1.
karate
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esport de combat que es basa en cops secs, amb els peus, amb els braços o amb les mans, en els punts més vulnerables del cos. [...]
|
2.
shizen-dachi [KARATE]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Posició consistent a mantenir els peus separats aproximadament per la mateixa distància que hi ha entre espatlla i espatlla repartint el pes del cos de manera igual entre totes dues cames. [...]
|
3.
karate
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Esport de combat consistent a colpejar l'adversari concentrant tota la força del cos en un punt determinat. [...]
|
4.
karate
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
[...]
|
5.
karate
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m esport → kárate [...]
|
6.
karate
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m esport [lluita] kárate (o karate). [...]
|
7.
Pronúncia de waterpolo, karate, cúter, etc. / Manca de neutralització de les vocals àtones d'algunes paraules en català oriental
Font
Fitxes de l'Optimot
, karate, òpera, placebo, progre, Renfe, rosbif, soprano, waterpolo.
Aquesta mena de mots, però, amb el pas del temps poden experimentar una adaptació més o menys completa a la fonètica de la llengua, d'acord amb el procés natural d'integració dels manlleus o cultismes, com ja ha passat amb noms com [...]
|
8.
kárate
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m esport [lucha] karate. [...]
|
9.
aeròbic amb karate
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Modalitat d'aeròbic en què es combinen els passos d'aeròbic i les kates del karate. [...]
|
10.
karateka
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que practica el karate. [...]
|