vtr 1 [ajustar] encaixar. 2fig encaixar. Encajar bien una desgracia, un golpe, encaixar bé una desgràcia, un cop. 3fig i fam encolomar, endossar. Intentó encajarle un billete falso, va intentar d'encolomar-li un bitllet fals. 4fig i fam engegar. Le encajó un buen sermón, li va engegar un bon sermó. 5fig i fam ventar, clavar, endinyar. Le encajó un puñetazo, li va ventar un cop de puny.
vintr 6 encaixar. Esta pieza no encaja bien, aquesta peça no encaixa bé. 7fig adir-se pron, escaure. Este abrigo no encaja nada con estos zapatos, aquest abric no s'adiu gens amb aquestes sabates. 8fig [ser oportuno] encaixar. Siempre dices cosas que no encajan, sempre dius coses que no encaixen. 9fig [coincidir] lligar, concordar, coincidir. Lo que dice ella no encaja con lo que dijo su marido, el que diu ella no lliga amb el que va dir el seu marit. 10fig [adaptarse] adaptar-se pron. Encajar bien en un papel, adaptar-se bé a un paper.
vpron 11 [introducirse] ficar-se, introduir-se. 12 encallar-se, entrapar-se. Se encajó entre dos árboles, s'encallà entre dos arbres. 13 posar-se. Encajarse un abrigo, posar-se un abric. 14fig, fam i p fr [entrometerse] ficar-se, entremetre's, immiscir-se. 15fig, fam i p fr [ir] escapar-se, fer una escapada. Todos los años se encaja a Inglaterra, cada any s'escapa a Anglaterra.