11.
zumbar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 bonir, brunzir, brumir. 2 [los insectos] brunzir, bonir, bugonar. 3 ranejar. No tiene los cincuenta años pero le zumban, no té cinquanta anys, però hi raneja. 4 ir zumbando fam anar rabent, anar com un llamp. v tr 5 fam ventar, clavar. Zumbar un buen coscorrón, ventar un bon calbot. 6 [...]
|
12.
llampada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [esclat de llum] resplandor m, fulgor m, destello m. 2 de llampada [rabent] a escape, a tota mecha. Va passar per davant nostre de llampada, pasó por delante de nosotros a escape. 3 de llampada [d'esquitllentes] de (o al) soslayo, de reojo. Només l'he vista de llampada, solo la he visto de [...]
|
13.
veloç
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ràpid. rabent vertiginós impetuós. Un torrent impetuós. furient córrer més que el vent (o que el pensament) córrer com la tramuntana Cp. brunzent o brument Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
14.
pitar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [con silbido] xiular. 2 [con claxon] tocar (o sonar) el clàxon (o la botzina). 3 fig i fam [marchar] rutllar, marxar. Esto no pita, això no rutlla. 4 salir pitando fig i fam sortir rabent (o disparat, o com un llamp). v tr 5 xiular. Pitar a un actor, xiular un actor. 6 esport [un árbitro [...]
|
15.
descolgar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
rabent. Los esquiadores se descolgaban por las pistas, els esquiadors davallaven rabents per les pistes. 6 fig i fam [destaparse] despenjar-se. Se ha descolgado con una gran novedad, s'ha despenjat amb una gran novetat. 7 fig i fam [dejarse caer, presentarse] despenjar-se, deixar-se caure. Se descuelga [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 despenjar. Descolgar una lámpara, despenjar un llum. 2 [un balcón, una iglesia] desguarnir. v pron 3 despenjar-se. 4 [bajar escurriéndose] esguimbar-se, rossolar intr. Descolgarse por un terraplén, esguimbar-se per un marge. 5 [bajar rápidamente] davallar intr rabent. Los esquiadores se descolgaban por las pistas, els esquiadors davallaven rabents per les pistes. 6 fig i fam [destaparse] despenjar-se. Se ha descolgado con una gran novedad, s'ha despenjat amb una gran novetat. 7 fig i fam [dejarse caer, presentarse] despenjar-se, deixar-se caure. Se descuelga por aquí de cuando en cuando, es despenja per aquí de tant en tant. ![]() |
16.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ara surts amb bestieses. 27 salir disparado fig sortir disparat (o rabent, o com una bala). 28 salir empatados [votación] sortir (o restar) empatats. 29 salir mal parado fig sortir-ne malparat. 30 salir pitando (o de estampía) sortir rabent (o disparat, o com una bala, o com un llamp). 31 salir por [...]
|
17.
ràpid
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 veloç rabent fuento furientCp. impetuós ivaçós(ant.) lleuger. Tan gros com és, quan corre és molt lleuger. vertiginós, dit d'una velocitat, d'un moviment. galopant(fig.). Una tisi galopant. alíger 2 Que es mou o obra molt de pressa. prest cuitat. Amb passos cuitats. prompte, ràpid a obrar [...]
|
18.
sortir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
amb bestieses, siempre sales con tonterías. 22 sortir a trobar algú salir al encuentro de alguien. 23 sortir com [assemblar-se] salir a. Ha sortit com el seu pare, ha salido a su padre. 24 sortir malament salir mal. 25 sortir rabent (o disparat) salir disparado (o pitando, o de estampía). 26 sortir-se [...]
|