[Se conjuga como: hacer] vtr 1 [destruir] desfer. 2 [vencer] desfer, vèncer. 3 [disolver, derretir, desmenuzar, desintegrar] desfer. Deshacer un terrón de azúcar en un líquido, desfer un terròs de sucre en un líquid. 4 [un camino] desfer. 5fig [abatir] desfer. Tantas desgracias le han deshecho, tantes desgràcies l'han desfet. 6fig desfer. Su muerte deshizo muchos proyectos, la seva mort va desfer molts projectes. 7fig desfer, dissipar, aclarir. Deshacer un misterio, desfer un misteri. 8 [contrato] desfer, anul·lar.
vpron 9 desfer-se. Deshacerse de un enemigo, desfer-se d'un enemic. 10 trencar-se, partir-se, esmicolar-se. El jarrón cayó al suelo y se deshizo en mil pedazos, la gerra va caure a terra i es va trencar en mil bocins. 11 [disolverse, derretirse] desfer-se, fondre's. 12 [esforzarse] fer mans i mànigues, maldar intr, basquejar intr, desmanegar-se. Se deshace por terminar pronto, malda per acabar aviat. 13 desfer-se. Deshacerse por uno, desfer-se per algú. 14 [en llantos, lágrimas, cumplidos, alabanzas] desfer-se. 15 [desembarazarse] desfer-se, desembarassar-se, desempallegar-se. 16deshacerse en desfer-se en. La nieve se deshace en agua, la neu es desfà en aigua.