141.
WDVI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
de la línia de base del sòl. El resultat pot prendre valors molt diversos, i, per tant, és difícil establir-ne uns marges concrets, si bé com a aproximació pot dir-se que valors del WDVI negatius corresponen a zones d'aigua, valors a l'entorn de zero corresponen a sòl nu i valors positius corresponen [...]
|
142.
hoja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) [publicación] full volander, fullet. 34 mudar la hoja fig deixar córrer (una cosa). 35 no tener vuelta de hoja fig no tenir retop, ésser indiscutible (o irrebatible). 36 sin hoja de parra fam nu, despullat, conill, en conill, amb el vestit d'Adam. 37 tener hoja [una moneda] sonar fals. 38 volver la hoja [mudar [...]
f 1 bot fulla. Hoja perenne, fulla perenne. 2 bot [pétalo] fulla, pètal m. 3 [de papel, cartón, etc] full m. 4 [pàgina] full m. 5 [de un tríptico] fulla. 6 [de espada, cuchillo, etc] fulla. 7 [de una puerta] fulla, batent m. 8 [de madera] fullola, làmina, xapa. 9 [de oro, plata] full m, pa m. 10 [de acero, aluminio, etc] làmina, planxa, xapa. 11 [biombo] fulla. 12 [de un vestido] meitat. 13 fig [espada] espasa. 14 [periódico] full m. La hoja dominical, el full dominical. 15 agr llenca [destinada al guaret]. 16 mat [superficie] full m. Hojas de Rieman, fulls de Rieman. 17 tecnol [de los metales] palla. 18 desdoblar la hoja fig reprendre el fil. 19 hoja acicular bot fulla acicular. 20 hoja aovada bot fulla oval. 21 hoja aserrada bot fulla serrada. 22 hoja de afeitar fulla d'afaitar. 23 hoja de cálculo inform full de càlcul. 24 hoja de lata llauna. 25 hoja de movilización mil full de mobilització. 26 hoja de paga full salarial. 27 hoja de parra [pámpano] pàmpol, fulla de cep. 28 hoja de parra [en las esculturas] fulla. 29 hoja de ruta full de ruta. 30 hoja de servicios full de serveis. 31 hoja seca fulla seca. 32 hoja suelta full solt (o desfet, o deslligat). 33 hoja suelta (o volante) [publicación] full volander, fullet. 34 mudar la hoja fig deixar córrer (una cosa). 35 no tener vuelta de hoja fig no tenir retop, ésser indiscutible (o irrebatible). 36 sin hoja de parra fam nu, despullat, conill, en conill, amb el vestit d'Adam. 37 tener hoja [una moneda] sonar fals. 38 volver la hoja [mudar de parecer, de conversación] girar full. 39 volver las hojas [de un libro] passar els fulls. |
143.
gunu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El gunu és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gun [...]
|
144.
índex angular de vegetació
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
de la vegetació i fins i tot augmentar la discriminació entre sòl nu i matèria seca. Des d'un punt de vista d'anàlisi multitemporal, permeten establir les tendències interanuals de la vegetació. Alguns exemples d'índexs angulars de vegetació són el SANI, el SASI2 i l'ANIR. Vegeu també [...]
|
145.
deficiència d'MHC de classe II
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Immunodeficiència combinada greu d'herència autosòmica recessiva, caracteritzada per la disminució acusada de molècules d'histocompatibilitat de classe II a la membrana cel·lular dels limfòcits i dels monòcits i associada amb una extrema susceptibilitat a les infeccions víriques, bacterianes i fúng [...]
|
146.
TSARVI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Índex de vegetació en què valors negatius corresponen a zones d'aigua, valors propers a zero corresponen al sòl nu i valors positius corresponen a zones de vegetació, amb més vigor de la vegetació com més proper a 1 és el valor obtingut. Es calcula: TSARVI = aVB(ρIRp [...]
|
147.
TSAVI
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
autors recomanen aplicar amb valor de χ = 0.08. El TSAVI pren valors entre 0 i 1. Valors de TSAVI propers a zero corresponen al sòl nu i valors propers a 1 (en general superiors a 0.70) corresponen a zones amb vegetació activa. Aquest índex és molt indicat per a regions semiàrides, on la humitat del [...]
|
148.
madre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 8 [acequia] mare. 9 [del vino, vinagre] mares pl, mare. 10 [del café] pòsit m, solatge m. 11 mar [del timón] mare, fusell m. 12 mar [del cabrestante] eix m. 13 ¡ahí está la madre del cordero! fam vet aquí la mare dels ous!14 como su madre le echó al mundo (o le parió) fam nu i cru, en pèl, conill [...]
|
149.
deficiència d'MHC de classe II
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Immunodeficiència combinada greu d'herència autosòmica recessiva, caracteritzada per la disminució acusada de molècules d'histocompatibilitat de classe II a la membrana cel·lular dels limfòcits i dels monòcits i associada amb una susceptibilitat extrema a les infeccions víriques, bacterianes i fúng [...]
|
150.
roca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pedra. fiter, roca a flor de terra. codina, roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació. peny, penyao penyal, roca al descobert, aïllada. farallóo niell, roca que sobresurt, al mar, pròxima a la costa. llisar, roca planera i llisa. esquei, clap de roca erosionada, amb solcs. greny [...]
|