31.
traste
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, proyectos] engegar en orri, fer anar a can Pistraus, trabucar, capgirar. 6 irse al traste [malograrse una cosa] anar en orri (o en orris, o a mal borràs), anar a can Pistraus. [...]
|
32.
convertir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 transformar canviar(->) metamorfosar transmutar. Transmutar el plom en or. commutar(esp. una pena en una altra) reduir. Reduir una cosa a pols. 2 (una persona, en sentit religiós) capgirar(fig.) tombar(fig.) cristianitzar, convertir al cristianisme. islamitzaro [...]
|
33.
boruca
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
lingüística no sembla que la situació del boruca es pugui capgirar, especialment tenint en compte l'actitud general dels boruca, sobretot dels joves, amb relació a la seva llengua: troben que no és una llengua important, els avergonyeix i no creuen que es pugui adaptar al món modern. La comunitat actua [...]
|
34.
desordenar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. barrejar. M'heu barrejataquests llibres i ara no trobo el que necessito. descabdellar(fig.), introduir la confusió en una munió de coses disposades en rengs. desconcertar, torbar l'arranjament de les parts d'un tot. capgirar. Remenant el calaix ha capgirat tots els papers. fer-ho anar (tot) en renou [...]
|
35.
convèncer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abans no creia, fer-lo canviar d'opinió o de creences. Amb les seves prèdiques l'ha tombat. capgirar, íd. donar entenent(una cosa a algú), convèncer-lo que és veritat malgrat que s'hi resisteixi. Com li donaràs entenent que l'enganyen? fer veure(a algú una cosa). No li puc fer veure [...]
|
36.
girar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
després de la tercera casa. tòrcero torçar. Allí el camí torça a l'esquerra. colzar(un camí) 3 v. tr. Fer canviar de posició. capgirar, girar a l'inrevés. tombar voltar, fer girar o voltar una cosa. pergirar, girar una cosa a un costat i a l'altre reiteradament. evaginar, girar una cosa com hom fa [...]
|
37.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[apostar] jugar. Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria. 30 echar a posar-se a, arrencar a. Echar a correr, arrencar a córrer. 31 echar abajo [derribar] enderrocar, tirar a terra, fer caure. 32 echar abajo [hacer fracasar] capgirar, desbaratar, tirar per terra. Esto echa abajo mis [...]
v tr 1 [arrojar] llançar, tirar. Eché una rosa a su balcón, vaig llançar una rosa al seu balcó. 2 [una carta] tirar. 3 [una pelota] tirar, llançar. 4 [verter] abocar. 5 [despedir] treure. La locomotora echa humo, la locomotora treu fum. 6 [olor] fer. Esta planta echa mal olor, aquesta planta fa mala olor. 7 [producir] treure. Los árboles ya han echado hojas, els arbres ja han tret fulla. 8 posar. Echar barriga, posar panxa. 9 gastar. Echar mal genio, gastar mal geni. 10 [expulsar] treure, gitar, expulsar. Lo han echado del hotel, l'han tret de l'hotel. 11 [despedir] acomiadar, despatxar. 12 [ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar. Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere. 19 fam [dar, hacer] fer. Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa. 20 [apostar] apostar. Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria. 21 [asignar] posar. Hoy nos han echado muchos deberes en el colegio, avui ens han posat molts deures al col·legi. 22 fam [atribuir] fer. ¿Qué edad le echas a esta chica?, quants anys li fas en aquesta noia? 23 [aplicar] posar, fer. Echar media suela a un zapato, posar mitja sola a una sabata. 24 [un sueño] fer. 25 [un vistazo] donar. 26 [juegos] jugar, fer. Echar una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs. v intr 27 [invertir, poner] estar, tardar. Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa. 28 [dirigirse] tirar. Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra. 29 [apostar] jugar. Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria. 30 echar a posar-se a, arrencar a. Echar a correr, arrencar a córrer. 31 echar abajo [derribar] enderrocar, tirar a terra, fer caure. 32 echar abajo [hacer fracasar] capgirar, desbaratar, tirar per terra. Esto echa abajo mis planes, això desbarata els meus plans. 33 echar abajo [un avión] abatre, fer caure. 34 echar abajo [rechazar] refusar, declinar. 35 echar abajo [un gobierno] fer caure, tombar. 36 echar a perder [estropear] fer malbé, malmetre, esguerrar. 37 echar de beber donar beure. 38 echar de comer donar menjar. 39 echar de menos [una cosa] trobar a faltar. 40 echar de menos [a una persona] trobar a faltar, enyorar. Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar. 41 echar de ver [percatarse] parar esment. 42 echarla de fig i fam presumir de. 43 echarlo todo a rodar fig i fam engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar. v pron 44 [abalanzarse] llançar-se, saltar intr. El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre. 45 [doblarse, inclinarse] fer-se. Échate hacia atrás, fes-te enrere. 46 [acostarse, tumbarse] estirar-se, ajeure's. 47 mar [el viento] caure intr, encalmar-se. 48 [con infinitivo] posar-se. Echarse a dormir, posar-se a dormir. 49 esclafir intr, posar-se. Echarse a reír, a llorar, esclafir a riure, a plorar. 50 fam [empezar a tener algo] tenir tr. Ya sé que te has echado novia, ja sé que tens xicota. 51 [dedicarse] posar-se. Se echó a pedir limosna, es va posar a demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses. 57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge. 58 echarse fuera fig i fam defugir. 59 echarse fuera fig i fam desentendre's. 60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de muy hábil, es preava d'ésser molt hàbil. ![]() |
38.
paraula
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
palabras. 15 capgirar les paraules fig [tergiversar-les] tergiversar (o torcer) las palabras. 16 deixar algú amb mitja paraula (o amb la paraula) a la boca dejar con la palabra en la boca. 17 deixar algú amb mitja paraula (o amb la paraula) a la boca [interrompre] quitar las palabras de la boca, cortar la [...]
|
39.
palabra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
palabra tenir la paraula. 65 tener unas palabras [discutir] tenir raons. 66 tomar la palabra prendre la paraula. 67 torcer las palabras fig [tergiversarlas] capgirar les paraules. 68 unas palabras fig quatre paraules. [...]
|
40.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tard. engiponar, fer una cosa de qualsevol manera, a correcuita. capgirar, fer una cosa a l'inrevés. esguerrar, fer malament una cosa, espatllar-la. desgraciar, íd. pastifejar, fer barroerament les coses. cometre, fer una acció reprensible. perpetrar, íd. donar cap(a una cosa), fer-la. portar [...]
|