Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 8

1. espiguejar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espigar. [...]
2. espiguejar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]
3. espiguejar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr agr → espigar  [...]
4. espigar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espiguejar. El blat ja espigueja. 2 (espigar-sepron.) créixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
5. espigar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 agr espigolar. 2 fig [en libros] espigolar. 3 tecnol espigar. v intr 4 [plantas] espigar, espiguejar. 5 fig espigolar. v pron 6 [personas] espigar-se, engrandir-se, créixer intr, pujar intr. 7 [las hortalizas] espigar-se.  [...]
6. espiga (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
7. brotar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caps (el blat) llucar (un arbre) guaixar, treure tija una planta. ullar grifolar, grifolejar, grifollar o grifonar grillar o germinar, treure grills, les llavors. tanyar i retanyar rebrotar (->), rebrollar, rebrostar mesar, fer un arbre la seva brotada. fillolar o fillolejar espigar o espiguejar [...]
8. florir
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, florir l'olivera. Cp. espigar, espiguejar o espigar-se: treure espiga els cereals, treure l'espigall o espigó la col, etc. Ant. Desflorir-se. Perdre la flor. 2 Fig. prosperar. 3 (florir-sepron.). Cobrir-se d'una capa de vegetacions criptogàmiques (el formatge, altres aliments, etc.). picar-se [...]