61.
jugar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
reglas] jugar. Jugar a las cartas, a las canicas, al escondite, jugar a cartes, a bales, a fet i amagar (o a fet). Jugar al ajedrez, al tenis, al fútbol, jugar als escacs, al (o a) tennis, al (o a) futbol. 6 [intervenir] jugar. Ahora juego yo, ara jugo jo. 7 [a juegos de azar] jugar. Jugar a la lotería [...]
|
62.
jugar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [entretenir-se, divertir-se] jugar. Els nens juguen al jardí, los niños juegan en el jardín. 2 [a un joc amb regles] jugar. Jugar a cartes, al dòmino, jugar a las cartas, al dominó. 3 [a la borsa] jugar. 4 [a jocs d'atzar] jugar. Jugar a la loteria, jugar a la lotería. 5 [intervenir [...]
|
63.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere. 19 fam [dar, hacer] fer. Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa. 20 [apostar] apostar. Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria. 21 [asignar] posar. Hoy nos han echado muchos deberes en el [...]
v tr 1 [arrojar] llançar, tirar. Eché una rosa a su balcón, vaig llançar una rosa al seu balcó. 2 [una carta] tirar. 3 [una pelota] tirar, llançar. 4 [verter] abocar. 5 [despedir] treure. La locomotora echa humo, la locomotora treu fum. 6 [olor] fer. Esta planta echa mal olor, aquesta planta fa mala olor. 7 [producir] treure. Los árboles ya han echado hojas, els arbres ja han tret fulla. 8 posar. Echar barriga, posar panxa. 9 gastar. Echar mal genio, gastar mal geni. 10 [expulsar] treure, gitar, expulsar. Lo han echado del hotel, l'han tret de l'hotel. 11 [despedir] acomiadar, despatxar. 12 [ahuyentar] treure, foragitar. 13 [enviar] enviar. Echar a presidio, enviar a presidi. 14 [decir] dir, fer. Echar un discurso, fer un discurs. 15 clavar. Me ha echado un rapapolvo, m'ha clavat un arrambatge. 16 [el cerrojo] passar. 17 tancar amb. Echar la llave, tancar amb clau. 18 [inclinar, dirigir] tirar. Echar la cabeza atrás, tirar el cap enrere. 19 fam [dar, hacer] fer. Esta noche echan una película francesa, aquest vespre fan una pel·lícula francesa. 20 [apostar] apostar. Ha echado veinte euros a la lotería, ha apostat vint euros la loteria. 21 [asignar] posar. Hoy nos han echado muchos deberes en el colegio, avui ens han posat molts deures al col·legi. 22 fam [atribuir] fer. ¿Qué edad le echas a esta chica?, quants anys li fas en aquesta noia? 23 [aplicar] posar, fer. Echar media suela a un zapato, posar mitja sola a una sabata. 24 [un sueño] fer. 25 [un vistazo] donar. 26 [juegos] jugar, fer. Echar una partida de ajedrez, fer una partida d'escacs. v intr 27 [invertir, poner] estar, tardar. Yo echo dos horas en ir de aquí a Zaragoza, jo estic dues hores per a anar d'ací a Saragossa. 28 [dirigirse] tirar. Cuando estés en el molino, echa por la izquierda, quan siguis al molí, tira a l'esquerra. 29 [apostar] jugar. Yo no echo nunca a la lotería, jo no jugo mai a la loteria. 30 echar a posar-se a, arrencar a. Echar a correr, arrencar a córrer. 31 echar abajo [derribar] enderrocar, tirar a terra, fer caure. 32 echar abajo [hacer fracasar] capgirar, desbaratar, tirar per terra. Esto echa abajo mis planes, això desbarata els meus plans. 33 echar abajo [un avión] abatre, fer caure. 34 echar abajo [rechazar] refusar, declinar. 35 echar abajo [un gobierno] fer caure, tombar. 36 echar a perder [estropear] fer malbé, malmetre, esguerrar. 37 echar de beber donar beure. 38 echar de comer donar menjar. 39 echar de menos [una cosa] trobar a faltar. 40 echar de menos [a una persona] trobar a faltar, enyorar. Si se marcha lo echaré de menos, si se'n va el trobaré a faltar. 41 echar de ver [percatarse] parar esment. 42 echarla de fig i fam presumir de. 43 echarlo todo a rodar fig i fam engegar-ho (o enviar-ho) tot a rodar. v pron 44 [abalanzarse] llançar-se, saltar intr. El perro se echó sobre el ladrón, el gos es va llançar sobre el lladre. 45 [doblarse, inclinarse] fer-se. Échate hacia atrás, fes-te enrere. 46 [acostarse, tumbarse] estirar-se, ajeure's. 47 mar [el viento] caure intr, encalmar-se. 48 [con infinitivo] posar-se. Echarse a dormir, posar-se a dormir. 49 esclafir intr, posar-se. Echarse a reír, a llorar, esclafir a riure, a plorar. 50 fam [empezar a tener algo] tenir tr. Ya sé que te has echado novia, ja sé que tens xicota. 51 [dedicarse] posar-se. Se echó a pedir limosna, es va posar a demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt, ploure. Se nos echan encima muchos gastos, ens cauen al damunt moltes despeses. 57 echarse encima fig i fam [de alguien] clavar un arrambatge. 58 echarse fuera fig i fam defugir. 59 echarse fuera fig i fam desentendre's. 60 echárselas de fig i fam presumir de, vanar-se de, prear-se de. Se las echaba de muy hábil, es preava d'ésser molt hàbil. |
64.
mil
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 mil. Ha ganado mil euros en la loterías, ha guanyat mil euros en la loteria. 2 [muchos] mil. ¡Ya te lo he dicho mil veces!, ja t'ho he dit mil vegades!m 3 [número] mil. 4 pl milers, mils. Tienen muchos miles de euros, tenen molts milers d'euros. 5 a las mil y quinientas (o y gallo) pl fam a [...]
|
65.
suerte
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, escollir parella a la sort. 5 [condición] condició, estat m. 6 [clase] sort, mena. 7 p fr [calidad] qualitat, classe. De primera, segunda suerte, de primera, segona qualitat. 8 agr [campo] sort. 9 jocs jugada. 10 taurom [tercio] terç m. 11 taurom [lance] passada de capa. 12 amer [lotería] bitllet m. 13 [...]
|
66.
caer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[sobrevenir] caure. 14 [la lotería, un premio, etc] tocar, caure. Me ha caído el gordo, m'ha tocat la grossa. 15 [en cierta fecha] caure. Navidad cae en martes, Nadal cau en dimarts. 16 [adivinar] caure-hi (o caure en). ¿Cuál es su significado? Ahora no caigo, quina és la seva significació? Ara no hi caic. 17 [...]
|
67.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sábado con sus amigos, surt cada dissabte amb els seus amics. 4 [aparecer] sortir, aparèixer. Ha salido en los periódicos, en la televisión, ha sortit als diaris, a la televisió. Salir el sol, sortir el sol. 5 [relieve] sortir, sobresortir. 6 [publicarse] sortir. 7 [juegos] sortir. 8 [en la lotería [...]
|
68.
sacar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en los periódicos, el van fer sortir als diaris. 16 [ganar] treure, guanyar. Ha sacado medio millón en la rifa, ha tret mig milió a la rifa. 17 treure a, guanyar. Sacar la lotería, la apuesta, treure a la rifa, guanyar l'aposta. 18 [obtener de alguien] arrencar. Los sobrinos le sacan todo lo que [...]
|
69.
sol 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a mitjanit fig i fam [tenir una sort inesperada] caerle (o tocarle) a uno la lotería. 16 entrar a algú el sol al cap med coger (o pillar) una insolación. 17 farà bon sol fig i fam el día del juicio, cuando las ranas críen pelo. Farà bon sol quan et tornaré els diners, el día del juicio te devolveré [...]
|