Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

encajar

v tr
1 [ajustar] encaixar.
2 fig encaixar. Encajar bien una desgracia, un golpe, encaixar bé una desgràcia, un cop.
3 fig i fam encolomar, endossar. Intentó encajarle un billete falso, va intentar d'encolomar-li un bitllet fals.
4 fig i fam engegar. Le encajó un buen sermón, li va engegar un bon sermó.
5 fig i fam ventar, clavar, endinyar. Le encajó un puñetazo, li va ventar un cop de puny.

v intr
6 encaixar. Esta pieza no encaja bien, aquesta peça no encaixa bé.
7 fig adir-se pron, escaure. Este abrigo no encaja nada con estos zapatos, aquest abric no s'adiu gens amb aquestes sabates.
8 fig [ser oportuno] encaixar. Siempre dices cosas que no encajan, sempre dius coses que no encaixen.
9 fig [coincidir] lligar, concordar, coincidir. Lo que dice ella no encaja con lo que dijo su marido, el que diu ella no lliga amb el que va dir el seu marit.
10 fig [adaptarse] adaptar-se pron. Encajar bien en un papel, adaptar-se bé a un paper.

v pron
11 [introducirse] ficar-se, introduir-se.
12 encallar-se, entrapar-se. Se encajó entre dos árboles, s'encallà entre dos arbres.
13 posar-se. Encajarse un abrigo, posar-se un abric.
14 fig, fam i p fr [entrometerse] ficar-se, entremetre's, immiscir-se.
15 fig, fam i p fr [ir] escapar-se, fer una escapada. Todos los años se encaja a Inglaterra, cada any s'escapa a Anglaterra.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions