101.
prosperar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
home de sort: a tu totes et ponen. Ant. Ballar de capoll. Anar a (o de) mal borràs. Estancar-se. Aturar-se. Empitjorar. Anar de caiguda. Decaure. Anar per portes. Caure de l'escambell (una persona). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
102.
buit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. badívol, que ofereix un espai buit o desocupat. Aneu a ballar a la sala, que és badívola. desmantellat, que és buit perquè n'han tret els objectes que habitualment l'ocupen. Una habitació desmantellada. desocupato lliure exhaust. La caixa està exhausta de diners. balmat, que és buit de [...]
|
103.
aigua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
viento en popa. 38 anar aigua avall fig ir de capa caída. 39 ballar l'aigua als ulls d'algú fig i fam bailar el agua a alguien. 40 ésser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua) ser claro como (o tan claro como, o más claro que) el agua. 41 ésser home a l'aigua fig ser hombre al agua, estar perdido. 42 [...]
|
104.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sang pel nas. 36 sonarse las narices mocar-se. 37 tener a alguien agarrado por las narices fig i fam tenir algú dins del puny, fer ballar algú com una baldufa. 38 tener delante de las narices tenir davant del nas. [...]
|
105.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua). 64 ¡al agua! a l'aigua!65 bailar el agua a alguien fig i fam ballar l'aigua als ulls a algú. 66 bañarse en agua de rosas fig fregar-se les mans. 67 claro como el agua fig més clar que l'aigua. 68 como pez en el agua com un peix a l'aigua. 69 como quien se bebe [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [líquido] aigua. Un chorro de agua, un doll d'aigua. Un agua muy clara, una aigua molt clara. 2 [lluvia] aigua, pluja. Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua. 3 [vertiente] aiguavés m, vessant m. Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos. 4 [lágrimas] llàgrimes pl, plor m. 5 [orina] aigua, riu m fam. 6 mar [agujero] via d'aigua. 7 mar [flujo o reflujo] marea. 8 mar corrent m [marí], correntia. 9 pl [de un diamante] aigües. 10 pl [de una tela, madera, etc] aigües. 11 pl mar aigües. Aguas internacionales, aigües internacionals. 12 pl [estela] aigües. Seguir las aguas de un buque, seguir les aigües d'un vaixell. 13 agua abajo (o aguas abajo) aigua avall. 14 agua arriba (o aguas arriba) aigua amunt. 15 agua artesiana aigua artesiana. 16 agua bendita aigua beneita (o lustral). 17 agua blanda aigua blana. 18 agua cruda (o gorda, o dura) aigua dura (o crua). 19 agua de azahar (o de nafa) aiguanaf. 20 agua de borrajas (o cerrajas) fig foc d'encenalls. 21 agua de cal aigua de calç. 22 agua de Colonia aigua de Colònia. 23 agua de fregar aigua dels plats. 24 agua de lejía lleixiu. 25 agua delgada aigua blana. 26 agua de limón llimonada. 27 agua de lluvia (o llovediza) aigua de pluja. 28 agua de manantial aigua de font (o de pou). 29 agua de olor aigua d'olor, aigua de colònia. 30 agua de rosas aigua-ros, aigua de roses. 31 agua de socorro [bautizo] baptisme d'emergència. 32 agua dulce aigua dolça. 33 agua estancada aigua moixa (o morta). 34 agua fuerte [ácido nítrico] aiguafort. 35 agua mineral aigua mineral. 36 agua natural aigua natural (o de l'aixeta). 37 agua nieve aiguaneu. 38 agua oxigenada aigua oxigenada. 39 agua pasada no mueve molino fig d'aigua passada molí no en mou. 40 agua pesada aigua pesant. 41 agua potable aigua potable. 42 agua que no has de beber, déjala correr fig olla que no has de menjar, deixa-la cremar. 43 agua regia aigua règia. 44 agua sal aigua-sal, salmorra. 45 agua salobre aigua salabrosa. 46 aguas de creciente marea alta, flux, plenamar, plena, creixa. 47 aguas de menguante marea baixa, reflux, baixamar. 48 aguas jurisdiccionales aigües jurisdiccionals. 49 aguas llenas marea alta, mar plena, plenamar. 50 aguas madres [de la sal] aigües mares (o de cristal·lització). 51 aguas mayores les feines, de ventre, de cos. Hacer aguas mayores, fer les feines, fer de cos. 52 aguas menores orins, pixats, aigua. 53 aguas muertas [estancadas] aigua morta (o moixa). 54 aguas muertas [marea muerta] aigües mortes, marea morta (o de quadratura). 55 aguas sucias (o residuales) aigües fecals, aigües residuals, aigües negres. 56 aguas territoriales aigües territorials (o jurisdiccionals). 57 aguas vertientes [del tejado] aigua de pluja. 58 agua termal (o aguas termales) aigua termal. 59 ¡agua va! fig ep!, alerta!, compte! 60 agua viva [corriente] aigua viva (o corrent). 61 aguas vivas aigua viva (o corrent). 62 aguas vivas [marea viva] aigües vives, marea viva. 63 ahogarse en un vaso de agua negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua). 64 ¡al agua! a l'aigua! 65 bailar el agua a alguien fig i fam ballar l'aigua als ulls a algú. 66 bañarse en agua de rosas fig fregar-se les mans. 67 claro como el agua fig més clar que l'aigua. 68 como pez en el agua com un peix a l'aigua. 69 como quien se bebe un vaso de agua fam com aquell qui res, com bufar i fer ampolles. 70 cubrir aguas [edificio] cobrir, posar la teulada. 71 dar un agua [a la ropa] fer una ensabonada [lleugera]. 72 dar un agua [con lavadora] fer una passada. 73 del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo no et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. 74 echar agua al vino fig aigualir, descafeïnar. 75 echar agua en el mar fig tirar aigua a mar. 76 echar el agua batejar. 77 echarse al agua fig [arriesgarse] tirar-s'hi de cap. 78 es agua sucia [café] és aigüeroles. 79 esperar como agua de mayo esperar amb candeletes. 80 estar con el agua al cuello fig estar amb l'aigua fins al coll. 81 estar hecho un agua [sudado] estar xop [de suor]. 82 esto es agua pasada fig això ja està dat i beneït. 83 hacer agua mar [una embarcación] fer aigües. 84 hacer aguas mayores fer de cos, anar de ventre. 85 hacer aguas menores orinar, pixar, fer un riu fam. 86 hacérsele a uno la boca agua fer venir a algú aigua a la boca. 87 irse al agua fig [fracasar] anar-se'n al cel, naufragar, sortir femella, tornar-se aiguapoll. 88 llevar el agua a su molino fig portar (o fer anar) l'aigua al seu molí. 89 meterse en agua [el tiempo] emplujar-se, aigualir-se. 90 nadar (o estar) entre dos aguas fig nedar entre dues aigües. 91 no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. 92 parecerse como dos gotas de agua semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar el agua (o las aguas) mar tancar la via d'aigua. 99 tomar las aguas [un enfermo] prendre les aigües. 100 venir como agua de mayo fam venir a bon punt. 101 volver las aguas por donde solían ir fig tornar al seu curs normal. |
106.
cap 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
se li ha assentat el cap, este chico ya ha sentado la cabeza. 34 assentir amb el cap asentir con la cabeza. 35 ballar pel cap [recordar vagament] rondar por la cabeza. 36 cap atòmic tecnol cabeza atómica. 37 cap baix (o cot) cabizbajo, con las orejas gachas. 38 cap blanc [cabells blancs] cabello [...]
|
107.
arruïnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la butxaca(d'algú), deixar-lo arruïnat. 4 (arruïnar-sepron.) anar a (o de) mal borràs, arruïnar-se. empobrir-se(->) descabalar-se deixar-hi els ossos(en un afer, etc.) caure en la misèria ballar el capoll(fig.) restar amb la camisa a l'esquena perdre bous i esquelles, perdre-ho tot [...]
|
108.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fer-se un garbuix (o un embolic). 74 hinchar la cabeza fig [a alguien] inflar el cap. 75 ir de cabeza fig anar de cul (o de bòlit). 76 ir de cabeza abajo fig [decaer] ballar de capoll, anar de cap per avall. 77 ir de cabeza por algo fig ficar-se una ceba al cap, ficar-se una cosa entre cella i cella. 78 [...]
|
109.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
discreció) fer ballar (algú) com una baldufa (o com un putxinel·li, o com un titella) posar (algú) a ratlla tenir (algú) ficat a la butxaca fer la llei (a algú) portar les calces, dominar la dona el marit. posar-se les calces (d'algú), dominar-lo, fer-li fer el que hom vol. portar (algú) a remolc Ant [...]
|
110.
desitjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'una cosa), desitjar-la intensament. Benaurats els qui tenen fam i set de justícia. anhelar, desitjar vivament. sedegar, íd. delejar delerar delir-se(per una cosa). Es delia per ballar amb aquella noia. delirar per(hiperb.). Delirar per una dona. gruar, desitjar vivament una cosa que es fa esperar [...]
|