1.
emmarar-se 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, anar molt mar enfora. El llagut s'emmarava sense tripulació. Vam poder emmarar-nos, lluny dels esculls. [...]
|
2.
emmarar-se 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar excessiva afecció a la mare. [...]
|
3.
emmarar-se
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
4.
emmarar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron mar enmararse. [...]
|
5.
enmararse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron mar emmarar-se, engolfar-se, ennavegar-se. [...]
|
6.
enmadrarse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron [un niño] emmarar-se. [...]
|
7.
navegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. anar terrús-terrús, íd. forejar, navegar lluny de la costa. singlar, navegar amb un cert rumb. Singlaren devers Marsella. sallar, córrer, la nau, tallant l'aigua. barquejar, navegar amb barca. emmarar-se, navegar, una nau, mar endins. engolfar-seo ennavegar-se, íd. fins a perdre de vista la costa [...]
|