131.
tolerar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 consentir. No sé com els seus pares li consenten això que fa. perdonar. Aquests excessos no es poden perdonar. comportar. No es comprèn que el seu marit li comporti que vesteixi així. sofrir aguantar permetre suportar(->) deixar passar. Aquesta no te la puc deixar passar: és massa [...]
|
132.
Equivalències castellà - català. sociedad de gananciales f
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
sociedad de gananciales f - societat de guanys f Règim econòmic conjugal en què
marit i muller posen en comú els beneficis obtinguts per tots dos, de manera
que, en cas de dissolució del matrimoni, el patrimoni es divideix per la meitat
entre tots dos, independentment de l'aportació real de cadascú. [...]
v tr 1 agafar, aferrar. Agarrar un cubo por el asa, agafar una galleda per la nansa. 2 [con fuerza] agarrar. 3 fig i fam [obtener] aconseguir, obtenir, pescar, treure. Agarrar un buen puesto de trabajo, aconseguir un bon lloc de treball. 4 [el sueño] agafar. 5 enganxar, pescar. Agarrar un buen marido, pescar un bon marit. 6 guanyar. Agarró unos puntos en la clasificación, guanyà uns quants punts en la classificació. 7 [recibir] arreplegar, endur-se'n. Agarró dos bofetadas, se'n va endur un parell de bufetades. 8 [coger] agafar, pescar. Agarrar un resfriado, pescar un refredat. 9 [tener] tenir. Agarró un buen susto, tingué un bon esglai. 10 [alcanzar] atrapar, arreplegar, agafar. No han podido agarrarme, no han pogut atrapar-me. 11 agarrarla [emborracharse] agafar la (o una) pinya, agafar una mona. 12 agarrar y... [como quien no hace la cosa] i així, com aquell qui res.... Agarró y se bebió la botella entera, i així, com aquell qui res, es va beure tota l'ampolla. 13 agarrar y... [de pronto] i, sense més ni més.... Agarra y le da un tortazo, i, sense més ni més, li venta plantofada. 14 no saber por dónde agarrarlo fig no saber pas per on (o per quin cap) agafar-ho. v intr 15 [arraigar] agafar, arrelar. El pino piñonero agarra bien en la arena, el pi pinyoner agafa bé en el sauló. 16 amer [ir] enfilar (tr o intr), tirar, agafar tr. Agarra por esta calle, enfila [per] aquest carrer. 17 [girar] trencar, tombar. Después de aquella casa agarra por la derecha, després d'aquella casa trenca a la dreta. v pron 18 agafar-se, aferrar-se. Agarrarse a la barandilla para no caerse, agafar-se a la barana per no caure. 19 arrapar-se, enganxar-se. El musgo agarrado a la roca, la molsa arrapada a la roca. 20 fig agafar-se. Se agarra a cualquier excusa para no hacer lo que debe, s'agafa a qualsevol excusa per no fer el que ha de fer. 21 fam [pegarse] abraonar-se, agarbonar-se. 22 agarrarse del brazo anar de bracet. ![]() |
133.
agarrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido, pescar un bon marit. 6 guanyar. Agarró unos puntos en la clasificación, guanyà uns quants punts en la classificació. 7 [recibir] arreplegar, endur-se'n. Agarró dos bofetadas, se'n va endur un parell de bufetades. 8 [coger] agafar, pescar. Agarrar un resfriado, pescar un refredat. 9 [tener] tenir [...]
|
134.
aflicció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, dolor moral vivíssim. desconsol desconsolació desesper. La pobra dona ha perdut alhora marit i fills; imagina't quin desesper! trastorn. Quin trastorn, aquella pobra gent: en un any han perdut tota la hisenda. desconhorto desconhortament angoixa, opressió de l'ànim. amargura(fig.) agonia [...]
|
135.
atrapar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Arribar a agafar algú o alguna cosa que fuig. aconseguir. Si no us torbeu pel camí, els aconseguireu abans d'arribar a la collada. engalzar argollar, arreplegar, atrapar (s'usa especialment en sentit fig.). La Maria ha argollat un bon marit. copsar, atrapar al vol. tomaro entomar, íd. 2 [...]
|
136.
boig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
>) eixelebrat (->) insensat (en afers seriosos) estòlid(lit.) delirant ximple (->) esmaperdut haver-se begut el seny (o l'enteniment) faltar-li un bull (en sentit propi i especialment en sentit fig., ésser poc assenyat). Al seu marit li falta un bull. 3 apassionat. 4 Fer tornar com boig [...]
|
137.
así
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cinco kilómetros o así, era a cinc quilòmetres si fa no fa. 34 puesto que así es ja que és així. 35 si así como... si en comptes de...Si así como me lo dijo ella me lo hubiera dicho su marido, si en comptes de dir-m'ho ella m'ho hagués dit el seu marit. 36 y así [así pues] així doncs. Y así ya puedes [...]
|
138.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marido para dar a las otras en las narices, va portar el seu marit per deixar les altres amb un pam de nas. 12 darse (o dar) de narices fig i fam [tropezar] topar (o anar a petar) de morros. Iba leyendo y se dio de narices contra un árbol, anava llegint i va topar de morros contra un arbre. 13 darse de [...]
|
139.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el seu marit. 31 sacar a relucir fig i fam [citar] portar a col·lació, sortir a parlar de. 32 sacar a relucir fig i fam [sin oportunidad] retreure, clavar per la cara (o pels bigotis). Siempre saca a relucir los favores que me ha hecho, sempre em retreu (o em clava per la cara) els favors que m'ha [...]
|
140.
desig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Li va venir el rampell d'anar-se'n. cupiditato cobdícia, desig immoderat de diners. avidesao aviditat, desig immoderat d'una cosa. enveja. Mon marit tenia enveja de menjar carn de cabrit (cançó popular). gana(->), desig de menjar. caprici(->) 2 taca. Manuel Franquesa i [...]
|