31.
cuny
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Objecte en forma de prisma triangular, dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, que serveix per a fendre o dividir cossos sòlds, per a ajustar-los o fer pressió de l'un contra l'altre. [...]
|
32.
esquerdar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esquerdissar clivellar esberlar(->) 2 (esquerdar-sepron.) ferir-se(un atuell) fendre's consentir-se, esquerdar-se lleugerament. El càntir ha topat amb l'aixeta i s'ha consentit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
33.
bisturí de Beer
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Petit bisturí de fulla triangular que s'eixampla des de la punta al mànec, destinat a fendre el globus ocular en l'antiga operació de cataracta. Amb aquest bisturí, la incisió es podia practicar per mitjà de l'avançament de l'instrument clavat prèviament amb la qual cosa hom aconseguia una ferida [...]
|
34.
romper
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 rompre, trencar. Romper un plato, trencar un plat. 2 [tela, papel] esquinçar, estripar. 3 [vestido] esbotzar, fer malbé, destrossar. 4 [calzado] foradar. 5 [el agua, el aire] fendre, tallar. 6 fig [interrumpir] rompre, trencar. Romper el silencio, rompre el silenci. 7 fig [un compromiso [...]
|
35.
intoxicació per verí de serp
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
té una acció molt més ràpida que la de l'escurçó. Si es pot actuar precoçment, s'ha de col·locar un torniquet en el membre afectat, s'ha de fendre la ferida i aplicar ventoses i, a més, administrar sèrum antiofídic. [...]
|
36.
cortar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tallar. La sierra corta la madera, la serra talla la fusta. 2 tallar. Cortó un trozo de queso, tallà un tros de formatge. 3 geom tallar. 4 [el agua] tallar, fendre, fendir. 5 [el aire] solcar. 6 [la piel] tallar, clivellar. 7 [recortar] retallar. Cortar una flor en cartulina, retallar una [...]
|
37.
consentir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Refusar. 3 (consentir-sepron.). Perdre consistència, una cosa, fendre's lleugerament. escruixir-se. Les branques estan escruixides de la neu i el vent les acabarà de trencar. crebantar-se, consentir-se, una cosa, per efecte d'un cop, una batzegada, etc. carafeixar-se(ant.), consentir-se [...]
|
38.
aire
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aires. 16 en l'aire [enlaire] al aire. 17 en l'aire [un negoci] en el aire. 18 exposar a l'aire exponer al aire. 19 fendre l'aire herir el aire. 20 fer aire hacer aire. 21 fer aire [ventar] dar aire. 22 prendre un aire de perdonavides fig i fam ponerse flamenco. 23 tenir aires de... tener aires de...24 [...]
|
39.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o aire). 38 herir el aire fendre l'aire. 39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat. 40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial. 41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú. 42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 43 mudarse [...]
m 1 [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat. 2 pl aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire. 3 aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire. 4 aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa. 5 [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret. 6 mús aire, moviment. 7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklòrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó. 12 aire acondicionado aire condicionat. 13 aire colado [viento] celistre, aire acanalat. 14 aire comprimido aire comprimit. 15 aire de suficiencia fig aires de suficiència. 16 al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire). 17 al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire. 18 azotar el aire fig donar cops a l'aire. 19 cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires. 20 cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents. 21 cogerlas (o matarlas) en el aire fam [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol. 22 con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire. 23 dar aire [abanicar] fer vent (o aire). 24 dar aire fig [dinero] dissipar, menjar-se. 25 darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina). 26 darse aire p fr [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa). 27 darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de. 28 darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb. 29 de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat. 30 dejar en el aire fig deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent). 31 de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor. 32 echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca. 33 echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire). 34 en el aire en suspens, sense resoldre. 35 estar en el aire [radio, televisión] estar en antena. 36 exponer al aire exposar a l'aire. 37 hacer aire fer vent (o aire). 38 herir el aire fendre l'aire. 39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat. 40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial. 41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú. 42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 43 mudarse el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita. 44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací? 45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent. 46 ser aire fig ésser un buf. 47 tener aires de... tenir aires de... 48 tomar el aire [pasearse] escampar la boira. 49 vivir del aire fig [vivir con poco] viure de l'aire del cel. |
40.
obrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baix un animal escorxat. esbotzar, obrir una cosa prement o picant. desobstruiro desembussar, obrir un conducte que s'havia tapat per un embús. desbarrar, obrir una cosa fent-la cessar d'estar barrada. esventrar, obrir el ventre a un animal; fendre completament un atuell, un mur, etc. desopilar [...]
|