31.
conjurar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer un conjur] conjurar. Conjurar els esperits, els morts, conjurar a los espíritus, a los muertos. 2 [pregar] conjurar, rogar. Et conjuro que no ho facis, te conjuro a que no lo hagas. 3 [allunyar] conjurar. Conjurar un perill, conjurar un peligro. v pron 4 [conspirar] conjurarse [...]
|
32.
pregadeu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
Insecte de l'ordre dels dictiòpters, de cos allargat, generalment verd o marró, notable per la manera com posa les seves potes anteriors, llargues i robustes, que recorda una persona en actitud de pregar. [...]
|
33.
invitar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [a una festa] invitar. Han invitat al casament tots els amics i coneguts, han invitado a la boda a todos los amigos y conocidos. 2 [a un àpat] invitar, convidar. 3 [pregar de fer una cosa] invitar. M'invità a asseure'm al seu costat, me invitó a sentarme a su lado. 4 [ordenar] invitar. Els [...]
|
34.
cridador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. pregoner nunci muetzí, cridador musulmà que, des del minaret d'una mesquita, anuncia l'hora de pregar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
oració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 discurs. 2 En gram.: frase. 3 (En llenguatge religiós) pregàriao preguera deprecació, acció de pregar que un mal sigui allunyat. rogació, usat solament en ocasió de certes oracions específiques de la litúrgia catòlica. rogatives, oracions públiques en temps de destret. invocació [...]
|
36.
futur
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. esdevenidor. Les generacions esdevenidores. venidor. Els temps venidors. a venir. Els llibres protocanònics de la Bíblia no parlen mai d'una vida a venir. Ant. Pretèrit. Passat. 2 m. Allò que serà. avenir esdevenidor benavenir, prosperitat futura. Pregar pel benavenir d'algú. demà [...]
|
37.
demanar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sol·licitar. Sol·licitar un favor, una plaça, etc. pregar, demanar respectuosament; esp. demanar a Déu. pidolar, demanar humilment alguna cosa. mendicar, íd. suplicar, demanar amb submissió i humilitat. captar(->), demanar almoina. acaptar(->), demanar almoines per a un fi piadós. postular [...]
|
38.
dejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 27 dejarse llevar por deixar-se dur (o portar) per. Dejarse llevar por los celos, deixar-se dur per la gelosia. 28 dejarse rogar fer-se pregar. 29 dejarse ver fam deixar-se veure. Por fin se dejó ver, a la fi es deixà veure. [...]
v tr 1 deixar. He dejado al niño con mis padres, he deixat el nen amb els meus pares. Déjalo ir a la fiesta, deixa'l anar a la festa. Dejar estéril una tierra, deixar estèril una terra. 2 [olvidar] deixar. Me lo he dejado en casa, m'ho he deixat a casa. 3 deixar, abandonar. Por ella ha dejado a la mujer y los hijos, per ella ha deixat la dona i els fills. 4 deixar, cessar. Esto ha dejado de tener interés, això ha deixat de tenir interès. Dejó de estudiar, va deixar d'estudiar. 5 parar. Ha dejado de llover, ha parat de ploure. 6 donar, produir. Sus negocios le han dejado grandes beneficios, els seus negocis li han donat grans beneficis. 7 ¡deja eso! (o ¡déjalo!, o ¡déjalo estar!) deixa-ho córrer! 8 dejar aparte deixar de banda. 9 dejar atrás deixar endarrere (o darrere, o enrere). 10 dejar caer fig deixar caure. Mientras hablábamos dejó caer que quería abandonar los estudios, mentre parlàvem va deixar caure que volia abandonar els estudis. 11 dejar correr deixar córrer. 12 dejar decir (o hablar) deixar dir (o parlar). 13 dejar dicho fer dir, avisar. Dejé dicho que no me molestara nadie, vaig fer dir que no em molestés ningú. 14 dejar que deixar, permetre de. Deja que tu mujer trabaje, deixa treballar la teva dona. Déjale que se defienda, deixa'l defensar-se. 15 dejar (o dejar mucho, o bastante) que desear deixar (o deixar molt, o bastant) a desitjar. 16 dejémoslo así deixem-ho així. 17 no dejar de no deixar de. No dejes de llamarme, no deixis de trucar-me. 18 no dejes para mañana lo que puedes hacer hoy el que puguis fer avui, no ho deixis per a l'endemà (o no ho esperis fer demà). 19 si me dejan si m'ho deixen fer, si m'ho permeten. v pron 20 fer-se. El frío se deja ya sentir, el fred ja es fa sentir. 21 deixar-se. Dejarse llevar por la multitud, deixar-se portar per la multitud. 22 [descuidarse] deixar-se, deixar-se anar. 23 dejarse caer fig i fam deixar-se caure. Se dejó caer por la reunión, es va deixar caure a la reunió. 24 dejarse convencer deixar-se convèncer. 25 dejarse de deixar-se de. Déjate de tonterías, deixa't de bestieses. 26 dejarse ir deixar-se, deixar-se anar. 27 dejarse llevar por deixar-se dur (o portar) per. Dejarse llevar por los celos, deixar-se dur per la gelosia. 28 dejarse rogar fer-se pregar. 29 dejarse ver fam deixar-se veure. Por fin se dejó ver, a la fi es deixà veure. |
39.
dios
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 déu. Un dios pagano, un déu pagà. 2 [en mayúscula] Déu. Rogar a Dios, pregar Déu. 3 pl déus. Los dioses griegos, els déus grecs. 4 a Dios gracias (o gracias a Dios) gràcies a Déu. 5 a Dios rogando y con el mazo dando ajuda't i t'ajudaré, ajuda't i Déu (o el cel) t'ajudarà. 6 alabado sea Dios [...]
|
40.
déu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dios. Un déu pagà, un dios pagano. El diner és el seu déu, el dinero es su dios. 2 [en majúscula] Dios. Pregar Déu, rogar a Dios. 3 a Déu sien dades! [resposta a un gràcies] de nada. 4 ajuda't i Déu (o el cel) t'ajudarà ayúdate y el cielo (o Dios) te ayudará, ayúdate y ayudarte he, a Dios [...]
|