
acostumar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'habitual. familiaritzar 2 (acostumar-sepron.) contreure el costum de prendre l'avés de fer-se. Cal fer-se a tot. aviciar-se, acostumar-se a una cosa pel plaer que hom hi troba. enllaminir-se, íd. engormandir-se, íd. 3 soler. Ant. Desacostumar. Desavesar. Deshabituar. Fer perdre l'avés. 4 v. intr [...]
|
190.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
doble. sobrer, que ultrapassa la mesura normal en grandor. sobirà(menyspreu, follia, plaer, etc.) majúscul(escàndol, ensurt, sorpresa, etc.) intens(fred, odi, joia, etc.) soberg. El gos era alt i soberg. indescriptible imponderable voluminós gros(fig.). Un gros contratemps. [...]
|