81.
lliurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tristesa) aplicar-se(a l'estudi, a una ocupació) rebolcar-se(en el vici, en el pecat, etc.) Cp. rendir-se o retre's (En el sentit de deslliurar és incorrecte, per bé que sembla que antigament també havia tingut aquest sentit. V. Alc. Frases com Déu me'n lliuri! són calcades sobre el [...]
|
82.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[acción rápida] fer. Dar un riego, fer una regada. 28 [producir un estado físico] fer venir, fer agafar. Esto me da sed, sueño, això em fa venir set, son. 29 [producir un estado moral] fer. Dar vergüenza, asco, rabia, fer vergonya, fàstic, ràbia. 30 [cuentas] retre, donar. 31 mar [el ancla] tirar. 32 mar [...]
|
83.
honor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acepta mi invitación. 15 gaudir dels honors de [un càrrec] gozar los honores de. 16 honors fúnebres honras fúnebres. 17 honors militars mil honores militares. 18 m'hi (o t'hi, o l'hi, etc) va l'honor mi (o tu, o su, etc) honor está en juego. 19 pel meu honor por mi honor. 20 retre honors rendir honores [...]
|
84.
honor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
honorar, retre honor. Honor és, evidentment d'un sentit més ampli que honra. Honor és més aviat actiu; honra, passiu. En alguns casos honor i honra són intercanviables: Atemptar a l'honor (o a l'honra) d'una dona. Honors (o honres) fúnebres. És un honor (o una honra) per a mi... 2 castedat. 3 glòria [...]
|
85.
resistir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Oposar una força a una altra força. defensar-se. Es van defensar fins a la mort. aguantar(intr.). No van poder aguantar més i es van retre. Aquesta columna no aguantarà. sostenir. El balcó no pogué sostenir el pes de tanta gent. suportar. La teulada suportà bé el pes de la neu. Ant. Cedir [...]
|
86.
alma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'esquena. 29 en cuerpo y alma en cos i ànima. 30 en el alma a l'ànima. 31 en lo más hondo del alma en el fons del cor. 32 entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu. 33 estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes. 34 estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 ànima. 2 ànima. Un alma inocente, una ànima innocent. 3 fig ànima. La playa estaba vacía: no había ni un alma, la platja era buida: no hi havia ni una ànima. Es un pueblo de quinientas almas, és un poble de cinc-centes ànimes. 4 fig ànima. Es el alma de la empresa, és l'ànima de l'empresa. 5 fig cor m, fogar m, focus m. El alma de la revolución está en París, el cor de la revolució és a París. 6 [viga] ànima. 7 [de cañón, de un cable] ànima. 8 mús [de un violín] ànima. 9 alma de cántaro fig i fam ànima de càntir. 10 alma de Dios bona ànima, tros de pa. 11 alma en pena ànima en pena. 12 alma gemela [afín] ànima germana, esperit afí. 13 alma mía fam [querido] amor meu, estimat meu. 14 alma viviente ni una ànima. 15 arrancar (o destrozar, o partirle) a uno el alma alguna cosa fig arribar al cor d'algú alguna cosa, partir (o trencar) el cor d'algú alguna cosa, clavar-se al cor alguna cosa. 16 arrancar el alma a alguien llevar la vida a algú. 17 arrancársele (o partírsele) a uno el alma con una cosa fig partir-se-li (o trencar-se-li) a algú el cor per alguna cosa. 18 caérsele a alguien el alma a los pies fig caure a algú l'ànima als peus. 19 clavarse una cosa en el alma fig clavar-se una cosa al cor. 20 como alma en pena com una ànima en pena. 21 como alma que lleva el diablo fig i fam com un esperitat. 22 con alma y vida (o con el alma y la vida) amb molt de gust, de bona gana, volenterosament. 23 con el alma (o con toda el alma) de tot cor, amb tota l'ànima. 24 dar el alma lliurar (o exhalar) l'esperit. 25 dar el alma al diablo vendre's l'ànima al diable. 26 de mi alma del meu cor. 27 doler a uno el alma de... estar fart (o tip, o cuit) de..., estar fins al coll de... 28 echarse el alma a las espaldas fam tirar-s'ho tot a l'esquena. 29 en cuerpo y alma en cos i ànima. 30 en el alma a l'ànima. 31 en lo más hondo del alma en el fons del cor. 32 entregar uno el alma (o entregar el alma a Dios) donar (o retre) l'ànima a Déu. 33 estar como el alma de Garibay ésser un cagadubtes. 34 estar con el alma en la boca [agonizar] tenir un peu a la tomba (o al clot), estar entre la vida i la mort. 35 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [con temor] estar amb l'ai al cor. 36 estar con el alma en un hilo (o en vilo) [intranquilo] ésser un manat (o un feix) de nervis. 37 hablar al alma parlar al cor. 38 írsele a alguien el alma detrás de algo fig tenir a algú el cor robat una cosa. Se me va el alma detrás de este coche, aquest cotxe em té el cor robat. 39 llegar al alma arribar a l'ànima (o al cor). 40 llevarlo en el alma [música, baile, etc] portar-ho a la sang. 41 me da el alma que... el cor em diu que... 42 ni un alma ni una ànima, ànima vivent. 43 no poder alguien con su alma fig treure el fetge per la boca, no poder dir ni fava. 44 no tener alma fig no tenir cor, no tenir entranyes. 45 partirle a alguien el alma una cosa fig partir-li (o trencar-li) el cor una cosa. 46 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser calmoso] tenir el fetge gros, semblar algú que vagi a buscar la mort. 47 paseársele a alguien el alma por el cuerpo [ser apático] tirar-s'ho tot a l'esquena. 48 poner el alma en algo posar els cinc sentits en alguna cosa. 49 recomendar el alma [de un moribundo] fer la recomanació de l'ànima. 50 sentir en el alma saber greu (o molt greu). Lo siento en el alma, em sap molt greu. 51 sin alma sense cor, sense entranyes, malànima. 52 tener su alma en el almario [ser sensible] ésser de cor tendre. 53 tener su alma en el almario [ser valiente] veure's amb cor, tenir pebrots (o ronyons). 54 tocar en el alma arribar al cor. 55 un alma [en frases negativas] ànima vivent, ni una ànima. No había un alma, no hi havia ànima vivent. |
87.
cuenta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llegida l'acta i havent-ne donat compte al consell. 30 dar cuenta de [comunicar] retre (o donar) compte de. 31 dar cuenta de [consumir] fer forat, menjar-se. 32 darse cuenta adonar-se'n. 33 darse cuenta de que adonar-se que. 34 de cuenta d'importància. 35 desembolso a cuenta desembors en el compte. 36 [...]
|
88.
donar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[retre's] rendirse. Et dones?, ¿te rindes? Donar-se a l'enemic, rendirse al enemigo. 57 [un cavall, un animal] someterse, amansarse, darse p fr. 58 [fer-se més gran] darse, dar de sí. Aquesta goma es dona, esta goma da de sí. 59 donar-se per [tenir-se per] darse por. Es donà per vençut, se dio por [...]
|
89.
llibertat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. lliure (o franc) arbitri (o albir), facultat de la voluntat humana de prendre una resolució amb preferència a una altra. discreció, llibertat de decidir o obrar segons el propi judici. Retre's a discreció. Cp. allerament 3 Prendre's la llibertat: Allerar-se. Permetre's. Manuel Franquesa i [...]
|
90.
compte
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comptes llevar las cuentas. 43 retre (o donar) compte de fig [comunicar] dar cuenta de. 44 saldar un compte saldar una cuenta. 45 sortir a compte [ésser avantatjós] traer cuenta. Aquesta feina no em surt a compte, este trabajo no me trae cuenta. 46 sortir de comptes (o estar fora de comptes) [una dona [...]
|